dimarts, 28 de desembre de 2010

DARRERS COMIATS



A tres dies de passar pàgina:

ADÉU, MAL GENI
ADÉU, PORS
ADÉU, RESPONSABILITATS ALIENES

dimarts, 21 de desembre de 2010

TIC-TAC, TIC-TAC


Només falten 10 dies...
He llegit que, a part d'una llista de bons propòsits de cara al futur, també és bo despedir-nos de tot allò que volem oblidar i deixar-ho anar junt amb el darrer full del calendari.

Aquest any que està a punt d'acabar, he viscut algunes situacions surrealistes i rocambolesques, que voldria anessin a parar al racó dels oblits. Més que res, perquè són una nosa que, malgrat ser conscient que no té cap mena d'importància, ni la mereix, encara em molesta i em fa ballar una mica el cap. I necessito dedicar tot l'espai del meu cervell als pensaments positius. I si rellegeixo el que vaig escriure ara fa gairebé un any, a punt de començar aquest, me n'adono que he hagut de "tancar portes i canviar de vagó". Per tant, acabaré de fer neteja despedint-me amb un
ADÉU, RELACIONS TÒXIQUES
I, un cop fet això, només em queda continuar el viatge en aquest tren de la vida, junt amb la meva gent, la que tinc més aprop, i mirar cap endavant sense perdre de vista el present, que és el més important. Aquest és l'únic i millor propòsit que tinc de cara a l'any vinent:

GAUDIR AMB ELS MEUS DE LES COSES SENZILLES DE LA VIDA
Una altra cosa que m'agradaria, i que és un tòpic en tota llista de propòsits de cap d'any, és aprendre anglès. Ja he fet el primer pas.


I, com he dit abans, no oblidar el present, que sempre és tot un regal: Carpe diem.

dilluns, 20 de desembre de 2010

EL NADAL


ÉS CALIU
ÉS RECOLLIMENT
I, SEMPRE, AMB BONA COMPANYIA
BONES FESTES A TOTHOM!

dimecres, 15 de desembre de 2010

CÒCTEL NONCHALANCE


Els Reis són Mags. Han rebut la meva carta i ja m’han fet arribar un regal ben útil: la recepta d’un còctel que he de prendre de tant en tant, més que res, per no oblidar qui sóc i on estic.

Serveix en cas de trucades intempestives, mostres sospitoses de simpatia, intents de terceres persones per culpabilitzar-me i un llarg etcètera de punyeteries inoportunes, que m’han acompanyat al llarg de la meva vida. Perquè jo ho he permès. Però tot això s’ha acabat.

Aquesta recepta ja la tenia de fa temps. I me n’havia oblidat, malauradament. Però els Reis són Mags i m’han ajudat a fer memòria.

Aquests són els ingredients:

Abstracció mental
Amabilitat
Positivisme
Desconnexió emocional
Capacitat de desaparèixer

Es barregen una bona estona a la coctelera.

És ideal per prendre en moments de pànic, de descontrol, quan no entenem el que està passant al nostre voltant.

Ens ajudarà a plantar cara al cinisme, a les neures, a les frustracions i als complexes de persones que, de la manera més "innocent", pretenen ficar-se en les nostres vides.

Ens servirà, també, per tenir una actitud que desconcertarà tota la gent que es passa de llesta amb nosaltres i pretén jugar amb els nostres sentiments.
(Per cert, NONCHALANCE ve de l'anglès i vol dir INDIFERÈNCIA)

dimarts, 14 de desembre de 2010

CARTA ALS REIS


Benvolguts Reis Mags,
Ja sé que encara és d'hora per fer la meva carta, però tinc por d'oblidar-me algunes coses importants.
Primer de tot, muntanyes de salut per a tota la gent que estimo.
I ara ve tot allò que no em vull oblidar amb el pas dels dies:
Vull deixar de ser l'abocador de les neures de gent, a la qual en el fons no li importo en absolut.
Vull tranquil·litat per a mi i per als meus.
Vull viure voltada de coherència entre pensaments, paraules i fets.
Vull que els fantasmes del passat truquin a una altra porta ben llunyana.
Vull més fortalesa i capacitat de decisió.
Vull entrar amb bon peu en aquesta nova etapa de maduresa.
Vull tenir la humiltat suficient per transmetre tot el que sé de la millor manera.
Vull trobar la deesa que porto a dins.
Vull una miqueta de la vostra màgia.
Atentament,

