divendres, 18 de març del 2016

EL QUE VAIG OBLIDAR

Quantes coses et preguntaria si pogués... No es tracta de que ens hagi quedat cap conversa pendent però, des de que vas marxar (et trobo molt a faltar, ja ho saps, no?), els records, les fotografies i les converses amb la mare m'han fet mirar enrere, més enllà encara de quan vaig néixer.

Intento recordar el que m’explicaves de quan vas fer el servei militar a Mallorca i anaves a visitar els teus parents, que també són els meus, a un poblet anomenat Algaida.

Miro de reconstruir la teva pròpia història ara que ja no ets entre nosaltres. I una pregunta em ve a la ment de manera insistent: què et va impulsar a marxar cap a Barcelona? Vas deixar la teva zona de confort i vas creuar aquest petit bocí de mar per anar a la península, a la ciutat que bullia d’activitat i de recança, a finals dels anys 50. Després la mama et va acompanyar en aquesta aventura que es va convertir en la vostra vida. Us en heu sortit molt bé:aquí tens els teus fills i néts per demostrar-ho.

Malauradament, se’m va oblidar preguntar-t’ho.

I l’altre dia se’m va encendre com una llumeta: el teu pare també va marxar, més jove encara, amb 15 anys, per entrar a la marina mercant. Devia córrer un esperit inquiet per les vostres venes...