"Ayer es historia, mañana es un misterio, pero hoy es un regalo. Por eso lo llamamos PRESENTE"
dimarts, 23 de desembre del 2008
dimecres, 17 de desembre del 2008
RESEM PEL QUE PUGUI SER
Politicsnostres que sembleu preocupats
Investigats siguin els vostres partits
Vinguin a nosaltres els euros que heu malgastat
No feu més la vostra voluntat
Ni aquí a la Terra, ni a la Lluna ni a Mart
El nostre pa de cada dia
No ens robeu ja més a partir del dia d'avui
I vinguin a vosaltres totes les auditories
Així com a nosaltres ens vénen les inspeccions fiscals
diumenge, 14 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
PREPARATS PER ESTIMAR?
- Sí, però també m’ho he buscat, saps?
- I, ara?
- Ara he trobat la tranquil·litat que necessitava. Ja en tenia prou de patir...
- I... et sents bé?
- Bé, sí. Feliç, no. Però és millor així.
- A mi em passa el mateix. Prefereixo no deixar-me anar i controlar tot el que sento. És la manera de viure sense ensurts.
- A més a més, parlar amb tu em relaxa i em fa pensar, encara que tampoc vull anar més enllà. Em refereixo a pensar i donar-li voltes... Estic millor vivint el present.
- Jo també. Sort que tinc la teva amistat...
- Amics per sempre, ja ho saps.
- Si no fos per les nostres xerrades seria...
- Com estar perduts en un desert...
- Sí... I saps què? De totes les persones que conec, ets l’única que no m’altera.
- Jo també m’hi trobo molt a gust, amb tu.
- Si ens perdéssim junts en un desert, no ens sentiríem sols.
- Ni avorrits.
- Què bé haver-te conegut! (Si no existissis, t’hauria inventat)
- Jo també penso que he tingut una gran sort amb tu! (Si no existissis, t’hauria inventat)
dijous, 11 de desembre del 2008
LA GENERACIÓ EINSTEIN

Aquestes són les seves característiques:
Generación Einstein (1988-Actualidad)
Optimismo
Crecimiento, estructuración y prosperidad
Ideales tradicionales
Marcas omnipresentes
Serios
Buen futuro
La personalidad es algo real
La identidad es ser sincero con uno mismo
Deseo de familia
Diversas formas de familia(monoparentales, reconstruidas)
Separaciones más norma que excepción
Tener hijos fruto del amor
Consulta y sintonía
La nostra Generació X pessimista, buida d'idees i sense bruixola sembla ser que ha engendrat persones amb principis, amb ganes de prosperar, optimistes, serioses, amb personalitat i que busquen la felicitat i l’autenticitat.
Només per això hem de mirar el futur amb il·lusió; perquè aquest futur el protagonitzaran els nostres fills i tant debò els governadors, mandataris, manipuladors econòmics i tota aquesta munió de gentussa que no fa res més que parlar de crisi i pecar de megalomania, hagi d’acotar el cap avergonyida i derrotada davant una generació que no es deixa enganyar ni acomplexar.
Però, com sempre, hi ha de tot per tot arreu, i la generació Einstein tampoc es lliura de la gent impresentable, ploramiques, narcissista i amb ganes d’abocar sense compassió tots els seus traumes en els demés. Bé: aquest sector de població també acabarà acotant el cap, davant la poca capacitat d’adaptació que mostraran.
Ja ho deia el genial Albert Einstein:
"Los grandes espíritus siempre han encontrado una violenta oposición de parte de mentes mediocres."
dimecres, 10 de desembre del 2008
EL CREIXEMENT PERSONAL

No tenir por a decidir
No tenir por a equivocar-se
Mirar més enllà
Valorar tot allò que no és material
No mirar-se el melic
Fer-se responsable de les pròpies emocions
Ser independent en tots els sentits
Entendre que la felicitat no és la finalitat sino el propi camí
Plorar i riure
Transmetre alegria
Compartir els moments bons i dolents
Pensar que el millor està per venir
No anar de víctima
Estimar sense entrebancs
dimarts, 9 de desembre del 2008
SOPARS FOREVER
divendres, 5 de desembre del 2008
LA CONFIANÇA

Fuí criada con principios morales comunes:
Cuando era niña, madres, padres, profesores, abuelos, tíos, vecinos eran autoridades dignas de respeto y consideración.
