Aquesta és la dona que porto a dintre i que, per mil raons absurdes, mai no s'ha atrevit a sortir.
"Vivimos esta vida como si lleváramos otra en la maleta: un puro autoengaño para pasar de puntillas por la misma, sin importarnos demasiado si la vivimos o la desperdiciamos" (Hemingway)
La cita l'he trobat en un altre post que vaig escriure ja fa temps.
Gràcies, Hemingway
Gràcies, Jack Vettriano
GRÀCIES, SUBCONSCIENT
Ostres, no en teniem prou amb el tema sortir de l'armari, que ara també hem de sortir d'una maleta?
ResponEliminaI si vivissim tal qual, sense versions?
Com ens agrada complicar-nos la vida. A vegades penso que no sé pq l'home ha evolucionat des de la Prehistória: els preocupava caçar per menjar i no ser caçats, res més. I ara, tanta evolució, tanta tecnologia i per a què? Per donar de menjar als psicòlegs! Casumtot!
Perdó pel rampell. Ptns, Ari.
Que tinguis un bon cap de setmana.
Jajaja!!!! No havia caigut amb això de l'armari. Sí, sí: la vida ens la compliquem cada vegada més. Tranquil·la, jo només m'estic reinventat i, de moment, crec que me'n sortiré sola (passo de terapeutes).
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana!
I lo trist és que quan te'n adones has perdut un grapat d'anys
ResponElimina