dimarts, 31 de març del 2009

ELS VAMPIRS DE FIRA



Digitus impudicus a tota la gent que, com el personatge de la foto, s'envolta d'un aire místic que, en realitat, és una tapadera a totes les seves mancances i a tota la seva malícia, nescuda de l'enveja i la superficialitat.

Si tens la mala sort de trobar-te algú així quan ets adolescent, pots estar segur que malmetrà la teva autoestima (si és que en tens a una edat tan tendra), et farà sentir culpable, inútil i mala persona, pel sol fet de ser tu i tenir la teva pròpia manera de veure la vida.

Són individus amb molts "principis" i amb molt poca ètica: viuen d'una doble moral. Ells mai no s'equivoquen; ells mai no fiquen la pota, ni fan mal a ningú ni actuen de mala fe. I mentre t'expliquen les seves mil i una raons, de la forma més solapada t'estan donant a entendre que el teu comportament és el pitjor, que no penses les coses, que ets egoïsta, que no reconeixes el que sents...

Quan els anys passen i creuen que la seva tàctica deixa de funcionar, perquè tu ja t'has fet tota una persona, amb dignitat i autoestima, i que no permetràs que cap desgraciat et passi la mà per la cara, llavors, quan ja se'ls hi cau la màscara als teus ulls, arriba el moment de fugir de la manera més covarda i mesquina: fent-te sentir culpable una altra vegada. Però la tàctica ja no funciona i, llavors, "si te he visto, no me acuerdo".

Sempre he dit que el temps és el nostre gran aliat: el temps situa les persones, les situacions i les vivències en el seu lloc. El temps sempre acaba fent justícia.

El temps acompanyat, això sí, d'aquest gran gest: DIGITUS IMPUDICUS, que és el mateix que dir que us donin pel... o botifarra de pagès (si no volem ferir sensibilitats).

divendres, 27 de març del 2009

EL COR I LA MENT


"- No deberías alejarte. Ella está hecha para ti, desde antes de nacer...
- Te he hecho caso durante diez largos meses, pero ha llegado el momento de mirar hacia
otro lado.
- Y ¿qué harás?
- Lo más correcto: tomar distancia.
- No sé si voy a poder seguirte.
- Si no puedes hacerlo, te pondré una coraza.
- Aunque por fuera me endurezcas, por dentro voy a ser el mismo.
- Con el tiempo, tu interior también se irá enquistando.
- Entonces, no podrás volver a amar.
- Del mismo modo no. Ya no...
- Y ¿qué me dices de la amistad?
- Eso es lo que más voy a echar de menos...
- ¿Entonces?
- Si te hago caso y sigo como hasta ahora, voy a acabar perdiéndome a mí mismo.
- La amistad es para siempre.
- Eso ya lo sé, pero no quiero que mis verdaderos sentimientos nos traicionen, ni a mi, ni a
ella.
- Porque la sigues queriendo...
- Jamás dejaré de quererla.
- Pues quédate. Espera un tiempo...
- Ya no puedo. Es mejor así. Tampoco me echará mucho de menos. En poco tiempo,
seguirá feliz con su vida.
- ¿Y tú?
- Yo seguiré con la mía. Algún día lo veré con otros ojos. Algún día me alegraré de haber
sentido lo que pocas personas llegan a sentir.
- ¿Y si se da cuenta de que siente lo mismo por ti?
- Si no es demasiado tarde, nos encontraremos. El destino no hay quien lo pare.
- Todavía no estoy seguro de poder seguirte.
- Pues yo ya me voy... No te preocupes, cuando estés preparado, me encontrarás."
("El corazón y la mente". Rounal)
No sé si hi ha data de caducitat, si és bo esperar o fer esperar, si els sentiments poden canviar, però sí puc assegurar que algunes vivències no tenen retorn i que, com molt bé diu l'Óscar (eh, Maribel?), els únics errors de la nostra vida són els que no hem comès.
Jo afegiria: la por als propis sentiments, quedar-se paral·litzat, és també un error, però aquest hauríem de tenir la valentia de no cometre'l.

dimarts, 24 de març del 2009

LA IMPRIMACIÓ



"IMPRIMACIÓN
La verdad es que no se parece al amor a primera vista, sino que más bien tiene que ver con movimientos gravitatorios. Cuando tú la ves, ya no es la tierra quien te sostiene, sino ella, que pasa a ser lo único que importa. Harías y serías cualquier cosa por ella, te convertirías en lo que ella necesitara, ya sea su protector, su amante, su amigo o su hermano (...)
Él será un camarada más comprensivo, digno de confianza y responsable que cualquier otro que ella pueda conocer."
(Llibre "Eclipse" de Stephanie Meyer)
Està molt ben escrit, s'entén a la perfecció, forma part d'una novel·la de ficció... però és un dels paràgrafs que més m'ha impactat, perquè pot passar entre éssers humans. Pot passar, passa i continuarà passant. Però el sentiment és tan fort que no ens adonem... Ho tenim al davant i no ho veiem. És com observar una cosa de grans dimensions: és tan ilimitada que ens costa apreciar-la.