Cuanto más próximos o más viejos, más afecto nos dieron.
Era inimaginable responder con mala educación a los más ancianos, a los maestros o autoridades...
HABIA RESPETO
Confiábamos en los adultos porque todos eran padres, madres o familiares de todos los chicos del bloque, del barrio, de la ciudad...
Teníamos miedo apenas de lo oscuro, de los sapos, ratones o películas de terror...
HOY TENGO UNA TRISTEZA INFINITA
Por todo que hemos perdido.
Por todo lo que mis nietos un día temerán.
Por el miedo en la mirada de los niños, jóvenes, viejos y adultos.
Derechos humanos para criminales..?
Deberes ilimitados para ciudadanos honestos..?
Pagar las deudas es idiotez?
Pero hay amnistía para los estafadores...
Los honestos son imbéciles..?
QUÉ PASÓ CON NOSOTROS..?
Profesores maltratados en las aulas.
Comerciantes amenazados por traficantes.
Rejas en nuestras ventanas y puertas.
CADA UNO ENCERRADO EN SU MUNDO
¿QUÉ VALORES TENEMOS AHORA?
Automóviles que valen más que abrazos.
Hijos queriendo regalos por pasar de curso.
Teléfonos móviles en las mochilas de los recién salidos de los pañales.
¿QUÉ VAS A QUERER A CAMBIO DE UN ABRAZO?
Más vale un Armani que un diploma.
Más vale una pantalla gigante que una conversación.
Más vale un caro maquillaje que un helado.
MÁS VALE PARECER QUE SER...
¿Cuándo fue que desapareció todo esto o se hizo ridículo?
Quisiera quitar las rejas de mi ventana para tocar las flores!!
Quisiera sentarme en la acera y tener la puerta abierta en las noches de verano.
Quisiera la honestidad como motivo de orgullo.
Quisiera la rectitud de carácter, la cara limpia y la mirada a los ojos.
Quisiera la vergüenza y la solidaridad.
QUISIERA LA ESPERANZA, LA ALEGRÍA, LA CONFIANZA, LA FE...
Quisiera el retorno de la verdadera vida, simple como la lluvia, limpia como un cielo de abril, leve como la brisa de la mañana... y definitivamente común, como tu...
Adoro mi mundo tan simple como lo conocí
CON ÉTICA, MORAL Y RESPETO
Volvamos a ser “GENTE”
Intentemos RECONSTRUIR un mundo mejor, más justo, donde las personas respeten a las personas
UTOPÍA?
QUIÉN SABE?
HAGAMOS EL INTENTO..."
dijous, 4 de desembre del 2008
VIURE CAP ENDINS

dimecres, 3 de desembre del 2008
SENTIMENTS I CONFUSIONS

"Cuanto más difícil es el camino, mejor es la recompensa que te espera al final"
dilluns, 1 de desembre del 2008
EL FRARE DEL TEMPS

Revolt CANVIS
Vent DEIXAR-SE PORTAR
Bo SERENITAT
Insegur COMPLEXES
Ventós PORS
Humit VULNERABILITAT
Pluja RECOLLIMENT
Aquest frare, que ve a ser un reflexe de part del nostre món interior, també està en el racó dels meus records d'infantesa. Les meves àvies se l'havien comprat i el tenien cadascuna al menjador de casa seva. Li feien molt de cas, i no m'estranya, perquè gairebé l'encertava sempre.
