diumenge, 16 de desembre de 2012

BUUUUUFFFF...




La tolerancia amb els fills pot arribar a ser esgotadora.

Com més intento ensenyar-lis el camí, més els allunyo de mi. I la línia entre el consell desinteressat i  el passat no resolt és tan fina... Quantes vegades he tornat a viure una situació de la meva adolescència a través d'ells? Quantes vegades el que estava fent era resoldre un conflicte meu amb el meu passat a través d'ells?

Potser el que m'esgota no és tant exercir la tolerància com mantenir una lluita interna amb tots els meus dimonis.

divendres, 14 de desembre de 2012

DE MIL COLORS

"La bondad es la cadena de oro que enlaza a la sociedad" (Goethe)

I la vida, afortunadament, està feta de mil colors.

divendres, 7 de desembre de 2012

RESSACA



Sense ànim d’exagerar: potser feia anys que no plorava. Portava una llarguíssima època aguantant el tipus sense gaire esforç, tirant endavant amb una digna i freda aparença.

Ara se’m cauen les llàgrimes soles, sense cap mena de control. Se’n diu tristor.

“La tristeza es la inalcanzable repetición de un momento feliz, que se aloja en un recuerdo” (Daniel Arzola)

Intento raonar i esquarterar cada part d’aquest estat d’ànim que m’acompanya des de fa pocs dies, però és impossible. Les emocions van i vénen com les onades.

És molt el que he guanyat aquesta darrera setmana. És molt el que he après. És molt el que estic plorant.

I el meu subconscient també fa de les seves: he somiat que anava a visitar un àtic molt luxós, però quan sortia a la terrassa el soroll era insuportable.

Canvis positius, però també decepcions i contrarietats. Ambicions difícils de realizar. L’àtic representa la ment, la necessitat d’organitzar el pensament per viure amb una major serenitat. El soroll representa la lluita interna que he d’abandonar per continuar endavant.Un àtic de luxe representa els aspectes creatius i espirituals, el fet de mirar la vida des d’una altra perspectiva i de fer ús de tot el seu potencial per arribar més amunt.

Ara mateix, el meu potencial acaba on comencen les meves llàgrimes. La meva perspectiva només fa que esbrinar problemes sense solución. El meu pensament és un bunyol d’emocions tan intenses com incontrolables.

Ho deixo aquí: necessito un kleenex.



dimarts, 4 de desembre de 2012

FRIENDS FOR LIFE

Què quedarà de totes aquestes vivències i anècdotes?


Avui torna a casa seva el nostre “fill adoptiu”. Ens deixa molt, molt d’afecte, uns records inoblidables, la seva imatge a primera hora del matí, amb els ulls gairebé tancats i els cabells desgavellats. Els tes amb llimona, les seves dutxes de matinada, les seves llargues converses i els seus riures. La música clàssica que hem tingut l’oportunitat de tornar a escoltar gràcies a ell. Les fortes abraçades que ens vàrem donar ahir, després del sopar de comiat i durant l’intercanvi de regals.

S’ha fet tan nostre...

Espero que es compleixin tots els seus somnis, que no perdi mai aquest entusiasme , aquesta manera de viure la vida. I espero tenir notícies d’ell, ni que sigui de tant en tant.

We will always remember you, lovely. Best wishes...

Zawsze będziemy pamiętać Cię, lovely. Najlepsze życzenia