TIC-TAC, TIC-TAC

Només falten 10 dies...

He llegit que, a part d'una llista de bons propòsits de cara al futur, també és bo despedir-nos de tot allò que volem oblidar i deixar-ho anar junt amb el darrer full del calendari.

Aquest any que està a punt d'acabar, he viscut algunes situacions surrealistes i rocambolesques, que voldria anessin a parar al racó dels oblits. Més que res, perquè són una nosa que, malgrat ser conscient que no té cap mena d'importància, ni la mereix, encara em molesta i em fa ballar una mica el cap. I necessito dedicar tot l'espai del meu cervell als pensaments positius. I si rellegeixo el que vaig escriure ara fa gairebé un any, a punt de començar aquest, me n'adono que he hagut de "tancar portes i canviar de vagó". Per tant, acabaré de fer neteja despedint-me amb un

ADÉU, RELACIONS TÒXIQUES

I, un cop fet això, només em queda continuar el viatge en aquest tren de la vida, junt amb la meva gent, la que tinc més aprop, i mirar cap endavant sense perdre de vista el present, que és el més important. Aquest és l'únic i millor propòsit que tinc de cara a l'any vinent:

GAUDIR AMB ELS MEUS DE LES COSES SENZILLES DE LA VIDA

Una altra cosa que m'agradaria, i que és un tòpic en tota llista de propòsits de cap d'any, és aprendre anglès. Ja he fet el primer pas.

I, com he dit abans, no oblidar el present, que sempre és tot un regal: Carpe diem.