dimecres, 30 de desembre de 2009

CAP A UN ALTRE ANY


Demà a mitjanit s'acaba un any i en comença un de nou. Té més de simbòlic que una altra cosa perquè, de fet, el dia 1 de gener continues sent la mateixa persona. Però quan sents la darrera campanada et sembla que realment estàs girant una cantonada i començant de nou.

Si miro enrera, aquest ha estat un any de moltes dificultats laborals i de molts desenganys a nivell polític. Això ha contribuït, en el meu cas, a plantejar-me fins a quin punt tenen valor les ideologies quan darrera d'elles no hi ha res més que afany de lucre i de protagonisme, i moltes ganes de "sortir a la foto". La notorietat s'ha posat de moda.

A nivell més íntim i familiar, ha nescut un nen molt desitjat, hem superat entrebancs econòmics, les noves tecnologies ens han apropat a la família que viu més lluny kilomètricament parlant i, almenys a mi, m'ha servit tornar a establir contacte amb una persona que m'ha tornat als moments més dolçós de la meva infància, i per conèixer-ne d'altres amb un gran món interior.

També he retrobat una gran amistat d'aquells meravellosos anys. I dic gran amistat, perquè ens hem sentit com si no haguessin passat més de vint anys des de la darrera vegada que ens vàrem veure.

I com a família, hem ampliat el nostre cercle d'amics. Gairebé totes les relacions són enriquidores. Quan no ho són, n'hi ha prou amb tancar-lis la porta als nassos i continuar endavant.

Me'n vaig cap al nou any de la mà de la meva família i de totes les persones que han anat pujant al meu vagó en aquest tren de la vida .


BON VIATGE A TOTS I BON ANY 2010!!

dilluns, 28 de desembre de 2009

EL DIA DELS INNOCENTS



En un dia com avui, em vénen al cap tot de comentaris cínics i d'acudits irònics veient el panorama que ens envolta. Com que no vull donar més propaganda, ni que sigui negativa, a tota aquesta colla d'ineptes de parvulari que dirigeixen el món, ho deixaré aquí.

Això sí: que quedi clar que el ninot que portem tota la resta de persones penjat a l'esquena, només ens el treurem quan diguem PROU!

dimarts, 22 de desembre de 2009

BONES FESTES :D















AMB ELS MILLORS DESITJOS

dimarts, 15 de desembre de 2009

PERDUDA EN EL MEU ENTORN


BON NADAL I FELIÇ ANY NOU
ZORIONAK ETA URTE BERRI ON
BON NADAL E ANO NOVO
FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO

Aquestes són les quatre llengües oficials del meu país. Al menys, quan era petita, era el meu país. Ara no sé com considerar-lo, després de tant sentir parlar en el meu petit nucli territorial d’autodeterminació i independència, i d’haver rebut, dels mateixos que s’omplien la boca de tanta gradiloqüència, un bon gerro d’aigua freda en forma de corrupció, impostos injustos, superficialitat i manipulació.

De moment, li diré el meu país, a falta de res millor: una estranya Suïssa formada per una munió de comunitats autònomes molt diferents entre sí, però destinades a estar juntes i a intercanviar enveges, suspicàcies, desigualtats i, de nou surt la paraula, injustícies.

Darrera de tot aquest merder, polítics, governants i tota mena de líders alimentant una enemistat que cada vegada ens separa més, fomentant una desigualtat que segurament no contempla cap llei, però que ens ofereixen servida amb safata, i anomenant a dit el que són zones deprimides i zones afavorides, sense cap mena de criteri objectiu.

Potser el que hauríem de fer és estripar les cartes i començar de zero. Però de manera equitativa, deixant de banda la memòria històrica que tan ens fa la punyeta de vegades, i partint d’una situació d’igualtat a tots els nivells, sense perdre el respecte a les particularitats de cada lloc.

Seria bonic que, un dia, aquest territori es convertís en una unió de diversos països pròspers, oberts i tolerants cap a les diferències, però a la vegada forts i íntegres a l'hora de defendre la seva pròpia idiosincràsia.

dimecres, 9 de desembre de 2009

L'EDAT DIFÍCIL



SENSACIÓ: plenitud, aire fresc, llum
PERCEPCIÓ: comença una gran amistat
REALITAT: sentiments compartits, sentiments confusos, sentiments oblidats

"No vemos lo que nos es dado fortuítamente

y buscamos aquello que no nos pertenece.

Huímos de las facilidades de la vida

y vamos complicando cada respiración, cada paso, cada encuentro.

Perdemos lo más importante, lo olvidamos

y seguimos como si nada un sendero yermo."

(Rounal)

dimarts, 1 de desembre de 2009

L'EDAT DELS DUBTES


Pudo ser y no fue,
por ser la vida como es,
nos dio la vuelta del revés
(...)
Y ahora somos como dos extraños
que se van sin más,
dos extraños más,
que van quedándose atrás
(...)
(Alejandro Sanz)


Hi ha edats que fan que tot sigui més i més complicat encara.