SA ROQUETA

La veieu? Tan petitona i no s'acaba mai...

UN ÀNGEL AL BALCÓ

La primera vegada que aquell àngel vestit de rosa la va saludar des de fora al balcó, va sentir molta angoixa: s'enfrontava, de nou, a un passat que no volia recordar.

Va mirar cap a una altra banda i va procurar continuar amb la seva vida.

Però l'àngel la visitava sempre i li obria els braços demanant-li protecció.

Un dia, es va acostar a ell i li va obrir la porta.

Quan va haver entrat, aquell àngel es va convertir en el braçalet més bonic que mai no havia vist, adornant-li el braç.

Des de llavors, sempre porta el braçalet i torna a somriure-li a la vida.

Des de llavors, es protegeixen mútuament...

BULLINT GRANOTES

PANDÈMIES INVENTADES

TERRATRÈMOLS PROVOCATS

ESTAFES QUE CAUEN EN L'OBLID

VAGUES DE FAM DE PACOTILLA

XERRAMECA

PAPER MULLAT

Etc.

"L’atmosfera de la nostra societat fa temps que està seriosament malmesa, com la natura del planeta.

Cada cop més reglamentacions, noves normatives restrictives, menys llibertats i més impediments.

Alhora, escàndols mès grossos sorgeixen a la llum pública (ja era hora), però sembla que queden suspesos en una impunitat etèrea i infinita. Com si diguérem, aquí no passa rés…

I al mateix temps, no sembla que ens afecti gaire. Ens deu semblar que no podem fer res i per tant, per què inmutar-se?

Em recorda la paràbola de la granota bullida: si intentes ficar-la viva dins d’una olla bullint, et salta despavorida, salvant-se, perquè ha notat la diferència de temperatura. En canvi, si la fiques amb l’aigua freda i la fas bullir, la granota passa per un procés d’atontament perquè és incapaç de percebre les variacions de la temperatura. Seguidament perd la conciència i mor." (By Silvia)

La persona que va contracorrent, que reacciona, que no es conforma amb empassar-se tot el cúmul d'escombraries que certs personatges en llencen cada dia a la cara... Aquesta persona és tractada com un boig.

Per això, tota persona lliure a nivell individual, que s'ho qüestiona tot, que és rebel per naturalesa, que no es deixa manipular i salta abans que l'aigua s'escalfi... Aquesta persona es tractada de boja, amb totes les connotacions negatives que això pot suposar.

Es valora molt el fet de pertànyer a un col·lectiu, el fet de viure aborregat. El contrari suposa un perill per la societat dominant.

"Así debéis hacer vosotros: manteneos locos, pero comportaos como personas normales. Corred el riesgo de ser diferentes, pero aprended a hacerlo sin llamar la atención." (Paolo Coelho)

Fem-li cas a Paolo Coelho, per començar...

CAP A UN ALTRE ANY

Demà a mitjanit s'acaba un any i en comença un de nou. Té més de simbòlic que una altra cosa perquè, de fet, el dia 1 de gener continues sent la mateixa persona. Però quan sents la darrera campanada et sembla que realment estàs girant una cantonada i començant de nou.

Si miro enrera, aquest ha estat un any de moltes dificultats laborals i de molts desenganys a nivell polític. Això ha contribuït, en el meu cas, a plantejar-me fins a quin punt tenen valor les ideologies quan darrera d'elles no hi ha res més que afany de lucre i de protagonisme, i moltes ganes de "sortir a la foto". La notorietat s'ha posat de moda.

A nivell més íntim i familiar, ha nescut un nen molt desitjat, hem superat entrebancs econòmics, les noves tecnologies ens han apropat a la família que viu més lluny kilomètricament parlant i, almenys a mi, m'ha servit tornar a establir contacte amb una persona que m'ha tornat als moments més dolçós de la meva infància, i per conèixer-ne d'altres amb un gran món interior.

També he retrobat una gran amistat d'aquells meravellosos anys. I dic gran amistat, perquè ens hem sentit com si no haguessin passat més de vint anys des de la darrera vegada que ens vàrem veure.

I com a família, hem ampliat el nostre cercle d'amics. Gairebé totes les relacions són enriquidores. Quan no ho són, n'hi ha prou amb tancar-lis la porta als nassos i continuar endavant.

Me'n vaig cap al nou any de la mà de la meva família i de totes les persones que han anat pujant al meu vagó en aquest tren de la vida .

BON VIATGE A TOTS I BON ANY 2010!!

EL DIA DELS INNOCENTS

En un dia com avui, em vénen al cap tot de comentaris cínics i d'acudits irònics veient el panorama que ens envolta. Com que no vull donar més propaganda, ni que sigui negativa, a tota aquesta colla d'ineptes de parvulari que dirigeixen el món, ho deixaré aquí.

Això sí: que quedi clar que el ninot que portem tota la resta de persones penjat a l'esquena, només ens el treurem quan diguem PROU!

BONES FESTES :D

AMB ELS MILLORS DESITJOS

PERDUDA EN EL MEU ENTORN

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU
ZORIONAK ETA URTE BERRI ON
BON NADAL E ANO NOVO
FELIZ NAVIDAD Y PRÓSPERO AÑO NUEVO

Aquestes són les quatre llengües oficials del meu país. Al menys, quan era petita, era el meu país. Ara no sé com considerar-lo, després de tant sentir parlar en el meu petit nucli territorial d’autodeterminació i independència, i d’haver rebut, dels mateixos que s’omplien la boca de tanta gradiloqüència, un bon gerro d’aigua freda en forma de corrupció, impostos injustos, superficialitat i manipulació.

De moment, li diré el meu país, a falta de res millor: una estranya Suïssa formada per una munió de comunitats autònomes molt diferents entre sí, però destinades a estar juntes i a intercanviar enveges, suspicàcies, desigualtats i, de nou surt la paraula, injustícies.

Darrera de tot aquest merder, polítics, governants i tota mena de líders alimentant una enemistat que cada vegada ens separa més, fomentant una desigualtat que segurament no contempla cap llei, però que ens ofereixen servida amb safata, i anomenant a dit el que són zones deprimides i zones afavorides, sense cap mena de criteri objectiu.

Potser el que hauríem de fer és estripar les cartes i començar de zero. Però de manera equitativa, deixant de banda la memòria històrica que tan ens fa la punyeta de vegades, i partint d’una situació d’igualtat a tots els nivells, sense perdre el respecte a les particularitats de cada lloc.

Seria bonic que, un dia, aquest territori es convertís en una unió de diversos països pròspers, oberts i tolerants cap a les diferències, però a la vegada forts i íntegres a l'hora de defendre la seva pròpia idiosincràsia.