"Quien espera, desespera;
pero quien no espera, no alcanza.
Así pues, vive sin esperar
y obra con esperanza."
Les presses no són bones. Estem en aquesta vida per fer les coses el millor que puguem, i fer-les amb temps, a poc a poc, gaudint-les i vivint-les a cada instant és una garantia de que sortiran bé. No hem de permetre que l'ansietat, les ganes d'acabar el que hem començat, la poca paciència, l'orgull que ens torna desesperats, ens facin malbé els petits-grans moments de la vida.
Fer que el temps passi depressa, sense aturar-nos a reflexionar.
Viure sense ser conscients ni de la nostra pròpia respiració.
Creure que perdem el temps quan en realitat estem guanyant anys a la vida.
Deixar-nos portar per l'orgull i pensar que no val la pena esperar els demés.
Ser incapaç de contemplar una bella estampa, d'aturar el temps quan vivim una experiència tendra i bonica, d'avorrir-nos...
Si som capaços de viure al nostre ritme, de ser més contemplatius, de tenir paciència amb els demés, de gaudir dels minuts, trobarem un sentit a la nostra vida i deixarem un gran benestar en la dels demés.
"(...) vive como si fuera el último día, di lo que tengas que decir, haz sentir a la gente lo que le quieres hacer sentir, porque después tal vez ya no tengas la oportunidad."
(Escrit per una persona que vol donar a conèixer la importància de saber esperar i escoltar el propi cor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada