Sempre han dit que ens assemblem molt en la nostra manera de fer, en el nostre sentit de l'humor i, fins i tot, en algunes expressions.
Però no he sabut estimar-te bé.
He fallat a l'hora de posar-te límits quan eres petit.
No he estat capaç de comunicar-me amb tu d'una manera sana.
I ara he provocat el nostre trencament.
Assumeixo la meva responsabilitat.
I mantinc la porta oberta perquè, mentre jo visqui, estarem connectats.
Ara mateix, necessito agafar el control de la meva vida i del meu futur.
No vull que tinguem una relació desigual.
M'aproparé a tu sense expectatives (si és que vols que m'apropi).
Respectaré en tot moment la teva independència i la teva capacitat de prendre decisions.
T'acceptaré tal i com ets.
Quan tornem a parlar, em disculparé i t'escoltaré de veritat.
Faré el que calgui per tenir una relació saludable amb tu.
I no pararé fins a estimar-te bé.
