diumenge, 16 de desembre de 2012

BUUUUUFFFF...




La tolerancia amb els fills pot arribar a ser esgotadora.

Com més intento ensenyar-lis el camí, més els allunyo de mi. I la línia entre el consell desinteressat i  el passat no resolt és tan fina... Quantes vegades he tornat a viure una situació de la meva adolescència a través d'ells? Quantes vegades el que estava fent era resoldre un conflicte meu amb el meu passat a través d'ells?

Potser el que m'esgota no és tant exercir la tolerància com mantenir una lluita interna amb tots els meus dimonis.

divendres, 14 de desembre de 2012

DE MIL COLORS

"La bondad es la cadena de oro que enlaza a la sociedad" (Goethe)

I la vida, afortunadament, està feta de mil colors.

divendres, 7 de desembre de 2012

RESSACA



Sense ànim d’exagerar: potser feia anys que no plorava. Portava una llarguíssima època aguantant el tipus sense gaire esforç, tirant endavant amb una digna i freda aparença.

Ara se’m cauen les llàgrimes soles, sense cap mena de control. Se’n diu tristor.

“La tristeza es la inalcanzable repetición de un momento feliz, que se aloja en un recuerdo” (Daniel Arzola)

Intento raonar i esquarterar cada part d’aquest estat d’ànim que m’acompanya des de fa pocs dies, però és impossible. Les emocions van i vénen com les onades.

És molt el que he guanyat aquesta darrera setmana. És molt el que he après. És molt el que estic plorant.

I el meu subconscient també fa de les seves: he somiat que anava a visitar un àtic molt luxós, però quan sortia a la terrassa el soroll era insuportable.

Canvis positius, però també decepcions i contrarietats. Ambicions difícils de realizar. L’àtic representa la ment, la necessitat d’organitzar el pensament per viure amb una major serenitat. El soroll representa la lluita interna que he d’abandonar per continuar endavant.Un àtic de luxe representa els aspectes creatius i espirituals, el fet de mirar la vida des d’una altra perspectiva i de fer ús de tot el seu potencial per arribar més amunt.

Ara mateix, el meu potencial acaba on comencen les meves llàgrimes. La meva perspectiva només fa que esbrinar problemes sense solución. El meu pensament és un bunyol d’emocions tan intenses com incontrolables.

Ho deixo aquí: necessito un kleenex.



dimarts, 4 de desembre de 2012

FRIENDS FOR LIFE

Què quedarà de totes aquestes vivències i anècdotes?


Avui torna a casa seva el nostre “fill adoptiu”. Ens deixa molt, molt d’afecte, uns records inoblidables, la seva imatge a primera hora del matí, amb els ulls gairebé tancats i els cabells desgavellats. Els tes amb llimona, les seves dutxes de matinada, les seves llargues converses i els seus riures. La música clàssica que hem tingut l’oportunitat de tornar a escoltar gràcies a ell. Les fortes abraçades que ens vàrem donar ahir, després del sopar de comiat i durant l’intercanvi de regals.

S’ha fet tan nostre...

Espero que es compleixin tots els seus somnis, que no perdi mai aquest entusiasme , aquesta manera de viure la vida. I espero tenir notícies d’ell, ni que sigui de tant en tant.

We will always remember you, lovely. Best wishes...

Zawsze będziemy pamiętać Cię, lovely. Najlepsze życzenia

dijous, 29 de novembre de 2012

VIVÈNCIES I ANÈCDOTES

Una apretada de mans i una presentació ben cordial.

Regals a dojo de la seva terra: galetes, dolços, embotits, formatge. Ah! I una xocolatina ben especial per a la meva filla petita de part dels pares d’ell.

Aquesta curiositat mútua davant del desconegut.

La sensació agradable de l’inici va creixent.

Converses en anglès de supervivència per part nostra. En anglès perfecte per part d’ell.

El seu primer àpat amb nosaltres: puré de carbassa, pa amb tomàquet, truita de patates, aigua (amb gas i sense), sucs, vi, ensiamada de Menorca, els dolços de Polònia...

El nostre bany en runes, amb el sostre foradat degut a una fuita d’aigua dels veïns de dalt. I sense porta... “Don’t worry”, diu ell somrient (té un somriure molt, molt bonic).

Al•lucinant el seu nivell, no només d’anglès, també d’història, literatura, música... El sistema educatiu allà està a anys llum del nostre.

Ens ensenya com es pronuncien alguns sons en polonès, mentre el nostre gat se’l mira amb ulls esglaiats.

It is a nice experience...

Jest to miłe doświadczenie...

dimarts, 27 de novembre de 2012

ESPERANT NOUVINGUTS :)

Avui comencem a casa l'aventura que ja va iniciar fa un mes i mig la nostra filla petita (veure POLSKA, al blog "Buscant l'equilibri").
Sense expectatives i amb una planificació mínima, però amb moltes ganes de conèixer i saber, estem esperant el que serà el nostre fill adoptiu durant una setmana. Arribarà a l'hora de sopar, junt amb els seus companys i companyes.
Esperem que tot vagi bé.

Benvinguts, poloneses i polonesos, a la "ciutat màgica" (com li dieu vosaltres).

"Cada amigo representa un mundo dentro de nosotros, un mundo que tal vez no habría nacido si no lo hubiéramos conocido" (Anaïs Nin)

dimecres, 21 de novembre de 2012

EL MEU RUBIK



Està fet de milers de peces i colors. Durant anys he estat incapaç de muntar-lo. Ara començo a fer encaixar les peces. Ara li veig un sentit i una harmonia a tota la munió de colors i formes. Ara sento una escalfor dolça quan me’l miro. I em veig capaç d’encaixar-hi peces noves.

La vida ve a ser com el Rubik, difícil, complicada, enrevessada... Però quan comences a entendre la clau de tot, comença a agafar forma. I mentre va agafant forma, va trobant el seu propi sentit. I les recances esdevenen aprenentatges.

"Si el presente trata de juzgar el pasado, perderá el futuro" (Winston Churchill)

No es tracta de jutjar. Es tracta d'aprendre.

dijous, 21 de juny de 2012

NOU BLOG: www.buscantlequilibri.blogspot.com

Inclòs a "La meva llista de blogs" (columna de la dreta).


divendres, 15 de juny de 2012

dijous, 14 de juny de 2012

dimarts, 5 de juny de 2012

PER SEMPRE

"Lo que una vez disfrutamos, nunca lo perdemos. Todo lo que amamos profundamente se convierte en parte de nosotros mismos" (Hellen Keller)





Dedicat especialment als familiars de les noies que van perdre la vida a l'accident de Vilafranca.
Coneixem la mare de la Claudia...
No hi ha paraules. No hi ha preguntes ni respostes.
No hi ha res. Ni tan sols la frase de dalt serveix de molt en aquests moments.
 
No tinc etiqueta per aquest post. Cap etiqueta podria donar-li sentit.

dilluns, 28 de maig de 2012

BALLANT EL TWIST


Tinc problemes amb el meu esquema corporal, mai he acabat d'assimilar-lo del tot. Això fa que caigui, perdi l'equilibri i em mogui a trompicons.

L'altra dia vaig somiar que ballava un twist. De fet, en el somni continuava tan dropa com en la meva vida conscient. Però això no m'aturava.

El significat d'aquest somni, senzillament, m'ha encantat:

Ballar representa la llibertat, el bon equilibri interior, el bon coneixement i la bona compenetració que un té sobre ell mateix. Simbolitza l'alegria, l'elegància, la sensualitat i els desitjos sexuales. També representa la unió de la part femenina i masculina d'un mateix. Augura molt bona fortuna. Suggereix creativitat, deixar-se portar per la vida, agafar el que aquesta vida ofereix en el moment present, no perdre cap oportunitat.

Amb els temps que corren, us desitjo a tots que sovint somieu que esteu ballant. 

BALLEU AMB LA VIDA

divendres, 25 de maig de 2012

UN ESCORPÍ VOLADOR


Això és el que he somiat aquesta nit: un enorme escorpí volador que, finalment, marxava per on havia vingut.

Somiar amb escorpins o alacrans significa problemes sentimentals. Aquests animals estan relacionats amb sentiments, pensaments o paraules destructives en contra d'una persona.

Ara ja no és el meu cas. En canvi, persones molt properes a mi, vulnerables pel moment vital en el que es troben, sí que ho estan patint. Però també estan lluitant en contra d’aquests elements. Suposo que per això l’escorpí volador acaba marxant.

És curiós com hi ha gent que, quan fica la pota, se sent terriblement culpable i mira d’arreglar-ho. Però, sobretot, es fa el propòsit de no tornar-hi.

En canvi, n’hi ha d’altres que aboquen en la persona que tenen al costat les seves mancances. Fugen del sentiment de culpa culpabilitzant a l’altre.

Ja fa temps que em vaig cansar de carregar amb la motxilla dels altres, de fer-me totes les preguntes i retrets que s’havien de fer ells a sí mateixos.

Ara veig com aquestes persones tan i tan properes a mi lluiten amb ungles i dents per no portar la càrrega dels altres, per molt que se’ls estimin.

ESTIMARr també vol dir VALORAR. És per això que a qui primer hem de donar el nostre amor és a nosaltres mateixos.

"El alma se tiñe del color de sus pensamientos. Piensa sólo en aquellas cosas que están en línea con tus principios y que puedan ver la luz del día. El contenido de tu carácter lo eliges tú. Día a día, lo que eliges, lo que piensas, y lo que haces, es en lo que te conviertes. Tu integridad es tu destino...Es la luz que guía tu camino" (Heráclito)

dijous, 24 de maig de 2012

PENJANT I RECOLLINT LA ROBA


Aquesta nit he somiat que netejava i penjava la roba de tota la familia. No té res d’estrany, perquè és una tasca de la que m’encarrego exclusivament a casa. Però m’ha fet gràcia el significat que té:


Somiar amb roba és de molt bon auguri, coses bones arribaran. Espero que es refereixi al moment actual que estem vivint.

Penjar la roba representa que estic mostrant traumes, complexes i aspectes meus que fins ara tenia amagats També és com una proclamació d’innocència davant d’una situación.. Ja fa temps que em mostro tal i com sóc, sense pors. Ja fa temps que cada vegada em sento més a gust amb mi mateixa. Ja fa temps que vaig enviar el molest sentiment de culpa a can taps, encara que sempre em queda algún dubte.

Recollir la roba estesa vol dir que prefereixo guardar-me algunes coses i que m’incomoda parlar d’intimitats. M’accepto tal i com sóc, em mostro als altres sense representar cap paper, però també he après a protegir-me i a no anar amb el lliri a la mà. Sóc totalment responsable de mi, per tant, hi ha intimitats que es queden on els hi correspon.

