QUINZE DIES

Quinze són els dies que falten perquè s'acabi l'any i en comencem un de nou. Ja deu fer alguns anys que no escric cap llista de propòsits, però aquesta vegada en tinc un de ben clar: posar ordre en mi mateixa i en tot el que m'envolta per aconseguir el que de veritat vull, que és una vida tranquila.

Què entenc per portar una vida tranquila? Doncs no córrer, no pensar en el demà si estic vivint l'avui, procurar ralentitzar el temps perquè no passi tan ràpid i viure en harmonia amb tot el que m'envolta. Respirar conscientment, gaudir del que tinc i estimar-ho i no fer cas del pessimisme crònic que pretenen que se'ns mengi a tots. També vull aprendre a viure amb la por, perquè és impossible no tenir-ne quan estimes.

I no començaré el proper dia 1 de gener, sino des d'ara mateix.

2016

No hem començat amb gaire bon peu, però espero que el que vaig escriure a la mini-pìssarreta del frigorífic no se'ns giri en contra:

2016

Creant bons moments

No li demano res més a aquest nou any.

UN SOL PROPÒSIT

Un sol propòsit per a l'any que ve: començar a "mirar-me el malic" a la feina. Això vol dir que la meva empatia només anirà adreçada a qui jo cregui que se la mereix. A veure si així m'allibero de la mala hòstia que m'han provocat algunes persones.

Bon any a tothom.

TOCANT DE PEUS A TERRA

Si hagués de definir l'any que acaba de marxar podria dir que la seva òrbita ha estat com una muntanya russa: pujades i baixades i un formigueig constant a la panxa.

Necessito un any com un carrussel. Anar donant voltes i voltes, sense sobresalts. Però no depèn de mi ni de ningú que sigui així.

Necessito dir adéu a tantes frustracions de la meva adolescència. Necessito alegrar-me per tot el que he après.

Necessito deixar que els meus s'equivoquin sense intervenir.

Necessito baixar de la muntanya russa i tocar de peus a terra.

Bon any a tothom!!!

ENCETEM UN NOU ANY

He deixat l'any 2011 amb una agradable sensació d'haver-lo aprofitat bé. Crec que, per fi, he trobat el meu lloc, i ja tocava, que tinc una edat...

Al 2012 li demano serenitat, força i empenta per fer front a tot el que vingui, sigui bo o dolent. Viure la vida tal i com se'm presenti, amb les expectatives justes per no perdre la il·lusió.

I, per acabar, deixo una frase d'un amic de la meva filla gran, que m'ha semblat força original per donar els millors desitjos a tothom:

"¡Feliz órbita completa alrededor del Sol!" (Eloy)

I és que, en el fons, no som més que polsim d'estels...

DARRERS COMIATS

A tres dies de passar pàgina:

ADÉU, MAL GENI

ADÉU, PORS

ADÉU, RESPONSABILITATS ALIENES

TIC-TAC, TIC-TAC

Només falten 10 dies...

He llegit que, a part d'una llista de bons propòsits de cara al futur, també és bo despedir-nos de tot allò que volem oblidar i deixar-ho anar junt amb el darrer full del calendari.

Aquest any que està a punt d'acabar, he viscut algunes situacions surrealistes i rocambolesques, que voldria anessin a parar al racó dels oblits. Més que res, perquè són una nosa que, malgrat ser conscient que no té cap mena d'importància, ni la mereix, encara em molesta i em fa ballar una mica el cap. I necessito dedicar tot l'espai del meu cervell als pensaments positius. I si rellegeixo el que vaig escriure ara fa gairebé un any, a punt de començar aquest, me n'adono que he hagut de "tancar portes i canviar de vagó". Per tant, acabaré de fer neteja despedint-me amb un

ADÉU, RELACIONS TÒXIQUES

I, un cop fet això, només em queda continuar el viatge en aquest tren de la vida, junt amb la meva gent, la que tinc més aprop, i mirar cap endavant sense perdre de vista el present, que és el més important. Aquest és l'únic i millor propòsit que tinc de cara a l'any vinent:

GAUDIR AMB ELS MEUS DE LES COSES SENZILLES DE LA VIDA

Una altra cosa que m'agradaria, i que és un tòpic en tota llista de propòsits de cap d'any, és aprendre anglès. Ja he fet el primer pas.

I, com he dit abans, no oblidar el present, que sempre és tot un regal: Carpe diem.

CAP A UN ALTRE ANY

Demà a mitjanit s'acaba un any i en comença un de nou. Té més de simbòlic que una altra cosa perquè, de fet, el dia 1 de gener continues sent la mateixa persona. Però quan sents la darrera campanada et sembla que realment estàs girant una cantonada i començant de nou.

Si miro enrera, aquest ha estat un any de moltes dificultats laborals i de molts desenganys a nivell polític. Això ha contribuït, en el meu cas, a plantejar-me fins a quin punt tenen valor les ideologies quan darrera d'elles no hi ha res més que afany de lucre i de protagonisme, i moltes ganes de "sortir a la foto". La notorietat s'ha posat de moda.

A nivell més íntim i familiar, ha nescut un nen molt desitjat, hem superat entrebancs econòmics, les noves tecnologies ens han apropat a la família que viu més lluny kilomètricament parlant i, almenys a mi, m'ha servit tornar a establir contacte amb una persona que m'ha tornat als moments més dolçós de la meva infància, i per conèixer-ne d'altres amb un gran món interior.

També he retrobat una gran amistat d'aquells meravellosos anys. I dic gran amistat, perquè ens hem sentit com si no haguessin passat més de vint anys des de la darrera vegada que ens vàrem veure.

I com a família, hem ampliat el nostre cercle d'amics. Gairebé totes les relacions són enriquidores. Quan no ho són, n'hi ha prou amb tancar-lis la porta als nassos i continuar endavant.

Me'n vaig cap al nou any de la mà de la meva família i de totes les persones que han anat pujant al meu vagó en aquest tren de la vida .

BON VIATGE A TOTS I BON ANY 2010!!

BONS PROPÒSITS

SER UN MATEIX

ESTIMAR DE DEBÒ

CUIDAR LA FAMÍLIA

MIMAR LES AMISTATS

CONTEMPLAR LA NATURA

FER INTROSPECCIÓ

RIURE I PLORAR AMB EL COR

FER BEFA I MOFA DELS OPORTUNISTES

COMPTAR FINS A 100 QUAN ALGÚ ENS PROVOQUI

VIURE EL PRESENT

DEDICAR UN SOMRIURE AL PASSAT I AL FUTUR

FER-LI CAS AL PETIT PRÍNCEP