dijous, 22 de desembre de 2011

CHRISTMAS


"Honraré la Navidad en mi corazón y procuraré conservarla durante todo el año" (Charles Dickens)

dilluns, 12 de desembre de 2011

UN TRENCACLOSQUES MOLT ESPECIAL

Estem preparant un àlbum digital, per regalar als nostres pares amb motiu de les noces d'or, amb les fotografies més representatives d’aquests 50 anys. Hi estem participant tots, especialment, les meves filles, que són les que tenen molt per la mà aquestes coses cibernètiques.

El que no imaginava és el regal que rebríem nosaltres mateixos mentre el preparem: està resultant una experiència colpidora, emocionant, se’ns estan removent molts sentiments.

Les meves filles viuen amb gran alegria el fet de veure els seus avis adolescents, enamorats, casant-se, sent pares.

El meu fill està veient-se reflexat en les meves fotos de quan jo era petita: som dues gotes d’aigua.

La meva parella es queda perplexe quan veu les semblances familiars d’una generació a l'altra.

És clar que havíem vist fotos d’abans. Però mai com ara havíem construït un fil argumental on tot encaixa de la manera més natural i emotiva.

Aquesta història lineal, feta de fotografies antigues i noves, en blanc i negre i en color, ha donat un nou sentit a la meva existència: m'he reconciliat definitivament amb el meu passat i totes les meves mancances, perquè aquestes són les que m’han fet arribar on sóc ara. Veig els meus pares amb els ulls de la tendresa i de l’agraïment. Em torno a sentir més unida als meus germans. I la meva parella i els meus fills són els que completen aquest cercle perfecte, aquest cicle de la vida on tot encaixa com un trencaclosques màgic.

"La vida no se juzga por el tiempo sino por los recuerdos de los momentos especiales" (Leonid S. Sukhorukov)

dilluns, 5 de desembre de 2011

VIATJANT I DE BAR EN BAR



Viatjant i de bar en bar. Així em passo algunes nits... en somnis. Un autocar em porta a un poble que és com una barreja dels dos indrets del planeta més significatius per a mi i, un cop allà, entro en un bar molt acollidor a prendre alguna cosa, sigui cafè o algun altre tipus de beguda. És un somni molt agradable. Estic amb altres persones i m’hi sento bé.

I és un somni reiteratiu. L’he tingut vàries vegades.

Què significa?

VIATJAR: necessito pensar més en mi mateixa.


BAR: necessito portar una vida més relaxada. També necessito l’aprovació d’algun aspecte de la meva vida diària.


CAFÈ: algunes persones que no em volen gens bé em donaran problemes.


AUTOCAR: es presenten canvis. Les coses van avançant, lentament, però van fent.


POBLE: canvis positius i realització de projectes.


Tots aquests canvis m’imagino que són a nivell intern. La meva edat m’està portant a una transformació que, finalment, estic acceptant i integrant en la meva vida. El canvi més positiu és la meva nova actitud: més benevolència i tolerància cap a mi mateixa, res de sentir-me culpable i fortalesa davant de totes les decisions. I, per suposat, no permetré que ningú em doni problemes. Ja fa molt de temps que vaig aprendre a posar fre a les persones inoportunes, impertinents, aprofitades, narcissistes, amb complexe de superioritat (o sigui, fent pagar als demés els seus complexes).. Encara me’n trobo, de “perles” d’aquestes, però cada vegada em resulten més indiferents. El meu objectiu és ignorar-les del tot, i crec que estic en el bon camí.

dilluns, 28 de novembre de 2011

REDIBUIXANT DETALLS


Que el bosc no m'impedeixi de veure els arbres

Perquè cada detall compta.
Perquè un sol fet aïllat a vegades té la clau de tot.
Perquè cada arbre és únic en sí mateix.

dilluns, 21 de novembre de 2011

HOSTES VINGUEREN...


...QUE ENS DEIXAREN DE PEDRA.

"La soberbia no es grandeza sino hinchazón; y lo que está hinchado parece grande pero no está sano" (San Agustín)

La propera vegada que m'hi trobi, m'hauré d'aguantar les ganes de riure.

dimecres, 16 de novembre de 2011

TASSES TRENCADES


Aquesta nit he somiat que una amiga meva venia a casa amb el seu joc de cafè i el començava a trencar. Ha estat un somni ben curiós. Aquesta amiga es va separar fa uns anys, i trencava les tasses per posar fi a tot el que havia patit.

Somiar amb una tassa trencada significa que hi ha un desequilibri emocional, ansietat i dificultats per aconsegui alguna cosa en concret. També significa pèrdua de l'autoestima i sentiment d'incapacitat a l'hora d'assolir un situació desitjada.

