TROSSETS

 

Son pedacitos de sol

Retazos de luz, poquitos de amor

Son trocitos de viento

El agua, el silencio, llovizna en flor

Son pedacitos de sol

Retazos de luz, poquitos de amor

Son los ojos de niño

Ese extraño brillo, fascinación

Maravilla del cielo

Sin culpa ni miedo, espejos de Dios

Ay, cuánto yo daría

Solo por un día volver a mirar

El mundo como un patio de juegos

Un libro de cuentos, árbol para trepar

Son pedacitos de brillo

Ruiditos de bichos, la siesta, el calor

Son olorcitos a azahar

Caricias de abuela, azúcar en el pan

Son los ojos de niño

Ese extraño brillo, fascinación

Maravilla del cielo

Sin culpa ni miedo, espejos de Dios

Ay, cuánto yo daría

Solo por un día volver a mirar

El mundo como un patio de juegos

Un libro de cuentos, árbol para trepar

Ay, si cierro los ojos

Vuelvo a ver su rostro, a escuchar su voz

Y otra vez en el patio

Me besa en la frente y vuelvo a ser yo

(PEDACITOS DE SOL. Marta Gómez)

ESPURNES D'ESPERANÇA

 

Sempre han dit que ens assemblem molt en la nostra manera de fer, en el nostre sentit de l'humor i, fins i tot, en algunes expressions.

Però no he sabut estimar-te bé. 

He fallat a l'hora de posar-te límits quan eres petit.

No he estat capaç de comunicar-me amb tu d'una manera sana.

I ara he provocat el nostre trencament.

Assumeixo la meva responsabilitat.

I mantinc la porta oberta perquè, mentre jo visqui, estarem connectats.

Ara mateix, necessito agafar el control de la meva vida i del meu futur.

No vull que tinguem una relació desigual.

M'aproparé a tu sense expectatives (si és que vols que m'apropi).

Respectaré en tot moment la teva independència i la teva capacitat de prendre decisions.

T'acceptaré tal i com ets.

Quan tornem a parlar, em disculparé i t'escoltaré de veritat.

Faré el que calgui per tenir una relació saludable amb tu.

I no pararé fins a estimar-te bé.

FAMÍLIA ÉS TOT (I, PER DAMUNT DE TOT, AMOR)

 

Amor

Respecte

Amor

Comprensió

Amor

Compromís

Amor

Equilibri

Amor

Arrels

Amor

Ales

SEMPRE DOLÇA

 

Sempre dolça.

Sempre tu.

Gràcies per acomiadar-te. Gràcies per deixar-me tancar el cercle.

Sempre seràs com una filla per mi.

Sempre dolça.

Sempre tu.

DOLÇA

 

 

És la primera paraula que em ve al cap quan penso en tu. Sé que no t'he arribat a conèixer a fons, sé que sóc com una gallina lloca amb les parelles de les meves filles i el meu fill, però no ho puc evitar. I també tinc la necessitat d'acomiadar-me quan la relació s'acaba.

El primer cop que et vaig veure vaig pensar: "Què dolça..."

La teva timidesa inicial, la teva prudència, el teu somriure tendre.

La teva lluita personal, la teva valentia posant en solfa els valors de l'educació rebuda.

Em sap greu que la història d'amor no hagi prosperat: ambdós us mereixeu el millor i espero de tot cor que algun dia ho trobeu.

Us regalo aquesta imatge d'una alba ben bonica, com tots els començaments.