Somiar que estic netejant representa que trec les coses negatives de la meva vida i que estic superant obstacles importants. Estic netejant els meus pensaments i renovant-los positivament. M’he desfet de tot el era obsolet en la meva vida (persones, costums, negativitat) i estic molt a gust amb mi mateixa. Bingo! Res a comentar. És exactament així.

En el meu somni, també era de nit:

La nit representa la fi d’un clicle, d’una edat o d’un període de la meva vida. També representa obstalces i qüestions per resoldre. Necessitat d’aclarir les idees.


Si s’està fent de nit, significa que he arribat a la fi d’una etapa de la meva vida. He de deixar enrera velles costums i situacions.

Sento plenament que estic canviant d’etapa. Estic entrant en un nou cicle de la meva vida, on m’hi trobo molt a gust, on em sento forta i visc el moment. També és veritat que els canvis no són tan positius: els meus pares s’han fet molt grans, la vida està anant molt ràpid i em sento com si hagués d’agafar el relleu. És un nou repte. També m’he adonat que el que més m’omple és donar felicitat i tranquil•litat als que m’envolten.

Potser ja m'estic tornant bruixa...
Doncs la bruixa ha trobat una BONA NOTÍCIA per avui:


“Una persona se siente joven mientras perciba que su futuro pesa algo más que su pasado” (Jorge Wagensberg)

dimarts, 22 de maig de 2012

TALMENT COM UNA BANDERETA DE FIRA...

... temps després de la fira




Així començava una poesia que un amic li va escriure a una amiga. D'això ja fa més de trenta anys.

Aquest cap de setmana he estat al meu poble amb la meva parella. Estava tot engalanat de flors de tota mena. Les pastisseries havien fet autèntiques obres d'art comestibles en forma de flors.

Veient en viu i en directe els guarniments de la fotografia (treta d'un diari local), em van venir al cap els primers versos d'aquell poema tan llunyà.

No tinc cap mena de contacte amb ells. Llògicament, tampoc sé si ells s'han tornat a veure.

Talment com una bandereta de fira, temps després de la fira, nosaltres mateixos hem anat volant al ritme del vent i de la vida. I aquella bandereta de fa trenta anys, ara me l'imagino amb els colors pàlids, una mica desfilagarsada, però movent-se al ritme del vent sense caure, sense acabar-se de trencar i desafiant el pas del temps.

Com nosaltres mateixos.

Sense perdre mai la força ni les ganes.

dilluns, 21 de maig de 2012

LES COSES CLARES


Crisi: canvis en qualsevol aspecte d'una realitat organitzada però inestable, subjecte a una evolució.

Estafa: delicte contra la propietat o el patrimoni.

Frau: engany o aprofitament de la ignorància d'algú per obtenir un benefici lucratiu.

CRISIS, WHAT CRISIS?

divendres, 18 de maig de 2012

JA US HO TROBAREU...


Miro cap endavant amb ganes d'un món millor. I sé que és possible. Sé quina és la clau.

En canvi, vosaltres... Ja us ho trobareu...

Per part meva, veig el futur amb confiança. M'he adonat que sóc molt més forta. Quasevol és molt més fort que vosaltres.

Sou uns mafiosos. Aquesta és l'única cosa que us salva. Però, dins de la màfia, sempre s'acaben matant entre ells.

Ja us ho trobareu...

Quan veig la vostre cara menyspreable per la tele, l'apago.
Quan us sento bramar per la ràdio, busco una emisora de música.

Els fulls de premsa on sortiu contínuament, no per res bo, això segur, els utilitzo per recollir les caques del gos

Seguiu malgastant els meus diners. No en treureu res més de mi.

Ho heu aconseguit: m'importeu una merda.

Ja us ho trobareu...
Espero que el temps us torni amb escreix totes les malifetes, totes les mentides, tot el malestar i greuges que heu provocat.

Espero que algun hacker avispat i valent trobi els vostres comptes bancaris als paradisos fiscals i us deixi en la més absoluta ruïna.

Espero veure-us a la cua de l’atur, intentant demostrar que sabeu treballar quan mai no ho heu fet.

Ja us ho trobareu...

No us necessito per a res en absolut. Cap persona honrada i treballadora us necessita per a res.

En canvi, vosaltres ens necessiteu fins i tot per respirar, colla d’inútils mangants.

Ja us ho trobareu...

dijous, 3 de maig de 2012

PA'L ARRASTRE...


I aquesta és la meva filla. Res no li fa por.

La meva mare es fa gran i, per sort per a ella, no veu que, malgrat la meva aparent pau interior, la meva caòtica vida al final acabarà amb mi.

Els meus dies passen sense ordre ni concert: matinar, fer el dinar, anar a treballar, descansar una mica i patir el mal de cap de sempre, que comença cap allà les sis de la tarda i que ja s'ha convertit en el meu company fins a l'hora d'anar a dormir.

A l'hora de sopar comença el "festival": discussions, retrets, crits, competició dialèctica... Tot enfocat a veure qui guanya aquesta vegada. Impossible mantenir una xerrada mínimament civilitzada. A més a més, la tolerància brilla per la seva absència.

I aquesta és la meva filla. Res no li fa por. Si la meva mare sabés que no tinc por perquè no tinc forces...

dijous, 26 d’abril de 2012

D'ON SURT LA FORÇA



I aquesta és la meva filla. Res no li fa por.

