dilluns, 28 de maig del 2012

BALLANT EL TWIST


Tinc problemes amb el meu esquema corporal, mai he acabat d'assimilar-lo del tot. Això fa que caigui, perdi l'equilibri i em mogui a trompicons.

L'altra dia vaig somiar que ballava un twist. De fet, en el somni continuava tan dropa com en la meva vida conscient. Però això no m'aturava.

El significat d'aquest somni, senzillament, m'ha encantat:

Ballar representa la llibertat, el bon equilibri interior, el bon coneixement i la bona compenetració que un té sobre ell mateix. Simbolitza l'alegria, l'elegància, la sensualitat i els desitjos sexuales. També representa la unió de la part femenina i masculina d'un mateix. Augura molt bona fortuna. Suggereix creativitat, deixar-se portar per la vida, agafar el que aquesta vida ofereix en el moment present, no perdre cap oportunitat.

Amb els temps que corren, us desitjo a tots que sovint somieu que esteu ballant. 

BALLEU AMB LA VIDA

divendres, 25 de maig del 2012

UN ESCORPÍ VOLADOR


Això és el que he somiat aquesta nit: un enorme escorpí volador que, finalment, marxava per on havia vingut.

Somiar amb escorpins o alacrans significa problemes sentimentals. Aquests animals estan relacionats amb sentiments, pensaments o paraules destructives en contra d'una persona.

Ara ja no és el meu cas. En canvi, persones molt properes a mi, vulnerables pel moment vital en el que es troben, sí que ho estan patint. Però també estan lluitant en contra d’aquests elements. Suposo que per això l’escorpí volador acaba marxant.

És curiós com hi ha gent que, quan fica la pota, se sent terriblement culpable i mira d’arreglar-ho. Però, sobretot, es fa el propòsit de no tornar-hi.

En canvi, n’hi ha d’altres que aboquen en la persona que tenen al costat les seves mancances. Fugen del sentiment de culpa culpabilitzant a l’altre.

Ja fa temps que em vaig cansar de carregar amb la motxilla dels altres, de fer-me totes les preguntes i retrets que s’havien de fer ells a sí mateixos.

Ara veig com aquestes persones tan i tan properes a mi lluiten amb ungles i dents per no portar la càrrega dels altres, per molt que se’ls estimin.

ESTIMARr també vol dir VALORAR. És per això que a qui primer hem de donar el nostre amor és a nosaltres mateixos.

"El alma se tiñe del color de sus pensamientos. Piensa sólo en aquellas cosas que están en línea con tus principios y que puedan ver la luz del día. El contenido de tu carácter lo eliges tú. Día a día, lo que eliges, lo que piensas, y lo que haces, es en lo que te conviertes. Tu integridad es tu destino...Es la luz que guía tu camino" (Heráclito)

dijous, 24 de maig del 2012

PENJANT I RECOLLINT LA ROBA


Aquesta nit he somiat que netejava i penjava la roba de tota la familia. No té res d’estrany, perquè és una tasca de la que m’encarrego exclusivament a casa. Però m’ha fet gràcia el significat que té:


Somiar amb roba és de molt bon auguri, coses bones arribaran. Espero que es refereixi al moment actual que estem vivint.

Penjar la roba representa que estic mostrant traumes, complexes i aspectes meus que fins ara tenia amagats També és com una proclamació d’innocència davant d’una situación.. Ja fa temps que em mostro tal i com sóc, sense pors. Ja fa temps que cada vegada em sento més a gust amb mi mateixa. Ja fa temps que vaig enviar el molest sentiment de culpa a can taps, encara que sempre em queda algún dubte.

Recollir la roba estesa vol dir que prefereixo guardar-me algunes coses i que m’incomoda parlar d’intimitats. M’accepto tal i com sóc, em mostro als altres sense representar cap paper, però també he après a protegir-me i a no anar amb el lliri a la mà. Sóc totalment responsable de mi, per tant, hi ha intimitats que es queden on els hi correspon.

Somiar que estic netejant representa que trec les coses negatives de la meva vida i que estic superant obstacles importants. Estic netejant els meus pensaments i renovant-los positivament. M’he desfet de tot el era obsolet en la meva vida (persones, costums, negativitat) i estic molt a gust amb mi mateixa. Bingo! Res a comentar. És exactament així.

En el meu somni, també era de nit:

La nit representa la fi d’un clicle, d’una edat o d’un període de la meva vida. També representa obstalces i qüestions per resoldre. Necessitat d’aclarir les idees.


Si s’està fent de nit, significa que he arribat a la fi d’una etapa de la meva vida. He de deixar enrera velles costums i situacions.

