dimarts, 27 de setembre de 2011

TEMPS...



“La tardor és la primavera de l’hivern”


Temps de llargues caminades per la muntanya

Temps de pel•lícules des del sofà

Temps d’escudella i carn d’olla, castanyes, copetes de moscatell, xocolata calenta amb nata

Temps de preparació pel que ens portarà l’hivern

Temps de retrobament

divendres, 16 de setembre de 2011

ATZUCAC


(Atzucac: carreró o camí sense sortida)

El que tinc més a prop, el que més m'importa, va canviant. I és així com ha de ser. El problema sóc jo, que no ho accepto. Les meves expectatives no tenen res a veure amb la realitat del present. I busco culpables fora de mi: l'egoïsme dels altres, la situació estressant, la calor agobiant, etc. I no puc fugir d'aquest carreró sense sortida en el que jo mateixa m'he ficat. Tot es redueix a la meva incapacitat per assumir els canvis que es van produint al meu voltant.

"La vida no es un pasillo recto y fácil
por el que viajamos libres y sin obstáculos,
sino un laberinto de pasajes
en el que debemos hallar nuestro camino,
perdidos y confundidos, una y otra vez
atrapados en un callejón sin salida"
(A. J. Cronin)

A partir d'ara, començo a buscar la sortida.

dimarts, 13 de setembre de 2011

PER UN BON RECORD


I, com quan era petita, m’allunyo lentament, a contracor, sense la seguretat de saber quan tornaré...
Mentre vivim el present, construïm els records del nostre futur, i cal fer-ho bé.
"El recuerdo es el perfume del alma" (George Sand)

dilluns, 12 de setembre de 2011

MALEÏT AGOST


Al final he perdut la memòria del cor, aquella dels records que et donen plenitud i benestar.

És com si tots plegats anéssim empesos cap al mal viure, cap al no saber gaudir de moments màgics. Com si la vida fos tot un seguit de situacions estúpides i incòmodes que no porten enlloc.

Junt amb aquells vells records que em porten cap a casa dels meus avis, a la calidesa de la sorra, la llum d’un far o la brisa fresca del nord, he perdut, també, la noció del que és fer vacances i les ganes de fer-les.

Ara mateix, busco refugi darrera de la rutina del dia a dia, dels horaris, de la feina. I m’horroritza el propi concepte de vacances. Només pensar-hi em talla la respiració, em provoca una suor freda i una claustrofòbia creixent. És com contemplar un paisatge molt bonic darrera d’una finestra amb barrots.

"Hasta Dios se va de vacaciones en agosto" (Gabriel García Márquez)

divendres, 9 de setembre de 2011

QUI SAP...


En una vida anterior vaig ser pescador.



Viivia en una caseta blanca, de parets de sauló, amb una de les finestres mirant al mar i al far que determinava tots els rumbs.


Al vespre, havent sopat, tots treiem les cadires al portal i feiem tertúlia fins ben entrada la nit.


A dins, la taula amb les tovalles de quadrets blancs, verds i vermells, encara tenia el porró i les restes del menjar.


L’olor a peix es barrejava amb l’oratge i amb la llum intermitent del far.


La caseta, acollidora com el millor dels nius.


Potser per això, quan passejo per un indret mariner em sento com si tornés a casa.


Qui sap..

dimecres, 7 de setembre de 2011

DUES VELOCITATS



Ells apreten l'accelerador i corren esperitats. No hi ha temps per res.

Nosaltres contemplem esmaperduts tot aquest desplegament d'activitat, incapaços ja d'agafar la mateixa velocitat. Anem gairebé en punt mort, intentant no perdre'ns res del que els hi va passant, intentant entendre'ls.

I no ens movem. Estem sempre al mateix lloc per quan ens necessitin.

Aquestes dues velocitats han convertit les vacances en una experiència bastant caòtica.