No pararé fins a trobar-lo i, llavors, també passarà a formar part del menjador de casa meva.
dimecres, 26 de novembre del 2008
LA POR
dimarts, 25 de novembre del 2008
UNA ABRAÇADA

"El precio de abrazar es el riesgo de que nuestro abrazo sea rechazado o mal interpretado. Su costo es la fortaleza que se requiere para ser vulnerable."
(Kathleen Keatny)
Una abraçada és un gest que puja l'autoestima i estimula les endorfines tant de qui la dóna com de qui la rep.
Només quan dóna peu a confusions, et planteges fins a quin punt val la pena ser objecte d'aquesta mostra d'afecte. Potser l'arrel del problema està en que vivim el contacte físic com un tabú. Cert que hi ha algun gest o alguns que s'han de reservar per a la intimitat. Però una abraçada d'un amic, donada en un moment de necessitat, de solitud, de tristor... pot ser el millor antídot.
Abraçar-se entre amics hauria de ser natural, màgic, oportú. Sense caure en els excessos. El valor d'una abraçada es perd quan amaga alguna cosa, quan no la reps amb confiança, quan no et dóna serenitat, quan et fa pensar i creure el que no és...
Compte amb les abraçades: que siguin sempre espontànies, generoses i ben rebudes.
divendres, 21 de novembre del 2008
SA NITJA

AIGUA TRANSPARENT
PEIXETS QUE S'APROPEN ALS TEUS PEUS
ALGUNA MEDUSA INTENTANT PICAR-TE
BARQUETES BALLANT AL RITME DE LES ONES
ALGUN SURFISTA INTENTANT DOMINAR ELS MOVIMENTS DEL MAR
EL VAIXELL QUE SE'N VA A BARCELONA, NAVEGANT LLUNY
AVISPES CONFONENT L'ESTAMPAT DE LA TOVALLOLA AMB FLORS DE VERITAT
VISTES AL NORD DEL MÓN
Això i molt més és Sa Nitja
dimarts, 18 de novembre del 2008
SABER ESPERAR

dilluns, 17 de novembre del 2008
ELS BONS AMICS

"´Me confundí remando en la batalla de vivir. Malgasté la munición en guerras sin sufrir. Ejecuté a pobres inocentes sin razón y condené a cadena perpetua al corazón."
Quinze anys són pocs per enamorar-se sense voler.
Quinze anys són pocs per entendre tot el que implica una relació.
Quinze anys són pocs per no tenir por al compromís de veritat.
Quinze anys són pocs per tenir les idees clares.
Són massa pocs...
En canvi, és la millor edat per fer bons amics, per començar relacions que durin per sempre.
"Los amigos se necesitan entre sí justamente porque no se necesitan. Esta es la desinteresada paradoja que pone en evidencia la autenticidad de una amistad."
La comunicació és la base d'una bona amistat, junt amb la confiança i el respecte. És un vincle tan fort com fràgil. Necessita d'atenció i de continuïtat. Però la seva fortalesa ve de la generositat, de la llibertat i de l'acceptació de l'altre.
L'amistat és la millor base per a relacions més intenses amb les quals anar fent camí.
Trobar un bon amic durant l'adolescència pot suposar una molt agradable sorpresa passats uns quants anys.
diumenge, 16 de novembre del 2008
REFLEXIÓ
divendres, 14 de novembre del 2008
KILOMETRATGE
KM.2 CONEIXENÇA
KM. 3 AMISTAT
KM. 4 ESTIMACIÓ
KM. 5 IL·LUSIÓ
KM. 6 ENAMORAMENT
KM. 7 POR
KM. 8 ESTIMACIÓ
KM. 9 AMISTAT
KM. 10 ALLUNYAMENT
KM. 11 RETROBAMENT
KM. 12 ESTIMACIÓ
KM.13 IL·LUSIÓ
KM. 14 AMOR
KM.15 ...
dijous, 13 de novembre del 2008
PROFECIA ECONÒMICA
Seria interessant que, de tant en tant, aquests "il·luminats" que tenen el privilegi de dirigir el món tornessin enrera i es documentessin, perquè oblidar el passat és fer-li una mala jugada al present i, com a conseqüència, deixar el futur en coma irreversible.
