En una vida anterior vaig ser pescador.
Viivia en una caseta blanca, de parets de sauló, amb una de les finestres mirant al mar i al far que determinava tots els rumbs.
Al vespre, havent sopat, tots treiem les cadires al portal i feiem tertúlia fins ben entrada la nit.
A dins, la taula amb les tovalles de quadrets blancs, verds i vermells, encara tenia el porró i les restes del menjar.
L’olor a peix es barrejava amb l’oratge i amb la llum intermitent del far.
La caseta, acollidora com el millor dels nius.
Potser per això, quan passejo per un indret mariner em sento com si tornés a casa.
Qui sap..
Mai se sap... ni el vàrem ser, ni el que serem.
ResponEliminaPtns.
Sols sabem allò que hi ha en el nostre present, on vàrem ser..., a vegades torna, on serem...vés a saber...
ResponEliminaPtonets,