D'aquesta manera es va dirigir la meva mare a l'oftalmòleg que l'acabava d'operar, referint-se a mi. M'ha fet pensar molt: he passat de ser la nena depenent, que no sabia fer res, que no podia ni anar sola a la cantonada, a ser una persona que no té por de res. És com si la meva mare i jo haguéssim completat un cercle juntes: intento donar-li tranquil·litat i em veu com una persona valenta, quan no m'hi considero, ni de bon tros. Què més voldria... Però m'ha fet veure que he après unes quantes coses de la vida que m'han fet més forta:

Em sé protegir a mi mateixa i als meus.
No em costa tant dir la paraula "no".
Cada vegada se'm dóna millor transmetre serenitat.
Cada vegada em preocupa menys arribar a tot i ser "doña perfecta".

Però això no treu que tingui pors, inseguretats i angoixes. El que passa és que he après a viure amb elles i donar-lis la volta.

Vulnerable, sempre. Dèbil, mai.

dilluns, 23 d’abril de 2012

CELEBRANT LA MÀGIA DEL DIA


Cada vegada que obrim un llibre, descobrim nous horitzonts...


"¡Es que no quiero que me conozcan! ¡Ya me están quitando el futuro! ¡No pueden llevarse también lo que me importaba en el pasado!" (Los juegos del hambre, Suzanne Collins)


"Las gentes con el alma pequeña siempre tratan de empequeñecer a los demás" (El prisionero del cielo, Carlos Ruíz Zafón)

“Tenemos que ayudar. Tú, yo, todos, cada uno en la medida de sus posibilidades. Tenemos que aportar nuestro grano de arena para que esta locura no siga avanzando” (El tiempo entre costuras, María Dueñas)


"El valor a veces se salta una generación, gracias por haberlo devuelto a esta familia" (Criadas y señoras, Kathryin Stockett)


FELIÇ SANT JORDI!

dilluns, 16 d’abril de 2012

INTOCABLES


“Per separat poden semblar fràgils. Junts són intocables”



Això és el que passa quan el respecte es troba amb la confiança i, junts, acaben formant un tàndem increïble.

divendres, 30 de març de 2012

RUN-RUN



Els gats fan run-run quan estan contents, quan es troben a gust i per mostrar afecte.


La meva conciència també fa run-run, però el motiu és ben diferent: incomoditat.
I per més voltes que li dono, per més que analitzo el meu comportament en certes situacions, no veig el perquè d’aquest malestar petit i punyent, com quan portes una pedra a la sabata. Potser és la molesta sensació de no haver tancat el cercle. Necessito acabar bé tot el que començo, però... què es fa quan ensopegues amb persones que, en el fons, el que volen és complicar-ho tot?


"... y yo no se que tengo que hacer
para poder verme el cuerpo por dentro
adivinar mi forma de ser
la fuente que da los remordimientos" (Run run, Estopa)

 
Em pregunto si, treient la mala bava en el moment just, m'estalviaria aquesta punyetera pedra a la sabata. La prudència em fa allunyar-me sense soroll.

I si fos por?

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"Me sorprende la capacidad prácticamente infinita del ser humano para superar la desgracia, adaptarse a ella, y la capacidad casi infinita del hombre y la mujer para diseñar el futuro, para imaginar lo que ha de ser; y para las dos cosas se necesita la inteligencia emocional, que es el entusiasmo. Sin entusiasmo, no hay ciencia ni avance posible"
(Joaquim Fuster)

divendres, 23 de març de 2012

REVOLUCIÓ PACÍFICA



Para poder cambiar el mundo, hay que criar bien desde la cuna” (Laura Gutman)

Des del primer moment que vaig ser mare, m’irritaven bastant les sentències de persones més experimentades en el tema, com ara:


- “Ves en compte, que si l’agafes molt en braços s’acostumarà”
Mai faig fer cas d’aquesta estupidesa.

- “T’està prenent el pèl…”
Un nadó de dies li pot “prendre el pèl” a un adult???? Potser és l'adult qui s'ho hauria de fer mirar...

- “Si no menja és perquè et vol manipular”
O perquè li estic transmetent la meva angoixa envers el menjar, no et fot…

Malgrat no fer gaire cas del que em deien, la veritat és que la primera vegada vaig pagar la “novatada”: depressió post-part, sensació de no existir, angoixa vital, por al futur… Fins fa ben poc, no he entés que estava atrapada en la meva propia ombra maternal, el pànic que et paral•itza davant d’una situació nova, però que ja havia viscut com a nadó, amb tots els ets i uts i l’angoixa vital que llavors patien els meus propis pares envers la meva petita existència.

Des del primer moment, absorbim totes les mancances, dubtes i pors dels adults que ens estan criant. Em va passar exactament el mateix quan vaig ser mare, però sempre alguna cosa dins meu em deia que havia de viure l’experiència d’una altra manera: els fills són per gaudir-los, no per agobiar-se ni agobiar-los a ells.

En un món com el que ens ha tocat viure, ple d'accions covardes, corruptes, oportunistes i fatxendes, no ens queda altra remei que fer la revolució des de casa nostra, pacíficament i plenament conscients que el futur està en mans dels que ara són els nostres fills. És responsabilitat nostra que siguin persones fortes i bones. I amb tot el que implica la bondat i la fortalesa, n'hi ha prou, no cal res més.

"Hacemos la revolución cada mañana cuando despertamos sudando envueltas en el cuerpo del niño pequeño. Cuando la divinidad femenina se hace presente a través del alimento que ofrecemos. Cuando organizamos los rituales familiares de comida, baño, limpieza, orden, palabras, explicaciones, verdades nombradas, diálogos abiertos, comprensiones compartidas y sueños soñados. Cuando somos anfitrionas de las celebraciones. Cuando cada día compartido y cada noche de descanso hacen parte de la nutrición afectiva. Cuando brindamos porque estamos vivos. Cuando el poder susurrante del agua nos adormece, y el poder hipnótico del fuego nos vitaliza.

Las madres hacemos la revolución cuando recuperamos nuestros rituales ancestrales, cuando defendemos los espacios íntimos, cuando hacemos silencio, cuando recordamos que somos la Tierra y que somos el Cosmos. Cambiamos el mundo cuando conservamos el valor sagrado que tienen los pequeños actos de intercambio humano" (La revolución de las madres, Laura Gutman)

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"Cuando somos capaces de conocernos a nosotros mismos, rara vez nos equivocamos sobre nuestro destino" (Germaine Stael)





dimarts, 20 de març de 2012

WALKING IN THE MOON


Teníem onze anys i compartíem taula a classe amb dues companyes més.

Volíem ser astronautes, totes dues.
Ens imaginàvem grans, independents, madures, treballant.
Però, sobretot, preparant-nos per anar a la Lluna.

I escrivíem un llibre cadascuna, plasmant com ens imaginàvem aquest futur.

Teníem onze anys i cap d’aquests somnis descabellats ens impedien de fer la nostra vida de nenes.
Estudiàvem, jugàvem, rèiem moltíssim.
Llegíem tot el que trobàvem d’Astronomia.
Com haguéssim gaudit d’internet i de totes les finestres que t’obre al món.

Els anys anaven passant...

Compartíem un sentit de l’humor molt semblant: ens feien riure les mateixes coses.
Quantes tardes d’hivern gravant cançons dels Beatles...
Quantes estones mortes a l’institut, rient amb les tires de la Mafalda...
La nostra era una amistat lliure, sense complicacions, sense retrets, sense obligacions. Però...

Els anys anaven passant...

Algunes amistats paral•leles ens van començar a allunyar.
I els anys.
I la manera de madurar.
Vàrem agafar camins una mica diferents.

Fa uns anys ens vàrem trobar en un d’aquests clàssics sopars d’ex-alumnes.
Quatre paraules, una foto de grup, un parell de xerrades per telèfon i ja està.

El nostre present, les nostres vides actuals, tenen més en comú del que ens podríem pensar: hem format una família, treballem i, ben segur, tenim problemes i inquietuds gairebé idèntics. Però, ja està. I és millor així, ho sé.

Teníem onze anys, volíem ser astronautes i cadascuna escrivia la seva pròpia novel•la en una llibreta d’espiral.
Per part meva, mai la vaig acabar. La llibreta va quedar amb un munt de fulls en blanc.

Per part seva, no ho sé. Només vàrem creuar quatre paraules, i ja està.

“Pasos de gigante son los que toman
Caminando en la luna
Espero que mis piernas no se rompan
Caminando en la luna “
(Walking in the moon, Sting)

Fa pocs dies, hi vaig somiar: estàvem distants, incòmodes i una amiga seva em feia uns quants retrets sense solta ni volta.
Em va recordar molt els darrers dies de la nostra amistat. Em vaig despertar amb un sentiment de recança. Però, llavors, vaig recordar la frase de George Sand: "El record és el perfum de l'ànima".
I em van venir al cap els nostres onze anys.


LA BONA NOTÍCIA DEL DIA
"Cuando cambias tu manera de mirar a las cosas, las cosas a las que miras cambian"
(Wayne Dyer)

divendres, 16 de març de 2012

LES LLAMINADURES DE LA VIDA


"EL VALIOSO TIEMPO DE LOS MADUROS

Conté mis años y descubrí,
que tengo menos tiempo
para vivir de aquí en adelante,
que el que viví hasta ahora....

Me siento como aquel chico
que ganó un paquete de golosinas:
las primeras las comió con agrado,
pero, cuando percibió que quedaban pocas,
comenzó a saborearlas profundamente..

Ya no tengo tiempo para reuniones interminables,
donde se discuten estatutos, normas, procedimientos y reglamentos internos,
sabiendo que no se va a lograr nada.

Ya no tengo tiempo para soportar absurdas personas
que, a pesar de su edad cronológica,no han crecido.

Ya no tengo tiempo para lidiar con mediocridades.

No quiero estar en reuniones
donde desfilan egos inflados.

No tolero a maniobreros y ventajeros.

Me molestan los envidiosos,
que tratan de desacreditar a los más capaces,
para apropiarse de sus lugares, talentos y logros.

Detesto, si soy testigo, de los defectos que genera la lucha por un majestuoso cargo.

Las personas no discuten contenidos, apenas los títulos.
Mi tiempo es escaso como para discutir títulos.

Quiero la esencia,
mi alma tiene prisa...

Sin muchas golosinas en el paquete...

Quiero vivir al lado de gente humana, muy humana.
Que sepa reír, de sus errores.
Que no se envanezca con sus triunfos.
Que no se considere electa, antes de hora.
Que no huya, de sus responsabilidades.
Que defienda, la dignidad humana.
Y que desee tan sólo andar del lado de la verdad y la honradez.

