Les “punyalades traperes” són difícils de guarir; més que res, perquè cal temps i veure els fets amb distància i des de fora.
El meu fill n’acaba de rebre una; de fet, la primera. Intenta fer el cor fort, però a casa sabem que està dolgut, que ha passat de no entendre el comportament d’aquella persona a començar a veure-la tal i com és. I això li ha fet mal.
Li hem practicat els “primers auxilis”:
- Hem escoltat la seva versió dels fets.
- L’hem tranquilitzat.
- Li hem explicat que hi ha persones molt simpàtiques, molt amigables, però que al mateix temps també són molt falses i viuen de fer-se les víctimes.
- Li hem dit que no vagi amb persones hipòcrites, que li poden complicar la vida.
- L’hem abraçat.
Sé que està millor, sé que es posarà bé i també sé que en pot tornar a rebre una altra. Però, a partir d’ara, anirà amb més peus de plom.
S'ha fet més gran...
Per desgràcia a la vida aprenem a base de trompades. Per sort us té a vosaltres.
ResponEliminaPtns, Ari.
I les complicacions comencen de ben petits. Quin món...
ResponEliminaUna abraçada, Ari!
Y asi es la vida, una sucesión de pequeñas vallas que tenemos que aprender a saltar, y como padres nos corresponde orientarles, apoyarles para que por si mismos puedan afrontar los retos que nuestro mayor don, la vida, les deparará.
ResponEliminaCrecerá y saltará las vallas.
Abrazo. Jabo
Sí ens fem grans a cop de patacades..., m'ha recordat a les cures dels meus pares. Els remeis casolans, són sempre efectius...
ResponEliminaAbraçada!
Jabo, estoy contigo: tienen que aprender a saltar vallas con nuestro apoyo, porque al principio tropezarán y mucho.
ResponEliminaAudrey, tu ho has dit i l'Arianda també: aprenem a cops i sort de la "farmaciola" dels pares.
Petons a tots!