És fantàstic, el subconscient. M'està dient que vigili amb la meva autoestima, que torno a tenir sentiments de culpa per situacions que no he provocat. Que m'hauria d'enfurismar de valent quan, a canvi d'unes miserables engrunes de fals respecte, certa gent abusa de la meva confiança.

Aquesta amiga del meu somni, va viure una situació molt dura. Però en cap moment va perdre l'autoestima ni la força. Suposo que per això trenca tasses.

La propera vegada espero somiar que destrosso tota una vaixella. Voldrà dir que he engegat els "fantasmes" a pastar fang.

divendres, 4 de novembre de 2011

MALEÏDES ETIQUETES


Va néixer amb l'etiqueta de bona persona ja penjada des de bon principi.
Ho tenia tan asumit, que no es permetia ni una sortida de to, ni una protesta.
Amb els anys, la situació no va millorar, al contrari.
Es va convertir en persona complaent, esclava de la seva etiqueta i dels que l'envoltaven.

Va néixer amb l'etiqueta de bona persona, encadenada a ella mateixa.
Anant als llocs sense ganes d'anar-hi.
Menjant coses que no li agradaven en absolut (maleïda crema de carbassa).
Aguantant les punyetes de tothom.

Llògic. Havia nascut bona persona, i així havia de continuar.

Sempre l'he vist encadenada.
M'agradaria que donés un cop de puny a la taula.
Voldria que demanés allò que vol, que ho exigís. S'ha guanyat el dret a exigir-ho.
No li he sentit dir mai PROU!

L'única cosa que puc fer és intuir què necessita per ser feliç. I donar-li. I ajudar-la a trencar cadenes. I encomanar-li una mica de la meva mala llet (amb una mica ja en tindria prou).


«Toda convicción es una cárcel» (Friedrich Nietzsche)

divendres, 28 d’octubre de 2011

ANEM PER FEINA


Tinc l'escombra.
Tinc el gat negre.
Ara només em cal anar per feina. Per començar, un ritual per principiants:

Apunto en un paper allò que vull allunyar de mi. El trenco en molts bocins. Llenço aquests bocins al primer contenidor que trobi pel carrer.

No és ben bé màgia. És una manera simbòlica de dir adéu definitivament a tot allò que ens fa nosa.
Un cop fet això, ja puc entrar més en matèria i començar a aplicar els tretze principis de Jean Shinda Bolen:

"LES BRUIXES
NO ES QUEIXEN
SÓN AGOSARADES
SABEN CUIDAR LES PLANTES
FAN CAS DE LA SEVA INTUÏCIÓ
MEDITEN A LA SEVA MANERA
DEFENEN AMB FERMESA ALLÒ QUE ELS IMPORTA
DECIDEIXEN AMB EL COR
DIUEN LA VERITAT AMB COMPASSIÓ
ESCOLTEN EL SEU COS
IMPROVISEN
NO IMPLOREN
RIUEN JUNTES
GAUDEIXEN DEL QUE TÉ DE POSITIU LA VIDA"


"Somos seres espirituales que recorremos un sendero humano" (Mensh)

dijous, 27 d’octubre de 2011

DEIXALLES INÚTILS QUE FAN RIURE






Tenia un paquetet arraconat que portava temps fent-li nosa.



El va portar a la deixalleria. La persona encarregada en aquell moment li va dir:

- Per reciclar?


- No, si us plau. No són més que mentides: mentides inútils, mentides per qui les diu, mentides massa evidents, mentides que no porten enlloc. Ho pot destruir TOT.

Va marxar pensant que hi havia moments de la vida que passaven rebotant d’un cantó a l’altre, sense cap mena de sentit.

Un cop a casa, va preparar un bon còcktel "nonchalance" i se'l va prendre en molt bona companyia.

dilluns, 24 d’octubre de 2011

EM QUEDO AMB LES COSES BONES





A poc a poc, em vaig reconciliant amb el lloc i deixant enrera la situació.

divendres, 21 d’octubre de 2011

CAURE EN L'OBLIT


Per totes aquelles vegades que m'he equivocat,
que no he fet cas de les meves intuïcions,
que m'ha pogut la immaduresa,
que no he estat capaç de parlar clar,

Si us plau...

Hi ha alguna fòrmula per a que certa gent m'oblidi per sempre?

Estaria bé trobar la manera d'evitar sorpreses que ja no vénen al cas.


"Nunca olvido una cara pero con la suya voy a hacer una excepción" (Groucho Marx)
I el sentit de l'humor, que no decaigui

dijous, 20 d’octubre de 2011

THE LONG AND WINDING ROAD


Abans:


- Veniu a casa, cap problema.


