dimecres, 30 de juny del 2010

ESMOLANT LES EINES


El leñador tenaz

Había una vez un leñador que se presentó a trabajar en una maderera. El sueldo era bueno y las condiciones de trabajo mejores aún, así que el leñador se propuso hacer un buen papel.
El primer día se presentó al capataz, que le dio un hacha y le asignó una zona del bosque.
El hombre, entusiasmado, salió al bosque a talar.
En un solo día cortó dieciocho árboles.
-Te felicito -le dijo el capataz-. Sigue así.
Animado por las palabras del capataz, el leñador se decidió a mejorar su propio trabajo al día siguiente. Así que esa noche se acostó bien temprano.
A la mañana siguiente, se levantó antes que nadie y se fue al bosque.
A pesar de todo su empeño, no consiguió cortar más de quince árboles.
«Debo estar cansado», pensó. Y decidió acostarse con la puesta de sol.
Al amanecer, se levantó decidido a batir su marca de dieciocho árboles. Sin embargo, ese día no llegó ni a la mitad.
Al día siguiente fueron siete, luego cinco, y el último día estuvo toda la tarde tratando de talar su segundo árbol.
Inquieto por lo que diría el capataz, el leñador fue a contarle lo que le estaba pasando y a jurarle y perjurarle que se estaba esforzando hasta los límites del desfallecimiento.
El capataz le preguntó: «¿Cuándo afilaste tu hacha por última vez?».
-¿Afilar? No he tenido tiempo para afilar: he estado demasiado ocupado talando árboles.
(Jorge Bucay)
La importància d'un bon descans.
La importància de saber parar i estar sense fer res.
La importància d'esmolar les nostres pròpies eines per continuar endavant, de la millor manera.

dimarts, 29 de juny del 2010

ELS CINC SENTITS



Mentre deixem que les cabòries ens omplin el cap i ens bloquegin, ens perdem instants irrepetibles, plens de petits detalls d'aquests que ens va oferint la vida sempre i en tot moment.

Mentre ens deixem dominar per pensaments negatius que no porten enlloc, no veiem aquella flor tan bonica i perfecta, no olorem aquella flaire que ens porta records feliços, no som capaços de deixar-nos portar per la màgia de la música, ni arribem a apreciar el gust d'un menjar fet amb amor, ni gaudim del contacte amb la persona estimada.

"La vida se vuelve una fiesta cuando sabes disfrutar de las cosas normales de cada día" (Phil Bosmans)



dimarts, 22 de juny del 2010

NO EM FEU SENTIR INVISIBLE


Mostreu una petita espurna de consideració, no demano més.

I és que m’està costant molt acceptar els canvis, cada vegada més evidents. És com si el niu que vàrem crear amb tants esforços s’anés esmicolant de mica en mica.

Heu après a volar abans del que em pensava i ara no sé què hi pinto jo enmig de tot això. M’estic ofegant de solitud i d’obligacions.

No sé com obrir les cadenes sense trencar-les, i em sento utilitzada, explotada i poc persona. Quan no estic bé, només percebo mirades de menyspreu i de cansament.

Estic farta d’aquest “intercanvi comercial”, de satisfer necessitats quan ja no cal, d’oblidar-me de mi mateixa.

Ja no sé ni com es fa per volar i em sento atrapada en aquest niu fet pols i mig trencat.

dilluns, 21 de juny del 2010

UN BON AMAGATALL


Intimitat, llibres i el pensament volant lliure

dimecres, 9 de juny del 2010

ESPURNES D'ESTIU



Seiem a una de les fites de pedra del trencaones

El sol cremant-nos l'esquena

Vaixells que tornen mentre el sol es pon

Pràctics que els van a buscar a tota velocitat

Les naus van entrant al port, en ordre i sense presses

El mar tranquil, donant-los la benvinguda

Em vénen flaires de les vacances

Ara me n'adono: l'estiu està arribant

divendres, 4 de juny del 2010

TROBAR-SE


"Close your eyes
Clear your heart
Cut the cord"
(The Killers-Human)
Com diria Jorge Bucay, busca el teu camí i escull bé els teus companys de viatge.
Però, abans, troba't, accepta't, venç les pors.
Carpe Diem...