Aquest és l'article:
Arturo Pérez-Reverte
Usted no lo sabe, pero depende de ellos. Usted no los conoce ni se los cruzará en su vida, pero esos hijos de la gran puta tienen en las manos, en la agenda electrónica, en la tecla intro del computador, su futuro y el de sus hijos. Usted no sabe qué cara tienen, pero son ellos quienes lo van a mandar al paro en nombre de un tres punto siete, o de un índice de probabilidad del cero coma cero cuatro.
dilluns, 10 de novembre del 2008
DEL FUTUR

"Vivimos tan sometidos por las urgencias que nos impone el presente que apenas si nos queda tiempo para sobrevolar por encima de las circunstancias y mirar más allá, tratando de avistar qué nos depara el tiempo que aún no ha transcurrido. Con una especie de infantil insensatez, preferimos ignorar que inexorablemente se van a ir produciendo cambios y que el espejismo de nuestra seguridad transitoria podría desvanecerse."
divendres, 7 de novembre del 2008
DEL PRESENT
L'oblid del present pot ser oblidar-se mútuament per por al que pugui esdevenir.
L'oblid del present pot ser establir relacions que ens despistin del que realment sentim i volem.
L'oblid del present acaba com una pèrdua.
L'oblid del present és l'oblid d'un mateix.
dijous, 6 de novembre del 2008
SOPARS ROMÀNTICS "ápnvç"

Heu provat mai la "retzina"? És el vi grec que t'ofereixen per acompanyar els plats d'aquest restaurant molt recomanable, tant per la ubicació com per l'ambient acollidor: mantels de quadres, una espelma petita encesa, aperitius mentre esperes... El menjar, boníssim. Amb el vi "retzina" s'ha d'anar amb compte, perquè entra molt bé, te'l porten fresquet i, quan t'aixeques després de sopar penses: demà, ressaca...
Molt bones estones amb la meva parella: sempre hi venim sols i deixem els nens a casa, amb unes pizzes i begudes (fanta, cocacola, etc.) gens recomanables per sopar, però... visca la transgressió!
És un lloc ideal per parlar tranquil·lament, per mirar-se als ulls, per somriure i per emborratxar-se, tant de menjar com de vi.
Després, a passejar pel port i contemplar tots els iots i velers, i cap a casa.
dimarts, 4 de novembre del 2008
ESAS TAPITAS... ESAS CERVECITAS...

Entre el mercat del peix i el pla de la parròquia del Carme, a Maó, hi ha un bar de tapes on he passat grans moments en companyia de part de la família. Té una terrassa que mira al port, però nosaltres sempre entrem a dintre perquè, quan hi hem anat, o el temps no acompanyava gaire o estaven totes les taules del mirador ocupades.
Confidències, bones notícies, converses optimistes, riures, bromes, acudits...
Tot acompanyat de patates braves, mandonguilles, pollastre, truites de patata i d'espinacs, boquerons, calamars... I, com no, canyes de cervesa a dojo... I alguna cigarreta, també...
Grans moments... Inoblidables i màgics, tan màgics com la imatge que es veu al començament.
Cita obligada, com no, amb la meva parella.
dijous, 30 d’octubre del 2008
PETITS GRANS DETALLS
dimarts, 14 d’octubre del 2008
REALITZAR-SE
A una colla de senyores lletjes, malcarades i, en gran part, lesbianes (compte, que no ho estic dient com un insult), se'ls hi omplia la boca fent-nos creure que els homes eren els nostres enemics, que havíem de ser millor que ells i, per tant, fer el mateix i més.
Ho sento, però no és compatible en absolut el concepte de família amb el de persona individualista, que viu per treballar i que sense una feina fora de casa no es ningú.
He estudiat, estic treballant des de fa molts anys, he format una família, he batallat i fet mil i una filigranes amb els horaris laborals i els de la meva parella i fills. He viscut sense adonar-me'n, corrents, amb el rellotge dins del cap, comptant els minuts i els segons, intentant fer-me la dona alliberada quan mai no m'havia sentit tan presonera.