- No cal que m’acompanyis, no t’amoïnis.


- Us fem un lloc per dinar, no us preocupeu.

- Etc.

Deprés:

- Uuuuuffff, quina feinada amb aquesta gent... (Llavors, per què els invites?)

Entenc que no has pogut venir. Ho veus com no he de comptar amb tu? (A partir d’ara, el “no cal que m’acompanyis” l’interpretaré, no me l’agafaré al peu de la lletra).

- Què podia fer, si han trucat a l’hora de dinar? (Torno a preguntar: per què els invites?)

- Etc.

Aquest és el long and winding road que la meva família d’origen, i aquí queden inclosos tant pares com tiets, etc., ha seguit sempre com a estil de vida.

Diagnòstic pur i dur: ganes de quedar bé degudes a diversos complexes d’inferioritat.

Conclusió: afortunadament, aquest camí tan winding no està fet ni per a mi ni per als meus.

"Existe una evidencia muy grande de que cuanto mayor sea nuestra autoestima mejor vamos a poder tratar a los demás" (Nathaniel Branden)

dimecres, 19 d’octubre de 2011

ENTRE QUATRE PARETS

(By Mundovisual)


Intolerància
Por
Ressentiment
Enveja

Quatre parets que ens ofeguen i ens aïllen. Si n'esfondrem una, podrem dir adéu a les altres tres.

divendres, 14 d’octubre de 2011

ANCLATGES MOLT POSITIUS





La perspectiva d'uns llargs mesos de vacances, sense obligacions, gaudint dels llibres de Tintin i d'altres.

L'arribada del dia clau; el dia en què embarcaríem cap al nostre poble a passar unes quantes setmanes amb la resta de la família.

Les platges llavors gairebé desconegudes per tothom, amb aigües transparents, xiringuitos i turistes anglesos.

Grans moments amb la família, a la que només podíem veure tres cops a l'any: novetats, riures, àpats que no s'acabaven mai.

Aquelles cançons d'estiu de Georgie Dann i Tony Ronald, que sonaven a totes hores.

El millor moment: la nit abans d'embarcar. Era la més gran sensació de felicitat. Encara la noto físicament, quan hi penso.

Gloriosos anys 70...

dimarts, 11 d’octubre de 2011

ALLIBERANT-SE


Un gest simbòlic i ben senzill, sovint és l'única cosa que cal per alliberar-se del llast inútil que anem arrossegant i que ens impedeix tirar endavant.

Soltando lastre
Cerró la puerta suavemente, sin estridencias, no sin antes dejar una nota breve y concisa que rezaba: "Eres cobarde, con todo lo que conlleva".
Abandonó toda preocupación, y empezó a mirar a través de la ventana abierta.
Sintió como se iba liberando de cargas inútiles, que ni tan solo le pertenecían.
Arregló la habitación.
Arregló el armario.
Arregló su propia persona.
Como por arte de magia, notó cómo su espíritu también se arreglaba.
El presente, su presente, con sus seres queridos, se apoderó de su ser como un bálsamo.
Consiguió liberarse, soltando lastre...
(Mallow)

dijous, 6 d’octubre de 2011

DISTINGUIDAS SEÑORÍAS,

                                                                                       
Atentamente,

Quan penso que l'any 1789 rodaven caps...

dimarts, 27 de setembre de 2011

TEMPS...



“La tardor és la primavera de l’hivern”


Temps de llargues caminades per la muntanya

Temps de pel•lícules des del sofà

Temps d’escudella i carn d’olla, castanyes, copetes de moscatell, xocolata calenta amb nata

Temps de preparació pel que ens portarà l’hivern

Temps de retrobament

divendres, 16 de setembre de 2011

ATZUCAC


(Atzucac: carreró o camí sense sortida)

El que tinc més a prop, el que més m'importa, va canviant. I és així com ha de ser. El problema sóc jo, que no ho accepto. Les meves expectatives no tenen res a veure amb la realitat del present. I busco culpables fora de mi: l'egoïsme dels altres, la situació estressant, la calor agobiant, etc. I no puc fugir d'aquest carreró sense sortida en el que jo mateixa m'he ficat. Tot es redueix a la meva incapacitat per assumir els canvis que es van produint al meu voltant.

