dijous, 29 de novembre de 2012

VIVÈNCIES I ANÈCDOTES

Una apretada de mans i una presentació ben cordial.

Regals a dojo de la seva terra: galetes, dolços, embotits, formatge. Ah! I una xocolatina ben especial per a la meva filla petita de part dels pares d’ell.

Aquesta curiositat mútua davant del desconegut.

La sensació agradable de l’inici va creixent.

Converses en anglès de supervivència per part nostra. En anglès perfecte per part d’ell.

El seu primer àpat amb nosaltres: puré de carbassa, pa amb tomàquet, truita de patates, aigua (amb gas i sense), sucs, vi, ensiamada de Menorca, els dolços de Polònia...

El nostre bany en runes, amb el sostre foradat degut a una fuita d’aigua dels veïns de dalt. I sense porta... “Don’t worry”, diu ell somrient (té un somriure molt, molt bonic).

Al•lucinant el seu nivell, no només d’anglès, també d’història, literatura, música... El sistema educatiu allà està a anys llum del nostre.

Ens ensenya com es pronuncien alguns sons en polonès, mentre el nostre gat se’l mira amb ulls esglaiats.

It is a nice experience...

Jest to miłe doświadczenie...

dimarts, 27 de novembre de 2012

ESPERANT NOUVINGUTS :)

Avui comencem a casa l'aventura que ja va iniciar fa un mes i mig la nostra filla petita (veure POLSKA, al blog "Buscant l'equilibri").
Sense expectatives i amb una planificació mínima, però amb moltes ganes de conèixer i saber, estem esperant el que serà el nostre fill adoptiu durant una setmana. Arribarà a l'hora de sopar, junt amb els seus companys i companyes.
Esperem que tot vagi bé.

Benvinguts, poloneses i polonesos, a la "ciutat màgica" (com li dieu vosaltres).

"Cada amigo representa un mundo dentro de nosotros, un mundo que tal vez no habría nacido si no lo hubiéramos conocido" (Anaïs Nin)

dimecres, 21 de novembre de 2012

EL MEU RUBIK



Està fet de milers de peces i colors. Durant anys he estat incapaç de muntar-lo. Ara començo a fer encaixar les peces. Ara li veig un sentit i una harmonia a tota la munió de colors i formes. Ara sento una escalfor dolça quan me’l miro. I em veig capaç d’encaixar-hi peces noves.

La vida ve a ser com el Rubik, difícil, complicada, enrevessada... Però quan comences a entendre la clau de tot, comença a agafar forma. I mentre va agafant forma, va trobant el seu propi sentit. I les recances esdevenen aprenentatges.

"Si el presente trata de juzgar el pasado, perderá el futuro" (Winston Churchill)

No es tracta de jutjar. Es tracta d'aprendre.