divendres, 20 de març del 2009

JA FALTA MENYS


S'acosta el dia i augmenta la il·lusió, l'esperança, la incertesa, la por... Tot ha d'anar bé, perquè el camí ha resultat ser llarg i dolorós i mereix d'una recompensa de per vida. Tot ha d'anar bé perquè, entre el caos mundial i l'egoïsme individual, la vida tira amb tota la seva força i fragilitat. Perquè no hi ha res de més important que el que està a punt d'esdevenir. Perquè portem milions d'anys naixent i morint i vivint aquest pas intermig que és el nostre gran aprenentatge. Perquè cap ideal pot igualar l'arribada d'una nova vida.
"...yo soy de la humanidad.
La frágil existencia
milagrosa y casual,
la vida más pequeña
vale mil veces más,
que la nación más grande
que se invente jamás."
(La Oreja de Van Gogh)
T'ESPEREM AMB ELS BRAÇOS OBERTS...

dimarts, 17 de març del 2009

Y... PUNTOS SUSPENSIVOS!!!


"HONEY, HONEY (ABBA)
Honey honey, how you thrill me, ah-hah, honey honey
Honey honey, nearly kill me, ah-hah, honey honey
I'd heard about you before
I wanted to know some more
And now
I know what they mean, you're a love machine
Oh, you make me dizzy
Honey honey, let me feel it, ah-hah, honey honey
Honey honey, don't conceal it, ah-hah, honey honey
The way that you kiss goodnight
(The way that you kiss me goodnight)
The way that you hold me tight
(The way that you're holding me tight)
I feel like
I wanna sing when you do your thing
I don't wanna hurt you, baby,
I don't wanna see you cry
So stay on the ground, girl, you better not get too high
But
I'm gonna stick to you, boy, you'll never get rid of me
There's no other place in this world where
I rather would be
Honey honey, touch me, baby, ah-hah, honey honey
Honey honey, hold me, baby, ah-hah, honey honey
You look like a movie star
(You look like a movie star)
But I know just who you are
(I know just who you are)
And, honey, to say the least, you're a dog-gone beast
So stay on the ground, girl, you better not get too high
There's no other place in this world where
I rather would beHoney honey, how you thrill me, ah-hah, honey honey
Honey honey, nearly kill me, ah-hah, honey honey
I heard about you beforeI wanted to know some more
And now I know what they mean, you're a love machine"
És tan important el que es viu abans dels punts suspensius que condiciona tot el que vindrà després. És tan important com saber esperar el moment i la persona, encara que costi mesos i anys. Fins i tot, encara que ens faci sentir vulnerables, fora de control i espantats. Perquè quan el sentiment és de veritat no entén de raons, ni motius, ni opinions, ni pors...
"Te garantizo que habrá épocas difíciles y te garantizo que en algún momento uno de los dos o los dos querremos dejarlo todo, pero también te garantizo que si no te pido que seas mío me arrepentiré durante el resto de mi vida porque sé en lo más profundo de mi ser que estás hecho para mí."
(Pel·lícula "Novia a la fuga")

dilluns, 16 de març del 2009

LA XISPA DE LA VIDA


Comencen de ben petits, amb la il·lusió de fer nous amics, començar a passar nits fora de casa i sentir-se protegits pels seus monitors.
Excursions, vivències, sentiments... Tot va formant part d'un conjunt d'experiències difícilment oblidables i que formen part de la seva vida per sempre.
Amb l'edat els problemes creixen, com les mateixes persones: decepcions, malentesos, enveges, separacions... Però la petjada ha arrelat tan a dins que es fa impossible oblidar les coses bones. Per això, tothom torna i a la mínima es pren la xispa que va donar vida a tot el que s'ha compartit, a tots els compromisos presos, a les ganes d'estar junts...
"L'escoltisme és, a diferència del que molta gent creu, quelcom més que una simple distracció pels nens els dissabtes a la tarda, quelcom més que aquells que anem amb el mocador al coll i que fem excursions, quelcom més que un esplai. L'escoltisme és una forma d'entendre la vida, una forma d'educar per a la transformació social, una forma de créixer i ajudar a créixer, un concepte d'educació no formal a partir de l'acció, una manera de ser i una forma de transmetre-ho. L'escoltisme és un compromís amb un mateix, amb els altres i amb la societat."

