"Honraré la Navidad en mi corazón y procuraré conservarla durante todo el año" (Charles Dickens)
"Ayer es historia, mañana es un misterio, pero hoy es un regalo. Por eso lo llamamos PRESENTE"
dijous, 22 de desembre del 2011
dilluns, 12 de desembre del 2011
UN TRENCACLOSQUES MOLT ESPECIAL
Estem preparant un àlbum digital, per regalar als nostres pares amb motiu de les noces d'or, amb les fotografies més representatives d’aquests 50 anys. Hi estem participant tots, especialment, les meves filles, que són les que tenen molt per la mà aquestes coses cibernètiques.
El que no imaginava és el regal que rebríem nosaltres mateixos mentre el preparem: està resultant una experiència colpidora, emocionant, se’ns estan removent molts sentiments.
Les meves filles viuen amb gran alegria el fet de veure els seus avis adolescents, enamorats, casant-se, sent pares.
El meu fill està veient-se reflexat en les meves fotos de quan jo era petita: som dues gotes d’aigua.
La meva parella es queda perplexe quan veu les semblances familiars d’una generació a l'altra.
És clar que havíem vist fotos d’abans. Però mai com ara havíem construït un fil argumental on tot encaixa de la manera més natural i emotiva.
Aquesta història lineal, feta de fotografies antigues i noves, en blanc i negre i en color, ha donat un nou sentit a la meva existència: m'he reconciliat definitivament amb el meu passat i totes les meves mancances, perquè aquestes són les que m’han fet arribar on sóc ara. Veig els meus pares amb els ulls de la tendresa i de l’agraïment. Em torno a sentir més unida als meus germans. I la meva parella i els meus fills són els que completen aquest cercle perfecte, aquest cicle de la vida on tot encaixa com un trencaclosques màgic.
El que no imaginava és el regal que rebríem nosaltres mateixos mentre el preparem: està resultant una experiència colpidora, emocionant, se’ns estan removent molts sentiments.
Les meves filles viuen amb gran alegria el fet de veure els seus avis adolescents, enamorats, casant-se, sent pares.
El meu fill està veient-se reflexat en les meves fotos de quan jo era petita: som dues gotes d’aigua.
La meva parella es queda perplexe quan veu les semblances familiars d’una generació a l'altra.
És clar que havíem vist fotos d’abans. Però mai com ara havíem construït un fil argumental on tot encaixa de la manera més natural i emotiva.
Aquesta història lineal, feta de fotografies antigues i noves, en blanc i negre i en color, ha donat un nou sentit a la meva existència: m'he reconciliat definitivament amb el meu passat i totes les meves mancances, perquè aquestes són les que m’han fet arribar on sóc ara. Veig els meus pares amb els ulls de la tendresa i de l’agraïment. Em torno a sentir més unida als meus germans. I la meva parella i els meus fills són els que completen aquest cercle perfecte, aquest cicle de la vida on tot encaixa com un trencaclosques màgic.
"La vida no se juzga por el tiempo sino por los recuerdos de los momentos especiales" (Leonid S. Sukhorukov)
dilluns, 5 de desembre del 2011
VIATJANT I DE BAR EN BAR
Viatjant i de bar en bar. Així em passo algunes nits... en somnis. Un autocar em porta a un poble que és com una barreja dels dos indrets del planeta més significatius per a mi i, un cop allà, entro en un bar molt acollidor a prendre alguna cosa, sigui cafè o algun altre tipus de beguda. És un somni molt agradable. Estic amb altres persones i m’hi sento bé.
I és un somni reiteratiu. L’he tingut vàries vegades.
Què significa?
VIATJAR: necessito pensar més en mi mateixa.
BAR: necessito portar una vida més relaxada. També necessito l’aprovació d’algun aspecte de la meva vida diària.
CAFÈ: algunes persones que no em volen gens bé em donaran problemes.