"La vida no es un pasillo recto y fácil
por el que viajamos libres y sin obstáculos,
sino un laberinto de pasajes
en el que debemos hallar nuestro camino,
perdidos y confundidos, una y otra vez
atrapados en un callejón sin salida"
(A. J. Cronin)

A partir d'ara, començo a buscar la sortida.

dimarts, 13 de setembre de 2011

PER UN BON RECORD


I, com quan era petita, m’allunyo lentament, a contracor, sense la seguretat de saber quan tornaré...
Mentre vivim el present, construïm els records del nostre futur, i cal fer-ho bé.
"El recuerdo es el perfume del alma" (George Sand)

dilluns, 12 de setembre de 2011

MALEÏT AGOST


Al final he perdut la memòria del cor, aquella dels records que et donen plenitud i benestar.

És com si tots plegats anéssim empesos cap al mal viure, cap al no saber gaudir de moments màgics. Com si la vida fos tot un seguit de situacions estúpides i incòmodes que no porten enlloc.

Junt amb aquells vells records que em porten cap a casa dels meus avis, a la calidesa de la sorra, la llum d’un far o la brisa fresca del nord, he perdut, també, la noció del que és fer vacances i les ganes de fer-les.

Ara mateix, busco refugi darrera de la rutina del dia a dia, dels horaris, de la feina. I m’horroritza el propi concepte de vacances. Només pensar-hi em talla la respiració, em provoca una suor freda i una claustrofòbia creixent. És com contemplar un paisatge molt bonic darrera d’una finestra amb barrots.

"Hasta Dios se va de vacaciones en agosto" (Gabriel García Márquez)

divendres, 9 de setembre de 2011

QUI SAP...


En una vida anterior vaig ser pescador.



Viivia en una caseta blanca, de parets de sauló, amb una de les finestres mirant al mar i al far que determinava tots els rumbs.


Al vespre, havent sopat, tots treiem les cadires al portal i feiem tertúlia fins ben entrada la nit.


A dins, la taula amb les tovalles de quadrets blancs, verds i vermells, encara tenia el porró i les restes del menjar.


L’olor a peix es barrejava amb l’oratge i amb la llum intermitent del far.


La caseta, acollidora com el millor dels nius.


Potser per això, quan passejo per un indret mariner em sento com si tornés a casa.


Qui sap..

dimecres, 7 de setembre de 2011

DUES VELOCITATS



Ells apreten l'accelerador i corren esperitats. No hi ha temps per res.

Nosaltres contemplem esmaperduts tot aquest desplegament d'activitat, incapaços ja d'agafar la mateixa velocitat. Anem gairebé en punt mort, intentant no perdre'ns res del que els hi va passant, intentant entendre'ls.

I no ens movem. Estem sempre al mateix lloc per quan ens necessitin.

Aquestes dues velocitats han convertit les vacances en una experiència bastant caòtica.

dijous, 28 de juliol de 2011

A DOS MIL METRES SOBRE EL CEL


Espero que ara mateix et trobis en el teu element natural, volant ben amunt, menjant insectes que caçaràs al vol, copulant, dormint suspès entre núvols, contribuint a l’equilibri del cicle de la vida.

Tan sols has estat unes hores amb nosaltres, després d’un bon ensurt, però ens has ensenyat com n’és de fascinant la natura, i com us podeu arribar a fer respectar vosaltres, l’espècie animal, amb tota la noblesa i força que us empeny a viure moment a moment. Si hi ha vida i si aquest planeta és únic, és gràcies a tots vosaltres.

I tu formes part d’aquest miracle.

Bon viatge a dos mil metres sobre el cel, “Piolín”...

dijous, 21 de juliol de 2011

LA PEDRA FILOSOFAL


"Cuando no podemos cambiar la situación a la que nos enfrentamos, el reto consiste en cambiarnos a nosotros mismos"


Gràcies, Viktor Frankl...

dilluns, 18 de juliol de 2011

NETEJANT EL CAMÍ



Res millor que netejar el camí que tenim per davant, que és nostre i de ningú més.

Res millor que fer desaparèixer la brossa que queda darrera.

Res millor que tenir la ment neta i oberta.

dimarts, 12 de juliol de 2011

OMPLINT DE VIDA ELS ANYS


Fa 48 anys, un dia com avui, i mentre plovia a bots i barrals i la ciutat vivia una prematura tormenta d’estiu, vaig veure la llum per primera vegada.

Fa 38 anys, el meu germà i jo vivíem el tercer embaràs de la meva mare i esperàvem impacients el naixement de la que seria la nostra germana petita. Però encara faltaven sis mesos...

Fa 28 anys, em trobava estudiant i guanyant-me uns diners amb feines molt precàries. Portava un any sortint amb la meva parella d’ara i de sempre, però encara ni ens plantejàvem el nostre futur.

Fa 18 anys, la meva vida ja havia donat un tomb espectacular. Vivia el meu primer embaràs amb una barreja de por i d’il•lusió. Em faltava poc més de mes i mig per estrenar-me com a mare.

