És la primera paraula que em ve al cap quan penso en tu. Sé que no t'he arribat a conèixer a fons, sé que sóc com una gallina lloca amb les parelles de les meves filles i el meu fill, però no ho puc evitar. I també tinc la necessitat d'acomiadar-me quan la relació s'acaba.
El primer cop que et vaig veure vaig pensar: "Què dolça..."
La teva timidesa inicial, la teva prudència, el teu somriure tendre.
La teva lluita personal, la teva valentia posant en solfa els valors de l'educació rebuda.
Em sap greu que la història d'amor no hagi prosperat: ambdós us mereixeu el millor i espero de tot cor que algun dia ho trobeu.
Us regalo aquesta imatge d'una alba ben bonica, com tots els començaments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada