Què quedarà de totes aquestes vivències i anècdotes?
Avui torna a casa seva el nostre “fill adoptiu”. Ens deixa molt, molt d’afecte, uns records inoblidables, la seva imatge a primera hora del matí, amb els ulls gairebé tancats i els cabells desgavellats. Els tes amb llimona, les seves dutxes de matinada, les seves llargues converses i els seus riures. La música clàssica que hem tingut l’oportunitat de tornar a escoltar gràcies a ell. Les fortes abraçades que ens vàrem donar ahir, després del sopar de comiat i durant l’intercanvi de regals.
S’ha fet tan nostre...
Espero que es compleixin tots els seus somnis, que no perdi mai aquest entusiasme , aquesta manera de viure la vida. I espero tenir notícies d’ell, ni que sigui de tant en tant.
We will always remember you, lovely. Best wishes...
Zawsze będziemy pamiętać Cię, lovely. Najlepsze życzenia
Et tinc abandonada. Sap greu. No remeno gaire últimament pel blog. Avui m'ha donat per escriure. I per fer una repassada.
ResponEliminaFa goig llegir-te així d'animosa i d'animada. Ja tocava!
Ptnssssssssss