Lo esencial es lo que hace que la vida valga la pena.

Quiero rodearme de gente,
que sepa tocar el corazón de las personas…

Gente a quien los golpes duros de la vida,
le enseñó a crecer con toques suaves en el alma.

Sí… tengo prisa…
por vivir con la intensidad,
que sólo la madurez puede dar.

Pretendo no desperdiciar
parte alguna de las golosinas que me quedan…
Estoy seguro que serán más exquisitas, que las que hasta ahora he comido.

Mi meta es llegar al final satisfecho y en paz con mis seres queridos y con mi conciencia.

Espero que la tuya sea la misma,
porque de cualquier manera llegarás..."
(Mario Andrade)

 
LES BONES NOTÍCIES DEL DIA:
 
"Cada dia de tu vida es tu vida entera" (Eva Juan) (Del post "Els regals del present")
“Si no deseas mucho hasta las cosas pequeñas te parecerán grandes“ (Platón)

"El arte de ser sabio es el arte de saber cuando ignorar las cosas" (William James)


Estic aprenent a gaudir de les llaminadures que encara em queden




































dijous, 15 de març de 2012

84



"CONTRA LA CRISIS, CONSUME PRODUCTOS ESPAÑOLES (CÓDIGO 84 = ESPAÑA)"  





LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"No imagináis el cambio económico que sería para España que realmente consumiéramos principalmente alimentos y artículos de aquí, de la gente que trabaja aquí y vé como se importan productos extranjeros a bajo coste... para que mucha de la gente de aquí se arruíne.

Mira la etiqueta: ESPAÑA se escribe con 84 al principio.

 
El Fondo Monetario Internacional, pronostica que este año y el que viene entraremos en recesión, es decir, que decrecerá nuestra riqueza nacional, en pocas palabras: SEREMOS MAS POBRES.



¿Qué podemos hacer como ciudadanos?: CONSUMIR PRODUCTOS ESPAÑOLES. Es la mejor forma de mantener la pequeña y mediana empresa de nuestro pais, que es la que soporta más del 80% del empleo.



Los miles de millones que genera esta decisión, quedarán en todo el tejido productivo y además generarán impuestos y sueldos que permanecerán aquí.


Algo tan sencillo como mirar las etiquetas en la compra, comprar un coche fabricado en España o no salir al extranjero durante los dos próximos años, a lo mejor mantiene tu empleo, el de tus hijos, familiares, amigos...el de todos"


(Gràcies per enviar-me aquest e.mail, Silvia)






dijous, 8 de març de 2012

8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA TREBALLADORA


“Algunas veces vivimos nuestras vidas encadenados, sin saber que nosotros tenemos la llave” (The Eagles)
LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"En el Dia de la Dona, l'ONU vol reconèixer enguany el seu paper fonamental i la seva contribució en el món rural. Les dones en aquest àmbit representen una part molt important de les economies tant dels països en desenvolupament com en els desenvolupats, 'perquè contribueixen al progrés agrícola,milloren  la seguretat alimentària i ajuden a reduir els nivells de pobresa a les seves comunitats'. L'ONU n'ofereix xifres: aquestes dones constitueixen el 43% de la mà d'obra al camp, i que arriba a ser del 70% en alguns indrets" (Vilaweb, informació i notìcies. 8 de març de 2012)

dimarts, 6 de març de 2012

LA MÀGIA DEL MOMENT



Se li tancaven els ulls de pur avorriment. Portava massa estona en aquella sala d’espera de l’hospital. Almenys, es podia distreure amb les converses de la gent que també esperava. De cop hi volta, es van obrir unes portes batents i va aparèixer un llit amb rodes. Unes quantes persones es van aixecar i s’hi van acostar alegrament. Se sentia plorar un nadó entre les exclamacions d’alegria de tothom. Quan el llit va passar pel seu davant, la noia li va dedicar un somriure amb els ulls brillants d'emoció i de llàgrimes. Abraçava un nadó que continuava plorant. Estava clar que acabava de parir. Aquell somriure va aturar el temps, li va donar sentit a tot i va ser com una injecció d’endorfines. No es coneixien de res, probablement no es tornarien a veure. Però gràcies a la màgia del moment, s’havien comunicat com si fossin una sola persona.

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"La sofisticación y el placer están en cosas mucho más importantes y fáciles que nos mejoran como personas; desde una buena conversación hasta implicarnos, no con el mundo, sino con nuestro hermano y nuestro vecino" (Antonio Fornés, filòsof)

dilluns, 5 de març de 2012

I LES BONES NOTÍCIES, QUÈ?



Dia a dia ens bombardegen amb males notícies a tort i a dret. Fot fàstic escoltar la ràdio o encendre el televisor, per veure com els mateixos que ens han portat a l’actual situació no donen cap mena de solució, sino que és limiten a posar-ho tot encara més negre. Hi ha una clara intenció manipulativa darrera de tot això. Les males notícies tenen un caire negatiu que ens impacta molt directament:
“El cerebro opera como una cinta de velcro para las experiencias negativas y como una superficie de teflón donde los estímulos positivos resbalan” (Rick Hanson)

Tendim a recordar molt vivament els moments que hem viscut amb angoixa, malestar i vergonya, mentre que oblidem les experiències d’alegria i plenitud.

