dilluns, 30 de novembre del 2009

INTROSPECCIÓ




"Paz interior.
Ninguna relación te dará la paz que tú mismo no crees en tu interior."
"Fantasía que genera frustración.
Pretender que otra persona nos haga felices y llene todas nuestras expectativas es una fantasía que sólo trae frustraciones."
"Autonomia.
Ninguna relación te brindará felicidad que tú mismo no construyas."
Dedicat especialment a algunes persones que no saben per on començar per viure cap endins. Dedicat a tots nosaltres que, en un o altre moment, hem pretès que la nostra felicitat depenia dels altres.
Dedicat, sobretot, a tota aquella gent que pretén solucionar la vida dels demés, quan la seva està feta un desastre.

dimecres, 25 de novembre del 2009

EL TREN DE LA VIDA


Segur que molts hem tingut la sort de rebre un powerpoint on es compara la vida amb una viatge en tren. Per més que el llegeixo, sempre m'emociono i acabo la lectura amb una sensació d'esperança i plenitud. Aquí deixo les seves sàvies paraules:

"Un amigo me habló de un libro que comparaba la vida con un viaje en tren.
Un viaje muy interesante al ser bien interpretado.
Exactamente así, la vida no pasa de ser eso, un viaje en tren lleno de embarques y desembarques, algunos accidentes, sorpresas agradables en algunos momentos y en otras grandes tristezas.
Al nacer entramos a ese tren y nos entregamos en las manos de algunas personas que pensamos, estarán siempre en ese viaje con nosotros: Nuestros padres.
Desgraciadamente eso no es verdad; en alguna estación ellos bajan y nos privan de su cariño, amistad y compañía irremplazables...
Además, personas interesantes y que pueden llegar a ser muy especiales para nosotros, abordaran el tren en algún momento.
Llegaran nuestros hermanos, amigos y maravillosos amores.
Muchas personas toman ese tren, solo para pasear, otras encuentran en el viaje solamente tristezas, y otros circularan por él, listos para ayudar a quien los necesite.
Muchos al bajar dejan recuerdos eternos, algunos otros pasan por allí de tal manera que cuando desocupan sus asientos, nadie percibe sus ausencias.
Es muy común que muchos pasajeros, que nos son muy queridos se ubiquen en vagones diferentes al nuestro, por lo tanto nos vemos obligados a hacer el trayecto separados de ellos.
También es habitual que durante el viaje atravesemos muchas veces con grandes dificultades para llegar hasta el vagón que es ocupado por nuestros seres especiales, solo que difícilmente nos podremos sentar a su lado.
Muchas veces puede haber alguien ocupando ese lugar.
Nada importa, el viaje es así, lleno de atropellos, sueños, fantasías, esperas, despedidas.
Eso sí, jamás tiene retorno, siempre va hacia delante.
Hagamos el viaje de la mejor manera posible, tratando de relacionarnos bien con todos los pasajeros, sin hipocresías, buscando en cada uno de ellos lo mejor que tengan para ofrecer.
Recordando, siempre, que en cualquier momento del camino ellos podrán flaquear.
Es necesario entender esto pues, probablemente, nosotros a lo largo del camino, flaquearemos muchas veces, y seguramente habrá alguien que nos entienda como nosotros hemos entendido a nuestro prójimo.
El gran misterio, al final, es que jamás sabremos en cual parada nos bajaremos, y mucho menos nuestros compañeros y ni siquiera el que esta sentado más próximo a nosotros, justo en el asiento de al lado.
Me quedo pensando si al bajarme de ese tren sentiré nostalgia... creo que si la sentiré, al separarme de los amigos hechos durante el trayecto, será al menos doloroso.
El dejar a mis hijos continuar solos el viaje, será extremadamente triste, pero me agarraré a la esperanza de llegar, en algún momento a la estación principal.
Y tendré la gran emoción de verlos llegar con un equipaje que no tenían en el momento de embarcar, y lo que más feliz me dejará será pensar, que yo colabore en el crecimiento de ese equipaje y en hacerlo más valioso.

A ti, que formas parte de mi vida, te deseo un FELIZ VIAJE."

SABER ESTAR SOL


"Manejar la soledad.
Sólo cuando manejas tu soledad puedes manejar una relación."
Quant estàs bé amb tu mateix, tu ets la teva millor companyia. És una manera relativa d'estar sol.
Quan un sap estar sol amb les seves frustracions i alegries, valora els que l'envolten pel que són, no pel que en pot treure. La solitud no s'ha d'omplir mai del que ens puguin donar els demés, sino de tot el que vivim a mesura que anem caminant.
"Sólo se da lo que se tiene.
Necesitas valorarte para valorar, quererte para querer, respetarte para respetar y aceptarte para aceptar porque nadie puede dar lo que no tiene."

dimarts, 24 de novembre del 2009

PASSEJANT PER LA VIDA



"Primero contigo mismo.
Sólo cuando estás bien contigo mismo puedes estar bien con los demás."