Sento plenament que estic canviant d’etapa. Estic entrant en un nou cicle de la meva vida, on m’hi trobo molt a gust, on em sento forta i visc el moment. També és veritat que els canvis no són tan positius: els meus pares s’han fet molt grans, la vida està anant molt ràpid i em sento com si hagués d’agafar el relleu. És un nou repte. També m’he adonat que el que més m’omple és donar felicitat i tranquil•litat als que m’envolten.

Potser ja m'estic tornant bruixa...
Doncs la bruixa ha trobat una BONA NOTÍCIA per avui:


“Una persona se siente joven mientras perciba que su futuro pesa algo más que su pasado” (Jorge Wagensberg)

dimarts, 22 de maig del 2012

TALMENT COM UNA BANDERETA DE FIRA...

... temps després de la fira




Així començava una poesia que un amic li va escriure a una amiga. D'això ja fa més de trenta anys.

Aquest cap de setmana he estat al meu poble amb la meva parella. Estava tot engalanat de flors de tota mena. Les pastisseries havien fet autèntiques obres d'art comestibles en forma de flors.

Veient en viu i en directe els guarniments de la fotografia (treta d'un diari local), em van venir al cap els primers versos d'aquell poema tan llunyà.

No tinc cap mena de contacte amb ells. Llògicament, tampoc sé si ells s'han tornat a veure.

Talment com una bandereta de fira, temps després de la fira, nosaltres mateixos hem anat volant al ritme del vent i de la vida. I aquella bandereta de fa trenta anys, ara me l'imagino amb els colors pàlids, una mica desfilagarsada, però movent-se al ritme del vent sense caure, sense acabar-se de trencar i desafiant el pas del temps.

Com nosaltres mateixos.

Sense perdre mai la força ni les ganes.

dilluns, 21 de maig del 2012

LES COSES CLARES


Crisi: canvis en qualsevol aspecte d'una realitat organitzada però inestable, subjecte a una evolució.

Estafa: delicte contra la propietat o el patrimoni.

Frau: engany o aprofitament de la ignorància d'algú per obtenir un benefici lucratiu.

CRISIS, WHAT CRISIS?

divendres, 18 de maig del 2012

JA US HO TROBAREU...


Miro cap endavant amb ganes d'un món millor. I sé que és possible. Sé quina és la clau.

En canvi, vosaltres... Ja us ho trobareu...

Per part meva, veig el futur amb confiança. M'he adonat que sóc molt més forta. Quasevol és molt més fort que vosaltres.

Sou uns mafiosos. Aquesta és l'única cosa que us salva. Però, dins de la màfia, sempre s'acaben matant entre ells.

Ja us ho trobareu...

Quan veig la vostre cara menyspreable per la tele, l'apago.
Quan us sento bramar per la ràdio, busco una emisora de música.

Els fulls de premsa on sortiu contínuament, no per res bo, això segur, els utilitzo per recollir les caques del gos

Seguiu malgastant els meus diners. No en treureu res més de mi.

Ho heu aconseguit: m'importeu una merda.

Ja us ho trobareu...
Espero que el temps us torni amb escreix totes les malifetes, totes les mentides, tot el malestar i greuges que heu provocat.

Espero que algun hacker avispat i valent trobi els vostres comptes bancaris als paradisos fiscals i us deixi en la més absoluta ruïna.

Espero veure-us a la cua de l’atur, intentant demostrar que sabeu treballar quan mai no ho heu fet.

Ja us ho trobareu...

No us necessito per a res en absolut. Cap persona honrada i treballadora us necessita per a res.

En canvi, vosaltres ens necessiteu fins i tot per respirar, colla d’inútils mangants.

Ja us ho trobareu...

dijous, 3 de maig del 2012

PA'L ARRASTRE...


I aquesta és la meva filla. Res no li fa por.

La meva mare es fa gran i, per sort per a ella, no veu que, malgrat la meva aparent pau interior, la meva caòtica vida al final acabarà amb mi.

Els meus dies passen sense ordre ni concert: matinar, fer el dinar, anar a treballar, descansar una mica i patir el mal de cap de sempre, que comença cap allà les sis de la tarda i que ja s'ha convertit en el meu company fins a l'hora d'anar a dormir.

A l'hora de sopar comença el "festival": discussions, retrets, crits, competició dialèctica... Tot enfocat a veure qui guanya aquesta vegada. Impossible mantenir una xerrada mínimament civilitzada. A més a més, la tolerància brilla per la seva absència.

I aquesta és la meva filla. Res no li fa por. Si la meva mare sabés que no tinc por perquè no tinc forces...