AIXÒ ÈS REALITZAR-SE??
Ara que ja tinc una edat tinc molt clara una cosa: de tot el que he fet, el millor ha estat casar-me i tenir fills. Era el meu somni des de ben petita i era el que he volgut sempre, en el fons. I si em toqués la loteria i pugués deixar de treballar, ho faria. I em quedaria a casa, cuinant, fregant i plegant la roba, i no em sentiria pitjor que treballant fora de casa. O, potser, em podria permetre no tenir horari ni feines per fer i dedicar-me a mi i als meus.
REALITZAR-SE COM A PERSONA ÉS ESTAR BÉ AMB UN MATEIX.
Treballar...
Horaris...
Poca comunicació o cap amb la parella i els fills...
Ens han "venut la moto" persones que, segurament, vivien una gran frustració per no reconèixer el que de debó volien, o per no ser capaces de lluitar per un somni.
Des de quan ser l'esclau d'altres que no són res teu és bo per a realitzar-se?
Quan pugui, em baixaré d'aquesta moto que m'han venut i disfrutaré encara més de la meva família. La resta són trons...
dijous, 9 d’octubre del 2008
LA VIDA ENS FA FORTS
Recuerda, recuerda
Recuerda que todo me iba mal
Recuerda que nada me gustaba
Recuerdalo
Intenta recordar, solo recordar
Imbécil, Imbécil
Así era como era yo
Así era como me recuerdo
Así era yo
Intenta recordar, solo recordar
Fue la sonrisa de las chicas con aparato
Lo que me salvó
Es increíble créetelo
Recuerda, recuerda
Recuerda que todo me iba mal
Recuerda que nada me gustaba
Recuerdalo
Intenta recordar, solo recordar
Fue la sonrisa de las chicas con aparato
Lo que me salvó
Es increíble créetelo..."
(Sr. Mostaza)
He arribat a la conclusió que les persones que d'adolescents han patit complexes i han tingut l'autoestima per terra, quan es van fent grans i madurant, gaudeixen d'un món interior tan ric i ple de patiments, neures i llàgrimes, que tenen moltíssim per donar.
Llavors, quan tots aquells problemes formen part del passat, quan l'autoestima es va recuperant a poc a poc, llavors sorgeix com del no res una creativitat sense límits, un nivell de comprensió cap allò que els envolta que ja voldrien tenir molts i una capacitat d'estimar que no té límits, però que comença per ells mateixos.
Començo a veure persones que estan en aquesta edat del "gall-dindi", que ja apunten maneres. I es fan estimar pel que veus que arribaran a ser. Perquè ho viuen sense culpar els demés, perquè no pretenen donar una imatge diferent, perquè en el fons ho volen superar...
Si tornés a ser adolescent, no perdria el temps com ho vaig arribar a fer, no babejaria pel primer xulo remullat que se'm creués pel camí. No senyor: m'enamoraria del noi més acomplexat del món, perquè el que m'oferiria segur que valdria més que la mateixa lluna.
Però això no he veus clar fins que t'acostes als vint anys. I, abans, has passat per tot un periple de patiments, tonteries i gelosies absurdes que t'han tret la son més d'una nit.
QUÈ ESTÀ PASSANT?
POLÍTICS HISTÈRICS ANUNCIANT UNA CRISI ECONÒMICA MENTRE NO PAREN DE MALGASTAR EN XOMINADES...
BANCS O CAIXES D'ESTALVIS = MACARRES DEL SEGLE XXI
HOSPITALS QUE SEMBLEN CAMPS DE CONCENTRACIÓ...
ELS GRANS MANDATARIS, ELS MÉS PODEROSOS DEL MÓN, DEMOSTRANT QUE SÓN MILIONS DE VEGADES MÉS IMBÈCILS QUE ELS QUE ESTEM PER SOTA D'ELLS...
