FORA SOROLLS

"El ruido mental nos controla. (...) Sienta el agua fría cuando se lave las manos" (Eckhart Tolle)

He reaccionat bé?

Hauria d'haver parlat d'aquest tema?

He de demostrar que m'he enfadat?

He de...?

Tot això no és més que soroll que m'impedeix gaudir de la vida, del sol, de l'aire, fins i tot de l'aigua freda quan em rento les mans.

I el pitjor no és que el soroll no em deixi pensar. Al contrari, em fa pensar massa i viure cada vegada menys. Pot semblar una frase feta, però a vegades em sento presonera de mi mateixa.


"Nos sentamos juntos, la montaña y yo, hasta que sólo está la montaña" (Li Po)

Així de senzill...

RETORNAR LA ROBA

Avui he somiat que estava en un centre comercial amb una amiga comprant pijames i camises de dormir. Es tractava d’articles cars i luxosos i la meva amiga m’animava a agarfar-ne uns quants. Finalment, em sentia culpable de tanta despesa i decidia retornar-los.


Interpretació del somni:

Centre comercial: representa el meu instint per causar bona impressió als demés. També somiar que estic en una botiga vol dir que trobaré l’oposició dels meus amics en el meu camí, degut a gelosies i enveges per part d’ells.

Comprar: si estic comprant, això vol dir que tindré discussions amb familiars o amics. També representa l’acceptació d’una idea, condició o situació.


Roba: somiar amb roba és de molt bon auguri. Si la roba és bona i de marca, això representa que m’he convertit en una nova persona i que he canviat d’actitud. He trobat una nova forma d’expressa-me i mostrar-me davant dels demés. Comprar roba també significa que necessito agradar tothom. El fet de que la roba sigui pijames i camises de dormir (llenceria), vol dir que necessito canviar d’imatge i d’actitud, ser la mateixa per dintre que per fora. Al ser roba per dormir, suggereix que necessito relaxar-me i descansar.


Idees claus d'aquest somni:
- L'oposició dels amics.
- L'acceptació d'una idea, condició o situació.
- Les discussions amb familiars i amics.
- La necessitat d'agradar els demés.
- El canvi d'actitud i d'imatge.

La idea més representativa: al final, acabo retornant tot el que anava a comprar.

Aquests últims dies he viscut de ben a prop una situació que té molt a veure amb la falsetat, el victimisme i l'afany de protagonisme. He hagut de ser coherent i no he acceptat en absolut el que em volien vendre: HE RETORNAT LA ROBA.

I suposo que he estat capaç de retornar la roba perquè ja fa molt de temps que vaig canviar d'actitud i que el que menys em preocupa és agradar els demés.

Retornar la roba: important fer-ho sense miraments i sense pors. Serveix per estaviar-se més d'una despesa inútil i facilita el descans i el relax que tots necessitem.

SOTA MÍNIMS

Coincidint amb el canvi d'hora que, tot sigui dit, m'ha sentat com una patada a l'estómac, aquests dies m'han deixat exhaurida en tots els sentits. I és que ha hagut de tot i més: malentesos, histèria col·lectiva, situacions absurdes...

 He recordat una de les tires còmiques de la Mafalda, en què el Felipe diu: "Hay días en que lo peor de uno mismo son los demás".

Per no deixar-me emportar per les paraules del Felipe, he intentat no jutjar, deixar fluir els meus pensaments i visualitzar com se'ls emporta el vent, acceptar les coses tal i com vénen...

Resultat: he perdut les ganes de menjar, em fa mal tot i necessito dormir unes dotze hores seguides.

Quan no es pot, no es pot.

PRIMERS AUXILIS

Les “punyalades traperes” són difícils de guarir; més que res, perquè cal temps i veure els fets amb distància i des de fora.


El meu fill n’acaba de rebre una; de fet, la primera. Intenta fer el cor fort, però a casa sabem que està dolgut, que ha passat de no entendre el comportament d’aquella persona a començar a veure-la tal i com és. I això li ha fet mal.

Li hem practicat els “primers auxilis”:

- Hem escoltat la seva versió dels fets.

- L’hem tranquilitzat.

- Li hem explicat que hi ha persones molt simpàtiques, molt amigables, però que al mateix temps també són molt falses i viuen de fer-se les víctimes.

- Li hem dit que no vagi amb persones hipòcrites, que li poden complicar la vida.

- L’hem abraçat.

Sé que està millor, sé que es posarà bé i també sé que en pot tornar a rebre una altra. Però, a partir d’ara, anirà amb més peus de plom.

