De la decepció a la indignació,
de la indignació a la impotència,
de la impotència a la tristor,
de la tristor a la dignitat,
de la dignitat a la indiferència.
de la dignitat a la indiferència.
Després de tot aquest procés, només em queda aixecar el cap i actuar en el meu entorn més immediat. Aportar el meu petit granet de sorra, encara no sé ben bé com. El que tinc molt clar és que ha de ser sense pressa i sense pausa. Sense soroll.
Encara no sé ben bé el que faré. Però tinc clar que els grans escarafalls no funcionen, perquè el passotisme dels que manen és de jutjat de guàrdia.
La solució és anar acumulant granets de sorra, silenciosos, contundents, implacables.
I la indiferència més absoluta cap als que, en teoria, haurien d'estar al servei de tothom i només es miren el malic. La indiferència més absoluta cap als que surten als mitjans de comunicació, que no són més que els titelles dels quatre poderosos impresentables que no donen mai la cara, però s'estan beneficiant sobradament de la situació.
I la indiferència més absoluta cap als que, en teoria, haurien d'estar al servei de tothom i només es miren el malic. La indiferència més absoluta cap als que surten als mitjans de comunicació, que no són més que els titelles dels quatre poderosos impresentables que no donen mai la cara, però s'estan beneficiant sobradament de la situació.
"En cuanto alguien comprende que obedecer leyes injustas es contrario a su dignidad de hombre, ninguna tiranía puede dominarle" (Mohandas Mahatma Gandhi)
Quin panorama més vergonyós...