JUSTÍCIA PATATERA, QUE TÉ EL CARRER PLE DE DELINQÜENTS I QUE ENS TRACTA ALS QUE VIVIM I DEIXEM VIURE COM A UNS PSICÒPATES, PEL FET DE PARAR UN MINUT EL COTXE A UN LLOC PROHIBIT...
MINISTRES D'ECONOMIA TOCATS DEL BOLET I MENTINT A TORT I A DRET. I NI ES PREOCUPEN DE MENTIR BÉ...
"CAFÉ PARA TODOS", AIXÒ SÍ, AMB ELS IMPOSTOS QUE PAGUEM NOSALTRES...
ELS SOUS DE LA PLEBE CONGELATS, MENTRE ELS IMBÈCILS ANOMENATS ABANS VAN ACUMULANT CÀRRECS...
Quina pena de país... Quina desgràcia de món... Els dinosaures van saber viure millor...
dimarts, 7 d’octubre del 2008
LA SOBREPROTECCIÓ
Miramos hacia atrás y nos damos cuenta de las dificultades soportadas hasta aquí.
Miramos hacia adelante y sabemos que estamos en mejores condiciones de enfrentarnos con el más importante de los caminos, el que conduce a la felicidad, el camino del propósito."
(Jorge Bucay)
No estem preparats, ni pel dolor ni per la pèrdua. Els nostres pares, en el seu afany de protegir-nos i protegir-se a ells mateixos (tot s'ha de dir), ens han convertit en uns bunyols que es desfan a la mínima, que tenen l'autoestima per terra, incapaços de decidir i mirant als demés des de molt avall.
Sort que la vida ens la va fotent i els anys ens donen experiència. Sort que podem mirar enrera i decidir que la relació amb els nostres fills serà una mica diferent: de tu a tu, però amb respecte. Sincera i valenta. Sense por a mostrar la nostra vulnerabilitat.
Tots som persones. Tots tenim defectes. Tots som susceptibles de millorar o empitjorar. La decisió és nostra... Hem de protegir els nostres fills, no amagar-lis la realitat. I crec que la millor manera de protegir-los és ensenyant-los a ser persones nobles i amb coratge. Guerrers sense armes mortíferes, però amb la presència suficient per no ser humiliats, ni utilitzats, ni víctimes de cap mena de xantatge.
La millor lliçó que es pot aprendre en aquesta vida és ser tu mateix.
"...Hasta que un día, exactamente el 23 de noviembre de 1979, me di cuenta de que no podía vivir sin mí... Nunca noté que yo era imprescindible para mí mismo."
(Anònim)
I no oblidem mai que el present és un regal, però el millor està per venir.
diumenge, 5 d’octubre del 2008
SEÑOR MOSTAZA
Genial...
El concert, molt bo. Son uns grans músics. I les lletres de les cançons no tenen desperdici... Connecten amb la realitat i tenen aquell sentit de l'humor tan intel·ligent i tan sà. El sentit de l'humor que comença per riure's d'un mateix.
M'encanta que siguin tan "poc pràctics" i que comparteixen amb la gent el seu "món interior". Qui no els coneix, no sap el que es perd.
dilluns, 22 de setembre del 2008
ELS BONS AMICS
"El ayer es historia, el mañana es misterio, el hoy es un regalo, por eso se le llama presente"
Els amics estan sempre amb tu, en el dia a dia, en el teu present, però necessiten saber que els estimes encara que no t'ho demanin. L'amistat no deixa de ser una planta que s'ha d'anar regant i abonant mica en mica, cada dia. També és veritat que, quan l'amistat té unes bones arrels, ja pot passar temps sense contacte, que l'afecte torna a sorgir com si res. Els amics, com el present, també són un regal. Un dels millors regals que et pot oferir la vida.