S'ha fet més gran...



DE TOT COR

De tot cor, som imperfectes

De tot cor, som vulnerables

De tot cor, ens enfonsem

De tot cor, ens aixequem i continuem endavant

De tot cor, estem connectats a la vida

“Lo que te hace vulnerable te hace hermoso” (Brené Brow)

"Cuando me amé de verdad

Cuando me amé de verdad, comprendí que en cualquier circunstancia, yo estaba en el lugar correcto y en el momento preciso. Y, entonces, pude relajarme. Hoy sé que eso tiene nombre… autoestima.


Cuando me amé de verdad, pude percibir que mi angustia y mi sufrimiento emocional, no son sino señales de que voy contra mis propias verdades. Hoy sé que eso es… autenticidad.


Cuando me amé de verdad, dejé de desear que mi vida fuera diferente, y comencé a ver que todo lo que acontece contribuye a mi crecimiento. Hoy sé que eso se llama… madurez.


Cuando me amé de verdad, comencé a comprender por qué es ofensivo tratar de forzar una situación o a una persona, solo para alcanzar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el momento o que la persona (tal vez yo mismo) no está preparada. Hoy sé que el nombre de eso es… respeto.


Cuando me amé de verdad, comencé a librarme de todo lo que no fuese saludable: personas y situaciones, todo y cualquier cosa que me empujara hacia abajo. Al principio, mi razón llamó egoísmo a esa actitud. Hoy sé que se llama… amor hacia uno mismo.


Cuando me amé de verdad, dejé de preocuparme por no tener tiempo libre y desistí de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro. Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero y a mi propio ritmo. Hoy sé, que eso es… simplicidad.


Cuando me amé de verdad, desistí de querer tener siempre la razón y, con eso, erré muchas menos veces. Así descubrí la… humildad.


Cuando me amé de verdad, desistí de quedar reviviendo el pasado y de preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez. Y eso se llama… plenitud.


Cuando me amé de verdad, comprendí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, es una valiosa aliada. Y esto es… saber vivir!


No debemos tener miedo de cuestionarnos… Hasta los planetas chocan y del caos nacen las estrellas."


(Charles Chaplin)

ASSIGNATURES PENDENTS

Resiliència. Es defineix, segons Grotberg, com la capacitat de l’ésser humà per a fer front a les adversitats de la vida, superar-les i, fins i tot, ser transformat per elles.

Fortalesa. És l’empenta, el que ens impulsa a aconseguir allò que volem.

Decisió. És la valentia que ens ajuda a decidir sense deixar-nos influir,encara que ens equivoquem.

Dignitat. És el que fa que no tolerem ser tractats com a persones mentalment dèbils.

Meditació i reflexió. Aprendre a pensar davant del bombardeig constant de distraccions absurdes, enganys,  idees depriments, sentiments de culpa.

Excel•lència. És el contrari de la vulgaritat, la ximpleria, la incultura i l’estupidesa, tant de moda i tan ben vistes avui en dia.

Autoconeixement. Si ens coneixem bé a nosaltres mateixos, ningú no ens podrà controlar ni utilitzar.

He fet aquest post després de llegir "10 Estrategias de Manipulación", del lingüista Noam Chomsky.





LES BRUIXES NO ES QUEIXEN

"Las brujas no se quejan. Al contrario, las ancianas son atrevidas y confían en sus propios instintos. No imploran; en cambio, sí meditan. Eligen su camino con el corazón. Poseen la fiereza del que defiende lo que más le importa. Dicen la verdad con compasión. Escuchan su cuerpo, se reinventan a sí mismas en función de sus necesidades y saborean la parte positiva de sus vidas" (Jean Shinoda Bolen)

Aquesta nit m’he despertat amarada en suor. Sense fer soroll per no despertar ningú, m’he dutxat i m’he tornat a ficar al llit. La darrera vegada que em va passar això, em trobava a l’hospital perquè acabava de néixer la meva filla petita. La infermera em va dir que no em preocupés, que tot això era degut als canvis hormonals de la lactància.

Canvis hormonals... No m’ha calgut pensar gaire per entendre el que m’estava passat.
És curiós. Ara que els meus fills estan vivint tota una revolució endocrina, a mi em toca passar pel mateix, però per motius ben diferents.

Aquest ha estat el primer símptoma. I l’he volgut deixar plasmat. Com quan em va venir la regla per primer cop i ho vaig escriure al meu diari íntim.

I no em queixaré. Necessito totes les energies per convertir-me en una bona bruixa.