Fa 8 anys, vaig entrar a la dècada dels 40. Amb la meva vida ja feta, amb dues filles i un fill en edat escolar, i vivint plenament amb la meva parella una època massa efímera, que ens portava a viure el creixement dels nostres fills a la velocitat de la llum.

Ara mateix tinc el cava a la nevera, les espelmes al calaix i un pastís que m’està esperant per celebrar, una vegada més, la vida dels meus anys.



“(...) Señora de las cuatro decadas


No insista en regresar a los 30


Con sus 40 y tantos encima


Deja huellas por donde camina


Que la hacen dueña de cualquier lugar (...)”


(Ricardo Arjona)

divendres, 8 de juliol de 2011

AQUESTES VACANCES VULL...

By Jack Vettriano
...
Seure en una gandula sense fer res, contemplant l'horitzó
Gaudir tranquil·lament d'un gelat de llet merengada
Deixar la ment en blanc
Viure el present
Acceptar la vida tal i com es presenta
Frenar els meus pensaments, que a vegades van més ràpid que el propi temps
Convertir-me en una bruixa sàvia

dilluns, 4 de juliol de 2011

EL MIRALL EQUIVOCAT


Hi ha persones que ens incomoden. És com si tot el que fan, tot el que diuen i tot el que pensen tingués com a únic objectiu el nostre propi malestar. Per això tenim males vibracions quan les tenim a prop. Per això la nostra autoestima, que tant ens ha costat treballar, trontolla. Per què, llavors, no fem cas als senyals fins que, un dia, tot ens esclata a la cara?



Culpa

Sensación de no estar a la altura

Resentimiento

Sentimientos dañados

En qué estaba fallando?

En nada...

Sólo se estaba mirando en el espejo equivocado

(Mallow)












dijous, 30 de juny de 2011

CONSTRUINT ELS FONAMENTS



La meva filla gran ha tret una bona nota a la selectivitat, que li permetrà estudiar el que havia escollit en primera opció.
La meva filla petita ja és graduada en ESO i començarà el primer de Batxillerat amb una bona base i molt motivada.
El meu fill petit ha superat amb escreix el 1r d'ESO. Esperem que continuï així.

A casa estem procurant que siguin persones honestes i fortes. A veure si ens en sortim.

Ara per ara, amb orgull de mare, puc dir que són uns bons manobres i que espero que aquests "edificis" que s'estan construint segueixin igual de sòlids.

Ganes de riure...
Ganes de plorar...
S'estan fent grans...

dijous, 23 de juny de 2011

TRES INGREDIENTS PER VIURE


"Amarse a uno mismo es el principio de una historia de amor eterna" (Oscar Wilde)

"La sencillez consiste en hacer el viaje por la vida, sólo con el equipaje necesario" (Charles Dudley Warner)

El tercer ingredient és la imatge, extreta de google: és tot un regal per als sentits.

dimarts, 21 de juny de 2011

A LA DERIVA


No és que se m'hagi espatllat la bruíxola. És que he perdut la rosa dels vents sencera.
Ara mateix, qualsevol situació em sobrepassa. No sóc capaç ni de parar, ni de respirar com cal.
Crec que no sóc capaç ni de pensar amb coherència.

dilluns, 20 de juny de 2011

PENSANT


"La persona madura no envidia a nadie"
"La envidia sólo se cura concienciando y resolviendo las propias carencias y facultades, a través de un proceso de crecimiento emocional"
( José Luis Cano Gil)


Ets massa tova... per això vénen a tu...
Et prenen el pèl...
No et saps imposar...
Etc...


Algunes coses no he fet bé. Això està clar.
I el problema no és pensar-ho. El problema és veure-ho.

dijous, 9 de juny de 2011

SEGON PREMI!!!

He rebut un segon premi, d'una apreciada amiga bloguera, la mateixa que em va donar el primer, però no per això m'ha fet menys il·lusió.

GRÀCIES!!!

Ara hauria de seguir aquest guió:

1r. Agrair-li el detall a la persona que me l'ha donat.
2n. Escriure un post sobre l'avinentesa.
3r. Entregar-lo a 12 blogs que cregui que s'ho mereixen.
4t. Escriure un enllaç dels blogs premiats.
5è. Enviar un correu per comunicar-ho a tots els interessats.

Darrerament no vaig gaire bé de temps, o sigui que faré el que pugui per respectar al màxim aquest guió.