L'amistat pot arribar a ser molt delicada en segons quines situacions. Però els amics de veritat són capaçós de superar els entrebancs més grans i d'estar al teu costat quan més els necessites. És la relació humana més desinteressada que pugui haver-hi; és tan forta, que pot moure muntanyes. Quan l'amistat és de veritat, és capaç d'aconseguir allò que pot semblar impossible.
"Aquel que siempre está dispuesto a ayudar.
Aquel cuyos consejos siempre fueron buenos.
Aquel que no teme defenderte cuando te atacan.
Ése es a quien yo llamo un amigo"
(Anònim)
Després d'escriure tantes meravelles sobre l'amistat, només em queda dir que no conservo ni un sol amic ni amiga de la meva infantesa i adolescència. Fallo meu, per descomptat. La meva pobra autoestima, les meves màscares per amagar-me, la meva poca personalitat, tot el que m'acompanyava en aquella edat tan complicada... Però això és una altra història...
dijous, 18 de setembre del 2008
MÀSCARES
Treure't la mascara et pot fer semblar vulnerable. Però la valentia que suposa el fet de treure-te-la et dóna la força necessària per afrontar la vida sent un mateix.
Les persones sense màscara són:
- Valentes
- Autèntiques
- Sensibles
- Amb una gran maduresa emocional
- Mai no es fan notar, però omplen el buid que a vegades senten les persones del seu voltant
- Tenen una gran capacitat per estimar
- Viuen tocant de peus a terra
- S'accepten tal i com són
- Es donen a conèixer de veritat
Aquestes persones estableixen relacions honestes i sinceres, tant amb elles mateixes com amb els seus éssers estimats. Saben estar allà, tant en moments de tristesa com d'alegria. Saben posar-se en el lloc de l'altre i senten un gran respecte cap els demés.
A vegades poden semblar "invisibles" dins d'un grup de més persones. Però hi són, sempre hi són i poden arribar a omplir el més gran i profund buid amb la seva capacitat d'entrega. Perquè saben donar, però també rebre.
dimarts, 2 de setembre del 2008
UN EXEMPLE DE SUPERACIÓ
"No es lo que está pasando o sucediendo, es lo que estamos nosotros creyendo o interpretando"
"Los resultados son producto de nuestro comportamiento, nuestro comportamiento es producto de nuestro estado de ánimo, nuestro estado de ánimo es producto del diálogo interno + actitud corporal"
"El colmo de la estupidez es seguir haciendo las mismas cosas y esperar diferentes resultados"
(Motivació i superació personal)
GRÀCIES, JORDI!!
divendres, 29 d’agost del 2008
LA NOSTRA OBRA D'ART
"A veces nos olvidamos de que hay una obra de arte que nos contiene"
"No estamos en esta vida para ser felices sino para ser más sabios"
(Jorge Bucay)
Aquesta és una molt bona manera de definir el que suposa ser una persona positivament autèntica.
L'autoconeixement, acceptar-se un mateix amb virtuts i defectes ens dóna la força necessària per viure la vida gaudint d'ella.
Que aquesta exigència que tenim amb nosaltres mateixos no sigui conseqüència d'una baixa autoestima fruit de la gran distància que hi ha entre el que som i el que voldríem ser. S'ha d'anar en compte i no posar-se el llistó massa alt prenent com a exemple el que veiem de positiu en altres persones. Hem de respectar-nos i estimar-nos, primer de tot, a nosaltres mateixos. Per sort, tots i cadascun de nosaltres som únics i irrepetibles.
Perseguir la felicitat com a objectiu ens bloqueja i no ens permet aprendre tot allò que la vida ens ensenya a cada instant. La saviesa es va adquirint gràcies a les vivències bones i no tan bones que anem experimentant. És important viure cap adins d'un mateix sense enganyar-se i perdre la por a tornar a començar cada vegada que calgui. Dels errors també s'aprèn.
Jorge Bucay també ens dóna la clau de l'autenticitat amb les seves tres preguntes:
¿QUIÉN SOY? Primer desafío: El encuentro definitivo con uno mismo. El trabajo de aprender a no depender.