Aquí tenim uns dels aprenentatges més difícils: estar bé amb un mateix. És una sensació que, quan la vius, et penses que és per sempre, però no. Qualsevol tonteria pot enviar a norris aquest estat ideal: el temps, unes paraules que no senten bé, un detall esperat que no arriba...

Si ens hi fixem, són circumstàncies alienes a nosaltres, que no podem controlar ni canviar.

Conclusió: hem d'intentar tenir pensaments positius i situar cada esdeveniment en el temps que li pertoca, sigui passat, present o futur.

Que la nostra vida tingui sentit depèn únicament de nosaltres mateixos.

"Elijo lo que quiero y me hago responsable de lo que elijo" (Jorge Bucay)

diumenge, 15 de novembre del 2009

LES NOVES TECNOLOGIES


BENVINGUTS A L'ERA DE...
LA COMUNICACIÓ?
LA INCOMUNICACIÓ?
ELS MALENTESOS CIBERNÈTICS?
LES PARAULES BUIDES?
I la quantitat d'informació subliminal que hi ha darrera tot això...

dissabte, 14 de novembre del 2009

ERRORS QUE FAN CRÉIXER


El camí sempre hi és, malgrat els entrebancs, els dubtes i les situacions-límit. Només cal seguir-lo, sense por.
"Sigue el camino de baldosas amarillas" ("El mago de Oz")
Dedicat a l'adolescència, etapa de grans trompicons i caigudes a la cuneta, aquí deixo aquesta història:
"DESMONTANDO UN ENGAÑO.
- Te voy a confesar algo que he descubierto durante todos este tiempo.
- ¿Qué?
- Uno de tus amigos vive una tremenda confusión.
- ¿En qué sentido?
- Dice estar enamorado, pero tan sólo es amistad.
- ¿Puedo ayudarle?
- ¡No! Verás... no puedes hacer nada. Tu amigo se dará cuenta tarde o temprano. Pero ahora mismo tiene un problema serio.
- Alguien se lo debería decir.
- Entonces ese alguien dejará de ser su amigo. O dará pie a que se confunda más. El cree de verdad que ama a esa persona, pero lo que de verdad está pasando es que su subconsciente necesita olvidar a otra.
- ¿Se está engañando?
- Sí. Y lo peor, ni siquiera se da cuenta. Y la persona a la que cree querer contribuye aún más a aumentar esta confusión.
- Necesita ayuda.
- Lo que necesita es volver a enamorarse de otra persona, tal como le pasó con la que está intentando olvidar." (Rounal)
La vida és un cúmul de percepcions errònies, de sentiments contradictoris, d'autoenganys. La cuneta no és el camí correcte. Pot semblar el més fàcil, però a la llarga es fa molt difícil de seguir i comporta una gran impotència i sensació de pèrdua.

divendres, 13 de novembre del 2009

BAIXADA


Estic molt cansada...
"Cuando todo parece que falla lo normal es que estemos fallando nosotros" (Mª Jesús Álava Reyes. Del llibre "La inutilidad del sufrimiento")

diumenge, 8 de novembre del 2009

PUJADA


Estic cansada d'anar amunt. Em sembla que porto tota una eternitat pujant i voldria descansar una mica i que el camí es tornés pla i senzill.
A sobre, això de fer-me gran ho porto fatal...

dijous, 5 de novembre del 2009

L'ENGANY


Ara entenc que paraules com independència, autodeterminació, cultura ancestral, llengua mil·lenària, etc., no són més que lletres juntes formant part d'un pretext. I, amb aquest pretext, uns pocs individus estan jugant un joc brut, molt brut i vergonyós, farcit d'enganyifes i burles cap als que estan vivint el més honradament possible.
He deixat de creure en ideals com la llibertat dels pobles, la dignitat dels individus i els drets i deures dels éssers humans. Això no ha existit mai: només eren excuses perquè uns pocs s'enriquissin, tinguessin poder i faltessin descaradament al respecte als seus semblants.
Tantes guerres perdudes, tants païssos empobrits fins al límit, tanta i tanta gent lluitant pel dia a dia, pensant que els que manen ens estan protegint i mirant pel nostre benestar...
Si els meus avis ho estan veient... Se'n deuen fer creus. Deuen pensar: tots els patiments, totes les pèrdues, totes les nostres renúncies perquè el món hagi arribat a ser una caricatura de sí mateix...
En això ens hem convertit: en una vulgar i patètica caricatura que, ara per ara, viu un moment de la història que fa que ens caigui la cara de vergonya, que ens posa la pell de gallina, que ens indigna i ens omple d'impotència.
Com els hi explico als meus fills que tots aquests líders que manen no són més que uns vulgars lladres, uns xoriços insolents? Com els hi explico que han del·linquit amb el consentiment de tots?
La gent jove que assisteix a tot aquest circ, es comença a qüestionar moltes coses... I, concretament a casa meva, s'estan plantejant preguntes molt difícils de contestar en nom de la coherència i la dignitat humana.