Així que, sense més preàmbuls, dono aquest premi als següents blogs:

Aigua de colors
Quizás caiga una estrella
Moments que compartim
La Quinta de Luculus

I, una vegada més, GRÀCIES!!!


dilluns, 6 de juny de 2011

FLOW



Molt sovint, les coses més petites són les més grans

divendres, 3 de juny de 2011

CADA MOMENT COMPTA


"El futuro es algo que cada cual alcanza a un ritmo de sesenta minutos por hora, haga lo que haga y sea quien sea" (Clive Staples Lewis)



El nostre autèntic futur el construim vivint el present, moment a moment.

dilluns, 30 de maig de 2011

VIATGE D'ANADA I TORNADA


Ha estat un viatge ràpid. Un viatge que necessitava realitzar des de fa molts mesos, però no ho sabia, ni me n'havia adonat. Un viatge per deixar tota una càrrega de sentiments negatius. Un viatge per tornar més lleugera d'equipatge.

He marxat apàtica, neguitosa, derrotista, molt cansada, sense energies, sentint-me culpable, amb necessitat de controlar-ho tot.

He tornat amb ganes d'agafar forces per continuar endavant. Amb ganes de recuperar la valentia perduda. Amb ganes d'acceptar la vida tal i com se'm presenta.

Depèn de mi aconseguir-ho.

"La vida no se ha hecho para comprenderla, sino para vivirla" (Jorge Santayana)

dissabte, 28 de maig de 2011

PERMESSO? AVANTI!




No vagis encongida per la vida
Ocupa tot el teu espai vital
Mira amunt
Fes la teva
Dona't permís per ser tu i...
ENDAVANT!

(Un dels nombrosos diàlegs que tinc amb mi mateixa)

dimarts, 17 de maig de 2011

UNA DOTZENA D'OUS BLANCS

Aquesta nit he somiat que entrava en una botiga i comprava una dotzena d’ous blancs, dels quals un estava trencat. El detall més curiós és que cada ou tenia un dibuix a tot color, que destacava a sobre de la clova blanca. Seguidament, em trobava els meus pares, contents i relaxats, asseguts en un bar. .


Interpretació:


- Somiar amb ous: simbolitza canvis molt favorables amb sorpreses a tots els nivells. Un nou projecte, creativitat... Els ous trencats representen discusions amb familiars i amics, i el fet d’atravessar una etapa on em sento dèbil i vulnerable. Que els ous tinguin dibuixos, com els de Pasqua, representa que ve una etapa feliç i de goig familiar.


- Somiar que estic comprant en una botiga d’alimentació: oposició dels amics, gelos per part d’ells. Esgotament emocional i mental. Preocupació per les decisions preses.


- Somiar amb els pares: representa que em sento protegida per ells. També representa que tindré sort a la feina. El fet que estiguin contents i relaxats vol dir que m’estic movent en un ambient agradable i que, tant l’amor com la feina, m’aniran molt bé.

Aquest somni és el resum de la meva vida, últimament:

- Canvis laborals a millor.

- Tristesa pel fet de deixar l’antic lloc de treball.

- Vulnerabilitat davant de les noves tasques.

- Debilitat emocional. Estic carregada de pors i complexes.

Pel que fa al somni, tot són bons auguris: tant a la feina com amb la família. Tant de bo es compleixin...



dilluns, 16 de maig de 2011

EM SENTO VISIBLE


I no m’agrada gens...

Els nous reptes s’han fet realitat.

M’he llençat de cap a una piscina plena d’incerteses, i ara he de començar a nedar. I res de dubtar, res de despistar-me, res de tancar-me en la bombolla protectora. Res de passar desapercebuda.

Em sento més vulnerable que mai.

La meva força, la meva valentia, la meva empenta, funcionen sempre i quan no sorti de la bombolla que em protegeix. Sempre i quan no trenqui la closca que em fa dura com el ciment.

Però ara sóc conscient de la meva debilitat, de les meves pors, de les meves inseguretats. Sóc una aprenent envoltada de persones que en saben molt més. Ja no tinc el control, ni sobre la feina, ni sobre mi mateixa. M’he fet visible, les noves tasques ho exigeixen.

Potser era el que necessitava, perquè m’estava enganyant a mi mateixa. Perquè tenia una imatge de mi bastant llunyana de la realitat, tancada dins d’una atmosfera protectora des de la qual em resultava molt fàcil fer-me la forta.

Potser ara em convertiré en la bruixa que sempre he volgut ser.

"Sé auténtica, sé consecuente con tu persona interior y averigua qué quieres hacer con tu preciosa vida. Desde fuera intentarán responder por ti a las preguntas esenciales. No lo permitas" (Jean Shinoda Bolen)

dimarts, 26 d’abril de 2011

ADÉU, PARXÍS


- Prepara el tauler del parxís, que quan tornem jugarem unes quantes partides.


