VEIENT-LES VENIR

 

Estic fent un curset accelerat de solitud. Implica fugir del victimisme, no fer-ne un gra massa de les coses i ser forta. Molt, molt forta. I atrevir-me a protestar davant el que per mi és una injustícia.

També estic batallant amb les meves mancances.

I em preparo per la incomprensió, la manca de paciència, l'absolutisme i el defugiment dels meus fills. Perquè sé que a mida que avanci el temps m'aniré deteriorant. I també sé que no vull ser una càrrega per ningú.

Espero treure bona nota en aquest curset accelerat de solitud.

RECONNEXIÓ

 

Han estat mesos i mesos. Un llarg camí per tornar a connectar amb mi mateixa: el final de la teràpia no és més que el començament. La manca d'autoestima m'ha jugat males passades, fins i tot quan em pensava que ja ho tenia més que superat.

I de cop i volta, la llum:

No es tracta de l'èxit professional ni de l'estatus social aconseguit. Sóc perfectament capaç de tolerar el fracàs.

No es tracta de rebre cap mena de reconeixement per sentir-me més segura. La competitivitat i la vanitat no són més que cadenats que impedeixen evolucionar.

No es tracta de reforçar el prestigi amb l'apariència personal i els béns materials. Viure de cara a la galeria no és viure plenament.

Es tracta de gaudir del camí.