dimarts, 7 de desembre de 2010

A LA GRANJA



L'altre dia vaig somiar que estava en una granja i portava una ovella en braços, amb un sentiment molt protector cap a ella. Arribava a una parcel·la tancada, on hi havia unes vaques pastant tranquil·lament, i deixava l'ovella allà, segura que s'hi trobaria bé i no li passaria res de dolent.

Informació que he trobat sobre aquest somni:

- Somiar amb ovelles: representa l'èxit i la prosperitat a partir de plans ben dissenyats. També vol dir que s'ha d'anar amb compte en els assumptes personals.

- Somiar amb vaques: significa la realització d'esperances i desitjos; bona sort; èxit personal, i arribada de nous esdeveniments que portaran la felicitat.

- Somiar amb una granja: disposició a créixer interiorment, desenvolupament d'aspectes de la personalitat.

- Somiar amb animals (en general): sentiments inadequats per una banda i intent de salvar característiques, emocions i coneixements superiors per una altra.

Les meves conclusions:

Tot apunta als meus canvis interns, perquè estic entrant en una nova etapa de la meva vida, amb canvis físics i psíquics. D'aquí suposo que vénen els sentiments inadequats que interfereixen en mi com a persona: ganes de fugir, recança per tot allò que hagués volgut fer, ganes d'hivernar una llarga temporada...

Però sembla ser que tot anirà bé si m'ho agafo amb valentia i amb ganes. I és veritat que també veig aquesta etapa com una oportunitat de créixer com a persona, de fer i desfer amb tots els coneixements que em dóna l'experiència de tots aquests anys.

He d'abandonar aquesta sensació negativa de que començo a restar anys i prendre-m'ho com un nou començament: no només segueixo aprenent, ara també puc ensenyar, indirectament, tot allò que he anat acumulant i assimilant amb els anys. Indirectament, perquè no es tracta de donar una classe magistral ni una conferència. He de transmetre el que sé sense intervenir, però estant sempre allà. Aquest podria ser un pla ben dissenyat: no improvisar, no dirigir...


dijous, 2 de desembre de 2010

FUUUUUFFFF...


Estic apàtica
M'he apagat
Un llumí, si us plau...

dimecres, 1 de desembre de 2010

NO PENSAR, NO SENTIR


Necessito silenci.
No pensar...
No sentir...
Busco un lloc ben bonic on guardar els meus records més entranyables, els millors sentiments. M'està costant trobar-lo.
Necessito silenci.
Oblidar algunes coses...
M'està costant.

dimarts, 30 de novembre de 2010

AIRES NOUS?



A la meva edat ja estic lluny de l'entussiasme infantil, de l'optimisme perquè sí i de veure-ho tot de color de rosa.

Però he de reconèixer que em sento més alleugerida davant del canvi que s'ha esdevingut aquests darrers dies. La situació era insostenible, el desencant era evident i la crispació començava a tocar sostre.

No crec en la classe política, perquè m'ha demostrat de sobres que no treballa pel poble, sino que tot el que fa és escombrar cap a casa seva, ficar pals a les rodes als seus contrincants i passar olímpicament de fer bé la seva feina, que és servir-nos a nosaltres.

Sempre m'he preguntat per què no uneixen esforços entre tots per fer la feina el millor possible, en comptes de perdre el temps i els diners que els hi cauen del cel, però que surten de la nostra butxaca, en picabaralles infantils, atacs de banyes histèrics i trabanquetes al del costat.

I ara... aires nous? Segurament sí, almenys al començament. Veurem a on va a parar tota aquesta bona voluntat.

Les meves preferències polítiques són inexistents. Però fa un parell de dies que respiro millor...

dijous, 18 de novembre de 2010

M'HAVIA PERDUT...