No em vaig adonar que el meu fill feia una cara estranya, després de dir-li. Em va semblar, fins i tot, que es posava content.

I és que visc al passat, em penso que els meus fills són nens petits, m'he quedat enganxada a aquells moments en què els hi encantava passar tardes senceres amb els jocs de taula, fent trampes, agafant el gran disgut si no guanyaven...

Com els hi agradava jugar amb nosaltres, amb els avis, amb els amics...

Recordo les meves reticències a l'hora de deixar les obligacions, quan ells reclamaven la meva presència, amb el tauler de parxís, amb el joc de “Pasta gansa”, "La oca", fins i tot la ruleta, tot preparat a la taula del menjador, les seves cares exultants de ganes de jugar.

Tenia tantes coses a fer... tanta roba per rentar, tants menjars per preparar, tantes ganes d’estirar-me al llit a descansar...

Bé, doncs ara ja puc fer tot això tranquil•lament. I el perquè és ben senzill:

Quan vàrem tornar, a la taula no hi havia cap parxís preparat; de fet, encara estava bruta amb les sobres del berenar. I jo, beneita de mi, dient:

- Però... que no has preparat el parxís?

I el meu fill, mirant-me amb la mateixa cara estranya del començament, responent:

- Mama... jo ja fa temps que no jugo a aquestes coses.


"El tiempo no es sino el espacio entre nuestros recuerdos" (Henry Fréderic Amiel)

El temps gasta bromes molt pesades...







dimarts, 19 d’abril de 2011

NOUS REPTES



Una de les interpretacions recurrents dels meus somnis fa referència a guanys personals, millores en la qualitat de vida, canvis favorables, èxit i valentia.

Ara se'm presenta un repte i vull fer-li front. Per començar, he trencat la bombolla que em protegia de tot i que, més que res, em servia per estalviar-me problemes, i he decidit "agafar el toro per les banyes".

El resultat final és el de menys. El que de veritat importa ara són els guanys personals que tot això em suposarà: valentia, no tenir por a les dificultats, sortir definitivament "de la maleta" (jo ja m'entenc) i acceptar les coses positives tant com les negatives.

Si al final no és el cas, al menys hauré trencat la carcassa darrera la qual m'amago sempre.

dimarts, 12 d’abril de 2011

LA FOTO


Va començar a riure. No podia parar. I tampoc sabia quina explicació donaria als demés quan se li passés aquell atac hilarant tan inesperat.

La foto continuava a sobre de la taula del bar, on es trobava esmorzant amb més companys de la feina. Cada vegada que se la mirava, tornaven les rialles. I no les podia aturar.

Una de les seves companyes havia anat de casament, i els hi ensenyava el retrat que s’havia fet amb els nuvis i que li havien donat en el mateix convit.

Els nuvis... El nuvi... Era ell. Feia molts anys, havia tingut una història amb aquell home que ara anava vestit de negre, amb camisa blanca, amb el clàssic clavell blanc a la solapa.

I no podia parar de riure, perquè era ell, perquè quan li va fer perdre els papers i el senderi era un home casat i amb fills. I amb seny. Es devia a la seva família i això res no ho canviaria. Però aquesta situació no la va frenar. Havia perdut el nord. I la seva vida s’havia convertit en una constant espera i disposició, en una dependència total del telèfon que no li permetia sortir de casa (els mòbils encara no existien en aquells temps).I va començar el seu calvari particular. Els nadals, sola. Els aniversaris, sola. Els moments dolents, sola.

A poc a poc es va adonar que allò no tenia futur. I, amb el pas del temps, es va acabar alegrant de que no tingués futur. Tot aquell cúmul de sentiments irrefrenables es va convertir en no res, es va anar diluint a mida que es tornava a recuperar a sí mateixa.

I, ara, el tenia davant, imprés en paper fotogràfic i “disfressat” d’aquella manera. No podia parar de riure. El destí, o l’atzar, podien gastar bromes molt gracioses. El destí o l’atzar acabaven de colocar-ho tot al seu lloc . I era per això que reia.

Els seus companys, encara esperen una explicació.



dilluns, 11 d’abril de 2011

PRENT-TE UN RESPIR...


... FES UN KIT-KAT.

El kit-kat que he fet aquest cap de setmana no era de xocolata, precisament.

La cobertura estava feta de colors intensos i aire de vellut.

El farcit anava ple de casualitats alegres o, potser, regalets de l'atzar.

Poble petit. Sensacions grans...

divendres, 8 d’abril de 2011

FORA SOROLLS



"El ruido mental nos controla. (...) Sienta el agua fría cuando se lave las manos" (Eckhart Tolle)



He reaccionat bé?