“Si no lo cree piense en su niñez y aquel episodio con el perro del vecino: bastó un mordisco para desarrollar un pavor que lo acompaña hasta ahora. O considere esa fiesta donde 10 personas fueron amistosas con usted, pero una se burló; lo más probable es que recuerde esa experiencia hostil con más intensidad y las demás interacciones queden en segundo plano” (Rick Hanson)

Els mitjans de comunicació s’han convertit en una arma infalible pels poderosos. Incidint negativament en els ànims dels ciutadans, els fan tornar febles, porucs, extremadament vulnerables, covards i predadors.

Però no tot està perdut:

“Una táctica tan sencilla como desviar la conversación o cambiar de tema basta para no verse expuesto (...) No se trata de generar grandes eventos, sino que es suficiente con micro actos como darse un gusto, ir al cine o salir a comer con un amigo” (Barbara Fredrickson)

“Técnicas como enfocarse en controlar nuestra respiración le dan a una persona la oportunidad de dar un paso atrás y tomarse un momento para elegir qué hacer a continuación, de enfocarse en lo que se está viviendo, en lugar de dejar que la mente opere con piloto automático como si la persona no estuviera ahí" (Alan Marlatt)

"Estar conscientes de lo que estamos haciendo genera una diferencia tremenda, y hace que cuando la persona se prepara un café o está con un amigo, ponga toda su energía y mente, de forma calmada y concentrada, en esos actos. Se trata de no pensar tanto en el futuro ni en el pasado y aprovechar los momentos positivos" (Dylan Evans)

Per part meva, cada vegada que faci un post procuraré donar una bona notícia, sigui a nivell més personal o sigui a nivell més general.

Començaré avui:
LA BONA NOTÍCIA DEL DIA:
“Una companya i amiga m’acaba de dir que està embarassada”

divendres, 2 de març de 2012

SOMNIS RECURRENTS


AEROPORT

Vaig amb presses, necessito la targeta d'embarcament i hi ha una cua de mil dimonis.
Hi ha vegades, en canvi, que somio que estic a la terminal, vaig creuant portes, i no em trobo amb ningú.

Necessitat de llibertat, de posar en marxa idees que he anat madurant des de fa temps, de donar un gir a la meva existència. Si l'aeroport és buid, els meus plans patiran algun retard, o potser els hauré de canviar. Em sento atrapada per una situació, tan física com mentalment.
`

AVIÓ

Em fa por agafar l'avió, tinc sensacions negatives. Un cop a dins, l'avió puja, i puja i puja, cada vegada més amunt.

Nou projecte. Necessitat de fugir de la rutina diària i enfocar la vida d'una altra manera. Millores econòmiques. Superació d'obstacles. Augment dels coneixements i de la perspectiva.


ASCENSOR

És un somni angoixant: sempre que l'agafo, s'espatlla. A vegades es belluga, però en comptes de fer-ho amunt i avall o fa lateralment.

Si l'ascensor puja i baixa, representa els moments bons i dolents de la meva vida. Si s'espatlla, vol dir que he perdut el control sobre els meus sentiments.


EDIFICI

Em trobo en una zona ajardinada, a punt d'entrar en un edifici modern, alt i molt nou. M'hi trobo molt bé.

Vida plena de comoditats i viatges de plaer.


PERSONALITAT POLÍTICA VOLTADA DE GENT

Darrerament, somio molt sovint amb el president del govern català. Val a dir que estic fins els nassos d'ell i de tota la púrria política sense excepció. Es tracta d'un somni en el qual tinc com un sentiment d'impotència, perquè no puc comunicar-me amb ell. A més a més, sempre hi ha molta gent al voltant.

Necessitat de reflexionar i carregar energies, d'escollir i prendre partit per alguna cosa.


Aquests somnis s'han anat repetint sovint. En tots ells, d'alguna manera, apareix la següent idea:

Necessitat de donar un tomb a la meva vida i fugir de la rutina

Com a idea està molt bé. Però no sé com fer-ho ni per on començar. Tampoc puc fugir de la rutina, perquè forma part de la vida tal i com me l'he volgut muntar. Potser això és un avís de que m'he de cuidar més i sol·licitar més col·laboració per part de la resta de la família. Aprendre a delegar, d'una vegada per totes. El darrer somni que se'm repeteix ara, fa referència a carregar energies. Em penso que hauré de convocar una "reunió familiar". He de donar-li un tomb al meu dia a dia, o no podré evitar sentir-me totalment atrapada per aquesta rutina.




dimarts, 28 de febrer de 2012

ANELLS DE PLATA

Fa uns dies vaig somiar que portava anells de plata a tots els dits de les mans.

Interpretació:

Un anell al dit representa el compromís total amb una relació o l'èxit en un nou intent. També indica lleialtat cap als propis ideals, responsabilitats i creences. Portar posat al dit un anell de plata vol dir que m'he de deixar portar per la intuïció, que he de tenir confiança en mi mateixa i prendre les decisions amb tranquil·litat.

Curiós, sobretot, la referència a la tranquil·litat a l'hora de prendre decisions. En un post anterior, vaig fer esment a refer el niu, a un petit reagrupament familiar salvant distàncies kilomètriques. De moment, les parts interessades s'han tirar enrera. La intuïció m'ha dit que no he d'intervenir, que he d'esperar i acceptar els esdeveniments, siguin els que siguin. I això estic fent. M'ha ajudat molt el fet que la relació amb els meus pares; és a dir, les "parts interessades" ha agafat un caire més tendre i tolerant. Es fan grans i els vull acompanyar en aquest procés. Acompanyar, sense intervenir ni agobiar.

