dijous, 13 de novembre de 2008

ALLÒ QUE ENS FA FORTS

Diuen que no valorem el que tenim fins que ho perdem. Però també és veritat que no sabem el que ens hem estat perdent fins que ho trobem.



En temes d'amor, és inevitable el dolor, és inevitable el desengany. Però té, com a part positiva, tot l'aprenentatge que genera quan, després d'un temps, ens podem fer càrrec de la nostra pròpia vida i recuperem la il·lusió per tornar a començar, per fer ús de tot el que hem après i per obrir el cor i la ment a noves experiències.



"El peor enemigo del amor es el miedo al dolor."

(Silvia Salinas)

Quan es pateix un desengany, apareixen els dracs del conte en la nostra pròpia història. Dracs en forma de pors, de trabes, d'autoengany. Però sempre hi ha una recompensa que cal saber esperar. Allò que la vida sembla donar-nos ens ho pren, però ens ho torna d'una altra manera. Només cal saber esperar i captar el "moment" que la vida ens està regalant, sense reserves i amb les ferides curades, o amb ganes de que es curin, que ve a ser el mateix.

I és important tenir present que:

"L'amor no és allò que volem sentir, sino el que sentim sense voler."

Quina por, no? S'ha de ser valent per reconèixer el que sents quan no vols sentir-ho. El més habitual és sortir per la tangent, fer veure que no passa res i oblidar-ho l'abans possible. D'aquesta manera, la vida és converteix en un fet totalment preveïble, tranquil, lliure de sobresalts. La seguretat lapidària on un es refugia i deixa de viure de debò.