ADÉU, FADA

 

La poesia dels teus ulls (Lluis Llach)

Molt sovint, quan ve la nit

Se m'emporta una fada

La bellesa dels teus ulls

Negre intens sobre mar blanca

Sempre incerts a la mirada

I així, gelós, vaig desfent

Cançons que m'acostin a ella, però

La poesia dels teus ulls

Sé que no la podré escriure

Cada vers que jo trobés

En el paper se'm moriria

Del dolor de no ser prou fidel

Però sé que no m'he de cansar

De buscar aquell llenguatge amic

Que m'acosti a la poesia dels teus ulls

Malgrat que no la pugui escriure

Però així lluitaré amb mi

Esperant sempre una albada

àvid de sorprendre la teva mirada

La teva mirada

La poesia dels teus ulls,

i del teu somriure

i del teu caminar,

semblava que tenies ales als peus.

La teva vitalitat,

la teva creativitat,

les teves ganes de menjar-te el món.

No va ser una nit sino un matí. Un maleït matí es va emportar una fada, com diu la cançó. Aquesta cançó que tan t'agradava cantar mentre t'acompanyaves amb la guitarra. Has marxat silenciosament. La llum del sol s'ha esmorteït.

M'està costant molt deixar-te anar, amiga. Amiga des de fa molts, molts anys. Amiga a qui ja gairebé no veia. Però les poques vegades que parlàvem era com si no ens haguéssim deixat de veure.

Lluis Llach no ho devia saber, però aquesta cançó te la va escriure a tu.

Sé que en algun moment ens retrobarem.

Adéu Rosa. Adéu fada...

VEIENT-LES VENIR

 

Estic fent un curset accelerat de solitud. Implica fugir del victimisme, no fer-ne un gra massa de les coses i ser forta. Molt, molt forta. I atrevir-me a protestar davant el que per mi és una injustícia.

També estic batallant amb les meves mancances.

I em preparo per la incomprensió, la manca de paciència, l'absolutisme i el defugiment dels meus fills. Perquè sé que a mida que avanci el temps m'aniré deteriorant. I també sé que no vull ser una càrrega per ningú.

Espero treure bona nota en aquest curset accelerat de solitud.

RECONNEXIÓ

 

Han estat mesos i mesos. Un llarg camí per tornar a connectar amb mi mateixa: el final de la teràpia no és més que el començament. La manca d'autoestima m'ha jugat males passades, fins i tot quan em pensava que ja ho tenia més que superat.

I de cop i volta, la llum:

No es tracta de l'èxit professional ni de l'estatus social aconseguit. Sóc perfectament capaç de tolerar el fracàs.

No es tracta de rebre cap mena de reconeixement per sentir-me més segura. La competitivitat i la vanitat no són més que cadenats que impedeixen evolucionar.

No es tracta de reforçar el prestigi amb l'apariència personal i els béns materials. Viure de cara a la galeria no és viure plenament.

Es tracta de gaudir del camí.

T'HAS LLUÏT...

 

Mentre us portaveu entre mans no sé el què, jo treballava amb el caos, la por a equivocar-me i la sensació d'haver de donar explicacions que no em pertocaven.

La sang freda combinada amb la manca d'empatia no l'havia vist mai de tan a prop.

Darrerament, penso molt en les persones que tenies al costat i han anat canviant de lloc de treball, com he hagut de fer jo: voldria parlar amb elles, però tampoc necessito més evidències.

Després de llegir aquest article, entenc moltes coses:

"Pecar de «amiguismo» con el superior tiene sus inconvenientes. Según apunta José Cabrera, presidente de Cabrera Management Consultants, «una de las desventajas es que una amistad mal entendida con tu jefe puede generar conflictos cuando no se establecen correctamente desde el principio las normas de la relación, y uno de los dos, jefe o colaborador, no logra separar los límites de la relación laboral con la personal. Cuando esto ocurre la cercanía que proporciona la amistad puede llevar al jefe a sobrevalorar las aportaciones del amigo, en detrimento de personas más cualificadas de su equipo. Y también puede generar en el empleado unas expectativas de valoración y promoción superior a su rendimiento profesional».

Sobrevalorar las aportaciones del amigo puede provocar también conflictos entre compañeros y despertar los celos. «Si el jefe no atina con un trato igualitario con su equipo, los compañeros pueden percibir favoritismos y puede afectar al rendimiento de todo el equipo», sostiene Roberto Luna, catedrático de Dirección de Empresas en la Facultad de Economía de la Universidad de Valencia. En este sentido, Luna explica que «los empleados analizan la equidad de los comportamientos que contemplan diariamente y ven, con tristeza y asombro, muchas decisiones no basadas en el talento. Eso lanza un mensaje muy negativo para la organización: si quieres promocionar tienes que “pasar por el aro”. De este modo se genera una impotencia profesional, donde los comportamientos organizativos excelentes no son premiados si no los reconoce tu jefe inmediato, lo que lleva a los mejores profesionales a buscar otras organizaciones con más respeto profesional y calidad en las decisiones directivas»."

FENT NETEJA

 Ni les persones repipis que no han superat els seus anys a l'escola quan ja estan entrant a la tercera edat.

Ni les que s'afanyen a ser millor que les demés trepitjant-les.

Ni les que fan preguntes estúpides fent ostentació de la seva intel·ligència de pa sucat amb oli.

Ni les que ho volen tot amb el mínim esforç (a picar pedra, cony).

Ni les que van per la vida com piconadores per ser les primeres: les primeres de què???

A totes elles, tanqueu la porta en sortir.

EL SENTIT DE LA VIDA

“Lo importante no es ser mejor que los otros, sino mejor que ayer” (Jigoro Kano)

L'ANY QUE VÀREM TREPITJAR MERDA... I ENCARA GRÀCIES...

Deixem l'any 2018 amb dos còlics nefrítics.

Comencem el 2019 amb:

Apendicitis

Pericarditis ( i adéu a les oposicions)

Una pèrdua feliçment recuperada

Una altra pèrdua que no se sap si acabarà igual de bé

I tot això els hi ha passat als meus fills,  mentre la meva parella i jo fem d'espectadors impotents, corrents d'un cantó a l'altre per a apagar els focs.

Encara no ha passat ni mig any d'aquest 2019.

No he cregut mai en els vudús ni en les males estrugances, però començo a mosquejar-me i vull deixar dit que:

Si hi ha algú que, pels motius que sigui (que m'importen ben poc), ens vol algun mal, espero que li caigui a sobre tot el pes d'un mal karma.

Hala, ja està.