dijous, 28 de juliol de 2011

A DOS MIL METRES SOBRE EL CEL


Espero que ara mateix et trobis en el teu element natural, volant ben amunt, menjant insectes que caçaràs al vol, copulant, dormint suspès entre núvols, contribuint a l’equilibri del cicle de la vida.

Tan sols has estat unes hores amb nosaltres, després d’un bon ensurt, però ens has ensenyat com n’és de fascinant la natura, i com us podeu arribar a fer respectar vosaltres, l’espècie animal, amb tota la noblesa i força que us empeny a viure moment a moment. Si hi ha vida i si aquest planeta és únic, és gràcies a tots vosaltres.

I tu formes part d’aquest miracle.

Bon viatge a dos mil metres sobre el cel, “Piolín”...

dijous, 21 de juliol de 2011

LA PEDRA FILOSOFAL


"Cuando no podemos cambiar la situación a la que nos enfrentamos, el reto consiste en cambiarnos a nosotros mismos"


Gràcies, Viktor Frankl...

dilluns, 18 de juliol de 2011

NETEJANT EL CAMÍ



Res millor que netejar el camí que tenim per davant, que és nostre i de ningú més.

Res millor que fer desaparèixer la brossa que queda darrera.

Res millor que tenir la ment neta i oberta.

dimarts, 12 de juliol de 2011

OMPLINT DE VIDA ELS ANYS


Fa 48 anys, un dia com avui, i mentre plovia a bots i barrals i la ciutat vivia una prematura tormenta d’estiu, vaig veure la llum per primera vegada.

Fa 38 anys, el meu germà i jo vivíem el tercer embaràs de la meva mare i esperàvem impacients el naixement de la que seria la nostra germana petita. Però encara faltaven sis mesos...

Fa 28 anys, em trobava estudiant i guanyant-me uns diners amb feines molt precàries. Portava un any sortint amb la meva parella d’ara i de sempre, però encara ni ens plantejàvem el nostre futur.

Fa 18 anys, la meva vida ja havia donat un tomb espectacular. Vivia el meu primer embaràs amb una barreja de por i d’il•lusió. Em faltava poc més de mes i mig per estrenar-me com a mare.

Fa 8 anys, vaig entrar a la dècada dels 40. Amb la meva vida ja feta, amb dues filles i un fill en edat escolar, i vivint plenament amb la meva parella una època massa efímera, que ens portava a viure el creixement dels nostres fills a la velocitat de la llum.

Ara mateix tinc el cava a la nevera, les espelmes al calaix i un pastís que m’està esperant per celebrar, una vegada més, la vida dels meus anys.



“(...) Señora de las cuatro decadas


No insista en regresar a los 30


Con sus 40 y tantos encima


Deja huellas por donde camina


Que la hacen dueña de cualquier lugar (...)”


(Ricardo Arjona)

divendres, 8 de juliol de 2011

AQUESTES VACANCES VULL...

By Jack Vettriano
...
Seure en una gandula sense fer res, contemplant l'horitzó
Gaudir tranquil·lament d'un gelat de llet merengada
Deixar la ment en blanc
Viure el present
Acceptar la vida tal i com es presenta
Frenar els meus pensaments, que a vegades van més ràpid que el propi temps
Convertir-me en una bruixa sàvia

dilluns, 4 de juliol de 2011

EL MIRALL EQUIVOCAT


Hi ha persones que ens incomoden. És com si tot el que fan, tot el que diuen i tot el que pensen tingués com a únic objectiu el nostre propi malestar. Per això tenim males vibracions quan les tenim a prop. Per això la nostra autoestima, que tant ens ha costat treballar, trontolla. Per què, llavors, no fem cas als senyals fins que, un dia, tot ens esclata a la cara?



Culpa

Sensación de no estar a la altura

Resentimiento

Sentimientos dañados

En qué estaba fallando?

En nada...

Sólo se estaba mirando en el espejo equivocado

(Mallow)