Hauria d'haver parlat d'aquest tema?

He de demostrar que m'he enfadat?

He de...?


Tot això no és més que soroll que m'impedeix gaudir de la vida, del sol, de l'aire, fins i tot de l'aigua freda quan em rento les mans.

I el pitjor no és que el soroll no em deixi pensar. Al contrari, em fa pensar massa i viure cada vegada menys. Pot semblar una frase feta, però a vegades em sento presonera de mi mateixa.


"Nos sentamos juntos, la montaña y yo, hasta que sólo está la montaña" (Li Po)


Així de senzill...

dilluns, 4 d’abril de 2011

RETORNAR LA ROBA



Avui he somiat que estava en un centre comercial amb una amiga comprant pijames i camises de dormir. Es tractava d’articles cars i luxosos i la meva amiga m’animava a agarfar-ne uns quants. Finalment, em sentia culpable de tanta despesa i decidia retornar-los.


Interpretació del somni:

Centre comercial: representa el meu instint per causar bona impressió als demés. També somiar que estic en una botiga vol dir que trobaré l’oposició dels meus amics en el meu camí, degut a gelosies i enveges per part d’ells.

Comprar: si estic comprant, això vol dir que tindré discussions amb familiars o amics. També representa l’acceptació d’una idea, condició o situació.


Roba: somiar amb roba és de molt bon auguri. Si la roba és bona i de marca, això representa que m’he convertit en una nova persona i que he canviat d’actitud. He trobat una nova forma d’expressa-me i mostrar-me davant dels demés. Comprar roba també significa que necessito agradar tothom. El fet de que la roba sigui pijames i camises de dormir (llenceria), vol dir que necessito canviar d’imatge i d’actitud, ser la mateixa per dintre que per fora. Al ser roba per dormir, suggereix que necessito relaxar-me i descansar.


Idees claus d'aquest somni:
- L'oposició dels amics.
- L'acceptació d'una idea, condició o situació.
- Les discussions amb familiars i amics.
- La necessitat d'agradar els demés.
- El canvi d'actitud i d'imatge.

La idea més representativa: al final, acabo retornant tot el que anava a comprar.

Aquests últims dies he viscut de ben a prop una situació que té molt a veure amb la falsetat, el victimisme i l'afany de protagonisme. He hagut de ser coherent i no he acceptat en absolut el que em volien vendre: HE RETORNAT LA ROBA.

I suposo que he estat capaç de retornar la roba perquè ja fa molt de temps que vaig canviar d'actitud i que el que menys em preocupa és agradar els demés.

Retornar la roba: important fer-ho sense miraments i sense pors. Serveix per estaviar-se més d'una despesa inútil i facilita el descans i el relax que tots necessitem.

dimecres, 30 de març de 2011

SOTA MÍNIMS


Coincidint amb el canvi d'hora que, tot sigui dit, m'ha sentat com una patada a l'estómac, aquests dies m'han deixat exhaurida en tots els sentits. I és que ha hagut de tot i més: malentesos, histèria col·lectiva, situacions absurdes...

 He recordat una de les tires còmiques de la Mafalda, en què el Felipe diu: "Hay días en que lo peor de uno mismo son los demás".

Per no deixar-me emportar per les paraules del Felipe, he intentat no jutjar, deixar fluir els meus pensaments i visualitzar com se'ls emporta el vent, acceptar les coses tal i com vénen...

Resultat: he perdut les ganes de menjar, em fa mal tot i necessito dormir unes dotze hores seguides.

Quan no es pot, no es pot.

dilluns, 28 de març de 2011

PRIMERS AUXILIS


Les “punyalades traperes” són difícils de guarir; més que res, perquè cal temps i veure els fets amb distància i des de fora.


El meu fill n’acaba de rebre una; de fet, la primera. Intenta fer el cor fort, però a casa sabem que està dolgut, que ha passat de no entendre el comportament d’aquella persona a començar a veure-la tal i com és. I això li ha fet mal.

Li hem practicat els “primers auxilis”:

- Hem escoltat la seva versió dels fets.

- L’hem tranquilitzat.

- Li hem explicat que hi ha persones molt simpàtiques, molt amigables, però que al mateix temps també són molt falses i viuen de fer-se les víctimes.

- Li hem dit que no vagi amb persones hipòcrites, que li poden complicar la vida.

- L’hem abraçat.

Sé que està millor, sé que es posarà bé i també sé que en pot tornar a rebre una altra. Però, a partir d’ara, anirà amb més peus de plom.

S'ha fet més gran...