divendres, 30 de març de 2012

RUN-RUN



Els gats fan run-run quan estan contents, quan es troben a gust i per mostrar afecte.


La meva conciència també fa run-run, però el motiu és ben diferent: incomoditat.
I per més voltes que li dono, per més que analitzo el meu comportament en certes situacions, no veig el perquè d’aquest malestar petit i punyent, com quan portes una pedra a la sabata. Potser és la molesta sensació de no haver tancat el cercle. Necessito acabar bé tot el que començo, però... què es fa quan ensopegues amb persones que, en el fons, el que volen és complicar-ho tot?


"... y yo no se que tengo que hacer
para poder verme el cuerpo por dentro
adivinar mi forma de ser
la fuente que da los remordimientos" (Run run, Estopa)

 
Em pregunto si, treient la mala bava en el moment just, m'estalviaria aquesta punyetera pedra a la sabata. La prudència em fa allunyar-me sense soroll.

I si fos por?

LA BONA NOTÍCIA DEL DIA

"Me sorprende la capacidad prácticamente infinita del ser humano para superar la desgracia, adaptarse a ella, y la capacidad casi infinita del hombre y la mujer para diseñar el futuro, para imaginar lo que ha de ser; y para las dos cosas se necesita la inteligencia emocional, que es el entusiasmo. Sin entusiasmo, no hay ciencia ni avance posible"
(Joaquim Fuster)

2 comentaris:

Audrey ha dit...

Reconeguda la fuente que da los remordimientos i aplicant bones eines personals per fer-hi front, segur que guanyes la batalla!. Clar que no sempre és fàcil...

Ptonets!

lanuor ha dit...

Audrey, tens tota la raó: cal analitzar aquesta font dels remordiments i trobar la manera de treure's de sobre moltes culpabilitats inútils.
Una abraçada!