dilluns, 9 de març del 2009

LA BEIXAMEL DE LES CROQUETES


"La meta de algunas mujeres es representar el papel de perfecta ama de casa, madre ejemplar, esposa maravillosa, impecable profesional... Tocar tantos pitos y, encima, pretender tocarlos bien es un ideal legítimo, pero que no pasa de ser una ilusión, un espejismo. Porque, en realidad, las superwoman no existen.
Levantarse temprano y acostarse tarde para apurar cada minuto de un día interminable y fatigoso. Demostrar que puedes con lo que te echen. Sacrificar tu vida para atender las necesidades de los demás. Negarse a recibir ayuda para que no parezca que estás fallando. Obligarse a cumplir expectativas propias y ajenas. Sólo una perfecta gilipollas puede creer que ser mujer es esto."
(María Dubón. Permalink)
No tinc temps de fer la beixamel de les croquetes. Ni tan sols tinc temps de preparar-les a casa. Les compro congelades, i així ens les mengem. Ni punt de comparació, és clar, amb les que fan la meva mare i les meves tietes.
Si les meves àvies em veuen des d'allà on estiguin, quan em fico a la cuina, es deuen posar les mans al cap. No semblo néta seva.
Tampoc tinc esma ni de cosir els forats dels mitjons, ni de planxar.
Sóc de la generació "a per totes peti qui peti": estudiar, treballar, formar una família, portar la casa... Són massa focs per apagar i sempre queden cendres per escombrar. És impossible arribar a tot de manera impecable, amb un somriure a la cara i com si res no hagués passat.
Em trobo algunes dones que s'organitzen tan bé que no se'ls hi desfà el pentinat, porten els nens com una patena i, fins i tot, tenen temps de preparar la beixamel de les croquetes. T'ho diuen mirant-te de dalt a baix amb un somriure de suficiència. Amb el temps he après a llegir mirades. Els ulls d'aquestes superwomens no tenen llum. I l'expressió de la seva cara és com una màscara que amaga frustracions, enveges, afany competitiu i insatisfacció permanent.
La meva, en canvi, és la mirada d'una persona cansada que coneix molt bé els seus límits, que ha perdut tot sentiment de culpa per no arribar a tot, que no s'està de llegir un bon llibre i que gaudeix sense fer res. Per això ja no m'importa comprar les croquetes congelades. És la prova de que he aconseguit sortir del cercle viciós que ens volen imposar: aparentar, demostrar, competir, envejar...
El dia que faci jo mateixa les croquetes, serà perquè tinc ganes i temps. I serà una experiència única.

dijous, 5 de març del 2009

EL LLAC


Vaig descobrir el Pantà de Sant Antoni en el meu primer viatge romàntic. És especial i diferent. No té res a veure amb la platja. Sota les aigües hi ha el poble de Sant Antoni, que va quedar anegat quan es va construir la pressa, fa moltíssims anys. Pensar-ho mentre et banyes fa una mica de bassarda, però te n'oblides de seguida perquè el lloc és màgic: és el que té la combinació de bosc d'alta muntanya i activitats nàutiques.
Un lloc per somiar...

dimarts, 3 de març del 2009

EL TREN DE PEPE RUBIANES


"EL TREN:
Se me acaba el tiempo
y hay que ceder el sitio.
Así es la cosa
Es curioso ver
como la vida te desliza limpiamente
hacia su lado más extremo
a un ritmo lento o rápido
según convenga
sin compasión, sin pasmos,
sin aspavientos: con
la elegancia de la experiencia
bien ensayada.
Y hay que caminar
hacia la hora perfecta
con la cabeza erguida
y el ritmo justo
que da compás a los sueños...
Así es la cosa.
Así de simple.
Un día, no lejano
habrá que comenzar
a hacer el equipaje
porque el viejo tren espera
siempre espera."
(Poema inèdit de Pepe Rubianes
escrit a Etiòpia el juny de 2006)
Que tengas un buen viaje, Pepe.

dilluns, 2 de març del 2009

HASTA SIEMPRE, PEPE RUBIANES


VAS A LLENAR EL CIELO DE RISAS
TE ECHAREMOS DE MENOS...
I aquí deixo un petitíssim exemple de la seva gran saviesa:
"Me sorprendió mucho que un pueblo como el etíope, con todo lo mal que lo ha pasado, sonría de ese modo"

"El 80% de la humanidad tiene problemas de verdad; vive en la miseria, mientras que nuestras preocupaciones son la calefacción y la lavadora"
Perquè també sabia posar-se seriós, perquè tota la ironia que ens va regalar provenia del seu compromís autèntic amb la vida.

diumenge, 1 de març del 2009

BUENAS NOCHES, BENJAMIN


Peces del trencaclosques:
SORTIDES DE SOL
POSTES DE SOL
ATZAR I DESTÍ
ENCONTRES
APRENDRE DE TOT
SER UN MATEIX
NO TENIR PRESSA
APROFITAR CADA EXPERIÈNCIA
INTERIORITZAR EL PATIMENT
MALGRAT TOT, SER OPTIMISTA
DESCOBRIR QUE LA VIDA TÉ SENTIT PERQUÈ S'ACABA
SABER QUE PER NO PERDRE EL TEMPS HEM DE RESPECTAR-LO
ESTIMAR L'INTERIOR DE LES PERSONES I GAUDIR-LO
"Me ha encantado conocerte"
(Pel·lícula "El curioso caso de Benjamin Button")