Inoblidable, l'excursió de dissabte passat.
A mida que han anat passant els dies, he notat que l'energia em tornava.
No hi ha res com una escapada improvisada.
dimarts, 26 d’octubre del 2010
dilluns, 25 d’octubre del 2010
DIAGNÒSTIC
CANSAMENT?
DOLOR MUSCULAR?
HIPERSÒMNIA?
MAL DE CAP?
IRRITABILITAT?
Em penso que el que tinc es pot resumir en una sola paraula: RUTINA.
dijous, 21 d’octubre del 2010
INTOXICADA
No sabia que les solucions que et donen els demés et poden intoxicar. I no ho dic en un sentit negatiu, no.
Els cursos d'autocoaching ja ho deuen tenir, això: fan que et plantegis un objectiu i et guien a l'hora d'assolir-lo. Jo tenia clar on estic i on vull anar. Però a la classe d'avui, on vull anar s'ha convertit en un objectiu molt mal vist i sumament perjudicial per a mi mateixa.
On vull anar llavors, ha patit un canvi substancial, però com si res, com qui no vol la cosa. I han aparegut tot un reguitzell de solucions pràctiques i molt, molt útils. Això no ho negaré. És més: les penso fer servir.
El que em preocupa és com m'he anat trobant després i com em sento encara: cansada, agotada, fora de lloc, amb una son tremenda... D'aquí la sensació d'haver-me "intoxicat".
I el més curiós de tot: el primer on vull anar ha tornat a aparèixer amb més força que mai. I l'accepto de nou, encara que sé que entra en la categoria de no assolible, al menys de moment.
Per mi és no assolible. Però és que, per a la resta de persones que m'envolten, és indesitjable i té unes connotacions molt negatives.
Els cursos d'autocoaching ja ho deuen tenir, això: fan que et plantegis un objectiu i et guien a l'hora d'assolir-lo. Jo tenia clar on estic i on vull anar. Però a la classe d'avui, on vull anar s'ha convertit en un objectiu molt mal vist i sumament perjudicial per a mi mateixa.
On vull anar llavors, ha patit un canvi substancial, però com si res, com qui no vol la cosa. I han aparegut tot un reguitzell de solucions pràctiques i molt, molt útils. Això no ho negaré. És més: les penso fer servir.
El que em preocupa és com m'he anat trobant després i com em sento encara: cansada, agotada, fora de lloc, amb una son tremenda... D'aquí la sensació d'haver-me "intoxicat".
I el més curiós de tot: el primer on vull anar ha tornat a aparèixer amb més força que mai. I l'accepto de nou, encara que sé que entra en la categoria de no assolible, al menys de moment.
Per mi és no assolible. Però és que, per a la resta de persones que m'envolten, és indesitjable i té unes connotacions molt negatives.
dilluns, 4 d’octubre del 2010
REMEIS ESTÚPIDS CONTRA L'AVORRIMENT
- Odiar sense motiu
- Pensar malament de tothom
- Ajudar quan ningú no ho ha demanat
- Pretendre salvar el món
- Tenir solucions per als altres, però no per a un mateix
- Penjar-se medalles contínuament
- Voler tot el que té el veí
- Crear mala maror entre la gent del voltant
- Vomitar verí a tort i a dret
Una ment tancada i obtusa no serà mai capaç de trobar una manera creativa d’omplir el seu temps.
Una ment tancada i obtusa tampoc sabrà avorrir-se com una ostra perquè, almenys, com diu Bergamín: "L'avorriment de l'ostra produeix perles".
Subscriure's a:
Missatges (Atom)