Tenint en compte que no portava un sol anell sino uns quants, espero anar ben servida de responsabilitat i serenitat.

divendres, 17 de febrer de 2012

BRAINSTORMING



Slow life

Doula

Anglès

Avaaz

Solidaritat
Present


Intentant millorar l'entorn des del meu petit racó...

dimecres, 15 de febrer de 2012

EL GRANET DE SORRA


De la decepció a la indignació,
de la indignació a la impotència,
de la impotència a la tristor,
de la tristor a la dignitat,
de la dignitat a la indiferència.

Després de tot aquest procés, només em queda aixecar el cap i actuar en el meu entorn més immediat. Aportar el meu petit granet de sorra, encara no sé ben bé com. El que tinc molt clar és que ha de ser sense pressa i sense pausa. Sense soroll.
Encara no sé ben bé el que faré. Però tinc clar que els grans escarafalls no funcionen, perquè el passotisme dels que manen és de jutjat de guàrdia.

La solució és anar acumulant granets de sorra, silenciosos, contundents, implacables.

I la indiferència més absoluta cap als que, en teoria, haurien d'estar al servei de tothom i només es miren el malic. La indiferència més absoluta cap als que surten als mitjans de comunicació, que no són més que els titelles dels quatre poderosos impresentables que no donen mai la cara, però s'estan beneficiant sobradament de la situació.

"En cuanto alguien comprende que obedecer leyes injustas es contrario a su dignidad de hombre, ninguna tiranía puede dominarle" (Mohandas Mahatma Gandhi)

Quin panorama més vergonyós...







dimecres, 1 de febrer de 2012

REFENT EL NIU


Darrerament estic molt desconnectada del món virtual. M'he ficat de ple en una tasca una mica laboriosa que espero que m'acabi sortint bé: refer el niu.

Tenia la família una mica desperdigada i estic a punt d'aconseguir una mena de reagrupament que ens beneficiaria a tots.

No cal dir que els meus fills estarien més que encantats de tornar a tenir els avis més a prop de casa. Els meus germans i jo, per altra banda, també estaríem encantats i molt més tranquils.

"La familia es un complemento nuestro, complemento mayor que nosotros, anterior a nosotros y que nos sobrevivirá con lo mejor de nosotros" (Alphonse de Lamartine)


dimecres, 18 de gener de 2012

NIT DE TEMPESTES




He somiat que es produïa una gran tempesta, amb molts tifons com el de la fotografia. En un principi, eren terrorífics i molt destructius. L’edifici on jo estava es quedava sense balcons i, fins i tot, s’enfonsava uns metres sota terra. Llavors m’adonava que la casa en qüestió era la de la meva infantesa. El pis entresòl quedava sota terra, però això no ens impedia sortir perquè ens trobàvem més a munt. Venien reforços per ajudar als més damnificats. Jo veia els tifons que s’anaven creant i els tenia controlats. Sabia cap a on podien anar i això m’ajudava a esquivar-los.

Ha estat una nit molt moguda.

INTERPRETACIÓ:


Un tifó representa una època dolenta en molts sentits. Somiar amb tempestes és quasi sempre negatiu i simbolitza situacions adverses que hauré de viure i, també, pors internes, emocions que no aconsegueixo expressar. Veure com s’acosta una tempesta també vol dir que tindré un gran cansament, que em produirà tristesa i poques ganes de fer res.


Si aconsegueixo protegir-me de la tempesta, vol dir que sabré fer front a les dificultats.. Si la tempesta va amainant, els problemes no seran tan greus.


Pel que fa a la casa, els ciments representen el subconscient. Que la casa pateixi desperfectes, indica que m’he sentit atacada per una relació i que, en el meu inconscient, els sentiments que havia rebutjat han començat a emergir. Que es tracti de la llar on vivia de petita vol dir que estic experimentant amb certs sentiments que em recorden moments llunyans.


Sembla que vénen maldades. Espero que sigui una falsa alarma. I si no és així, espero sortir reforçada de tot el que esdevingui.

I, pel que fa als sentiments no acceptats, és cert que algunes relacions d’amistat m’han fet de menys. Però això ja no em preocupa, encara que sembla ser que el meu subconscient ho té massa arrelat. Són sentiments llunyans, que em recorden problemes d’autoestima. Són sentiments llunyans, que em fan veure que, pel que fa a algunes relacions, ni jo vaig estar a l’alçada, ni els altres tampoc.

Estaria bé tornar a tenir quinze anys sabent tot el que ara sé. A més d'una persona la posaria al seu lloc.

dilluns, 2 de gener de 2012

ENCETEM UN NOU ANY


He deixat l'any 2011 amb una agradable sensació d'haver-lo aprofitat bé. Crec que, per fi, he trobat el meu lloc, i ja tocava, que tinc una edat...

Al 2012 li demano serenitat, força i empenta per fer front a tot el que vingui, sigui bo o dolent. Viure la vida tal i com se'm presenti, amb les expectatives justes per no perdre la il·lusió.

I, per acabar, deixo una frase d'un amic de la meva filla gran, que m'ha semblat força original per donar els millors desitjos a tothom:

"¡Feliz órbita completa alrededor del Sol!" (Eloy)

I és que, en el fons, no som més que polsim d'estels...