AUTOCAR: es presenten canvis. Les coses van avançant, lentament, però van fent.
POBLE: canvis positius i realització de projectes.
Tots aquests canvis m’imagino que són a nivell intern. La meva edat m’està portant a una transformació que, finalment, estic acceptant i integrant en la meva vida. El canvi més positiu és la meva nova actitud: més benevolència i tolerància cap a mi mateixa, res de sentir-me culpable i fortalesa davant de totes les decisions. I, per suposat, no permetré que ningú em doni problemes. Ja fa molt de temps que vaig aprendre a posar fre a les persones inoportunes, impertinents, aprofitades, narcissistes, amb complexe de superioritat (o sigui, fent pagar als demés els seus complexes).. Encara me’n trobo, de “perles” d’aquestes, però cada vegada em resulten més indiferents. El meu objectiu és ignorar-les del tot, i crec que estic en el bon camí.
dilluns, 28 de novembre del 2011
REDIBUIXANT DETALLS
Que el bosc no m'impedeixi de veure els arbres
Perquè cada detall compta.
Perquè un sol fet aïllat a vegades té la clau de tot.
Perquè cada arbre és únic en sí mateix.
dilluns, 21 de novembre del 2011
HOSTES VINGUEREN...
...QUE ENS DEIXAREN DE PEDRA.
"La soberbia no es grandeza sino hinchazón; y lo que está hinchado parece grande pero no está sano" (San Agustín)
La propera vegada que m'hi trobi, m'hauré d'aguantar les ganes de riure.
dimecres, 16 de novembre del 2011
TASSES TRENCADES
Aquesta nit he somiat que una amiga meva venia a casa amb el seu joc de cafè i el començava a trencar. Ha estat un somni ben curiós. Aquesta amiga es va separar fa uns anys, i trencava les tasses per posar fi a tot el que havia patit.
Somiar amb una tassa trencada significa que hi ha un desequilibri emocional, ansietat i dificultats per aconsegui alguna cosa en concret. També significa pèrdua de l'autoestima i sentiment d'incapacitat a l'hora d'assolir un situació desitjada.
És fantàstic, el subconscient. M'està dient que vigili amb la meva autoestima, que torno a tenir sentiments de culpa per situacions que no he provocat. Que m'hauria d'enfurismar de valent quan, a canvi d'unes miserables engrunes de fals respecte, certa gent abusa de la meva confiança.
Aquesta amiga del meu somni, va viure una situació molt dura. Però en cap moment va perdre l'autoestima ni la força. Suposo que per això trenca tasses.
La propera vegada espero somiar que destrosso tota una vaixella. Voldrà dir que he engegat els "fantasmes" a pastar fang.
divendres, 4 de novembre del 2011
MALEÏDES ETIQUETES
Va néixer amb l'etiqueta de bona persona ja penjada des de bon principi.
Ho tenia tan asumit, que no es permetia ni una sortida de to, ni una protesta.
Amb els anys, la situació no va millorar, al contrari.
Es va convertir en persona complaent, esclava de la seva etiqueta i dels que l'envoltaven.
Va néixer amb l'etiqueta de bona persona, encadenada a ella mateixa.
Anant als llocs sense ganes d'anar-hi.
Menjant coses que no li agradaven en absolut (maleïda crema de carbassa).
Aguantant les punyetes de tothom.
Llògic. Havia nascut bona persona, i així havia de continuar.
Sempre l'he vist encadenada.
M'agradaria que donés un cop de puny a la taula.
Voldria que demanés allò que vol, que ho exigís. S'ha guanyat el dret a exigir-ho.
No li he sentit dir mai PROU!
L'única cosa que puc fer és intuir què necessita per ser feliç. I donar-li. I ajudar-la a trencar cadenes. I encomanar-li una mica de la meva mala llet (amb una mica ja en tindria prou).
«Toda convicción es una cárcel» (Friedrich Nietzsche)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)






