TERÀPIA

US PRESENTO EL MILLOR VEHICLE PER FER UN VIATGE A L'INTERIOR D'UN MATEIX

TORNAR A COMENÇAR

Si la vida fos una bassa d'oli, si tot surtis com volem a la primera de canvi, si no patíssim, si no ens equivoquéssim... no aprendríem res en absolut.

Aquesta por als errors, a les frustracions, als sentiments, a deixar-se portar per la intuició, ens posa una bena als ulls que ens impedeix gaudir de la vida tal i com es presenta.

No és fàcil aixecar-se després d'una caiguda

No és fàcil buscar solucions enmig de la confussió

No és fàcil acceptar la realitat

No és fàcil perdonar sense claudicar

No és fàcil ser fort i independent

No és fàcil rebutjar l'odi i l'autocompassió

Si la vida fos un camí de roses, no tindria cap mena de sentit. Naixeríem plorant, però moriríem amb un somriure estúpid dibuixat a la cara i amb un equipatge superficial i buid de tot allò que realment importa, tot allò que un dia ens emportarem quan ens toqui marxar d'aquesta realitat.

El sentit de la vida el tenim en els aprenentatges que ens va regalant el dia a dia. Tot allò que ens fa riure, plorar, enfurismar-nos... Tot són vivències que hem d'agafar al vol, no deixar-les passar de llarg i, sobretot, rebre-les amb valentia.

Això sí, no és fàcil. Per sort no ho és...

APRENENTATGES PER A LA VIDA

Per què resulta tan difícil:

SER HONEST

SER SINCER

SER VALENT

DIR LA VERITAT

PLANTAR CARA

TENIR AUTOESTIMA

ESTAR SOL AMB UN MATEIX

PASSAR DESAPERCEBUT

SER RESOLUTIU

PATIR

ESTIMAR

RECONÈIXER ELS ERRORS

TORNAR A COMENÇAR

Per què resulta tan difícil si, de fet, aquests són els ingredients que li donen sentit i xispa a la vida?

I per què aquesta por a transmetre-ho a les properes generacions?

EQUIVOCAR-SE I RECTIFICAR

Si creiem que aquella persona que tenim al costat no ens necessita, perquè sembla forta, independent i no ens dóna problemes, és molt probable que ens equivoquem.

Aquesta personeta invisible, que va fent la seva vida sense gairebé exigir res, probablement se sent més sola que ningú, i s'agafa a la primera amistat que sembla fer-li cas.

Què passa, llavors, quan s'ha equivocat i en comptes d'un amic ha trobat un oportunista? Que al primer problema es destapa tota la mentida i falsetat dels sentiments. Que descobreix que era un "cap de turc" sobre qui abocar totes les culpes, que està sola perquè s'ha apartat de tothom, que aquella persona que tant deia estimar-la l'estava absorbint fins al punt d'aïllar-la de tot i de tots.

Mea culpa per creure que la meva filla petita estava bé.

Mea culpa per no haver vist abans que la deixava de banda.

Mea culpa per haver-la convertit en algú invisible a dins de la pròpia família.

Mea culpa si això l'ha allunyat de mi i l'ha apropat a gent que no li convenia gens.

Mea culpa...

La crisi ens ha servit a totes dues per recapitular. Ens estem recuperant com a mare i filla. Ara em té al seu costat per poder decidir quin camí agafar i per què. I ella, a la seva manera, també m'està ensenyant quin és el millor camí.

Amor incondicional, coherència, força, valentia, valors sòlids... Tantes i tantes coses que ajuden a recuperar el control de la teva vida...