¿ADÓNDE VOY? Segundo desfío: La búsqueda de plenitud y de sentido. Encontrar el propósito fundamental de nuestra vida.
¿CON QUIÉN? Tercer desafío: El encuentro con el otro y el coraje de dejar atrás lo que no está. El proceso de abrirse al amor y de hallar nuestros verdaderos compañeros de ruta.
dijous, 28 d’agost del 2008
LES MEVES PETITESES
(Séneca)
A la revista "Muy interesante" d'aquest mes crida l'atenció la portada; més que res, perquè parla de com i quan s'acabarà tot: la humanitat, els planetes, l'univers... Però m'agradat molt més l'article que parla sobre l'autenticitat de les persones. Fins i tot hi ha un petit test que mesura aquesta autenticitat. I acaba concluint que, més important que l'autenticitat és la franquesa; sobretot, la franquesa amb un mateix.
Ja fa molt de temps que vaig descobrir que arribes a la maduresa com a persona quan el que penses, el que dius i el que fas són tres accions que coincideixen plenament. És el que se'n diu coherència amb un mateix. Però ens fa molta por veure com som realment i, sobretot, reconèixer-ho, no autoenganyar-nos pensant que som millor o pitjor. No saps mai com reaccionaràs davant d'una situació límit. I, d'altra banda, pot ser que agafem el camí més fàcil, que és el de conformar-nos, deixar-nos portar, no lluitar. A vegades la influència del grup ens pot i ens comportem com els demés volen, no d'acord amb el que pensem, i això ens crea un gran malestar amb nosaltres mateixos.
L'autenticitat també pot ser un valor negatiu: es pot ser autènticament criminal, sàdic, malvat, etc. Per tant, el que és important és l'autenticitat positiva amb tots els matissos bons i no tan bons que, al cap i a la fi, ens fan persones. És aquesta dualitat tan humana "generositat-egoïsme" el que ens fa estar en lluita constant amb nosaltres mateixos; el que ens fa superar-nos per ser millors, però sense perdre de vista que mai serem més ni menys que la persona que tenim al costat.
També la por a nosaltres mateixos ens pot paralitzar i impedir ser feliços. Això també és degut a que la distància entre el que som realment i el com ens volem veure és massa gran. Ens defenem de la nostra autenticitat amb l'autoengany.
Aquest article m'ha fet pensar molt. Crec que degut al meu propi autoengany sobre la meva persona, a les meves pors a mostrar-me com realment era, al meu pànic a fer palesa la meva vulnerabilitat, no vaig madurar fins ben entrats els 30. Sobretot m'ha ajudat el fet de tenir fills: he perdut les pors internes i toco més de peus a terra. La meva pròpia coherència és la millor defensa que tinc, i tant debò això ho hagués sabut abans dels 20 anys.
divendres, 22 d’agost del 2008
NO ÉS PAÍS PER A VELLS, NI PER A JOVES, NI PER A NINGÚ
El meu ànim pels familiars de les víctimes que han quedat hospitalitzades.
El meu rebuig cap a tota la demagògia, totes les especulacions, tota la confusió que s'està creant a l'hora de donar les explicacions pertinents al que ha passat.
Aquest és un país d'aprofitats, d'empresaris sense escrúpols, d'apariències, d'enveja, de xuleria... Importen més els guanys que la vida dels altres. Dóna igual si tarden dues setmanes o sis mesos a dir el que va passar, perquè segurament estarà bastant lluny de la veritat. Qui té la informació té la "paella pel mànec". I la veritat ja la saben, però la diran a mitges, o no la diran. Els que som profans en el tema no podrem protestar, perquè ens faran callar argumentant que no en sabem res d'aeronàutica. De fet, ja s'estan insinuant comentaris d'aquesta mena. Suposo que les 156 famílies que han perdut algun o alguns dels seus membres en aquest accident no tan fortuït com ens volen fer creure, els hi importa ben poc l'aeronàutica i els seus "secrets". Ja no recuperaran mai més allò que han perdut.