Entre obligacions, responsabilitats, sentiments de culpa, voler arribar a tot...
M'havia perdut...
Ara veig que es tracta, únicament, de fer-me càrrec de mi mateixa. I de trobar el meu raconet, on recuperar-me del tot per poder continuar.
Ni més ni menys.

dimecres, 17 de novembre de 2010

ENS FA POR



Quantes vegades hem sentit a dir que les coses materials no donen la felicitat?

En canvi, immersos en les nostres pors més patètiques i a la recerca d'una seguretat lapidant, hipotequem la nostra vida per tenir, tenir i tenir.

Quan ja ens hem esclavitzat i hem entrat de ple en aquesta presó d'or, només llavors, ens adonem que no sabem viure.

I ja no sabem com abandonar aquestes quatre parets tan nostres: ens fa por.

I ja no som capaços d'estar a gust amb nosaltres mateixos si no som propietaris d'algun bé material: ens fa por.

Ens hem venut per un plat de menjar insípid que de ben segur no ens portarà problemes. Perquè els problemes ens fan por.

I continuem la nostra vida rutinària, hipotecada.

I en comptes d'anar sumant anys, el que fem és restar-los.
Ens hem tancat totes les portes...

He de parlar d'això amb els meus fills abans no sigui massa tard...
Els hi he d'obrir una finestra perquè fugin de tot això...

dimarts, 16 de novembre de 2010

SOL D'HIVERN

(Museo Thyssen)

Aquest és el sol que més m’agrada.



No crema, escalfa.


Li dóna una llum especial al cel.


Combina perfectament amb un paisatge nevat, amb les llums de Nadal i amb les ganes de començar a guarnir la casa per les festes que s’apropen.


És el preludi de tardes fosques, recollides i acompanyades d’una xocolata calenta .


divendres, 12 de novembre de 2010

EL NADÓ



Aquesta nit he somiat que el meu marit tenia un nadó en braços. Una nena molt, molt petita i bonica que tenia dies. Estava plorant i jo m’acostava i li acaronava el cap perquè es calmés. Llavors em fixava en les seves mans, tan i tan menudetes. Entre els dos aconseguíem que, a poc a poc, es relaxés i s'anés dormint.

Aquesta és la informació que he trobat per interpretar aquest somni:

- Somiar amb un nadó: representa innocència, calor i nous inicis. Els nadons simbolitzen quelcom vulnerable, pur i no corromput. Somiar que plora vol dir que una part de mi necessita més atenció i cura. També pot representar els meus objectius no realitzats. Si el nadó és molt petit, pot simbolitzar la meva por de que altres se n’adonin de la meva vulnerabilitat i les meves deficiències. També pot representar la meva por a demanar ajuda. Si el nadó és molt guapo i net, significa que el meu amor és correspòs i que estic envoltada de bons amics. Somiar que porto el nadó en braços significa que vull protegir algú o que me'n vull fer responsable.

Les meves conclusions:

Penso que estic passant una etapa de canvis interns: els meus fills es van fent grans i ara toca reiniciar-nos com a família.

A casa ja no hi ha nens petits. I les seves exigències cap a mi han crescut exponencialment. Això fa que em senti vulnerable i perduda. No arribo a on jo voldria, no assoleixo el meu objectiu de tenir una llar acollidora, endreçada, amb tots els àpats del dia controlats i a punt.

També em resisteixo a demanar ajuda. I sembla ser que la necessito. I aquí és on entra la meva parella: és ell qui té el nadó en braços, és ell qui em vol protegir i ajudar. Només m’he de deixar.

dijous, 11 de novembre de 2010

LES HISTÒRIES DEL PASSAT




"El pasado es un país extraño" (Proverbio inglés)


El passat és història, això està ben clar. Però ens entestem a tornar-hi, sigui de la manera que sigui.

S’organitzen sopars d’antics alumnes per retrobar-se i, més que res, satisfer aquesta curiositat morbosa que tots tenim:

Què se n’haurà fet de la més lletja?
A què es deu dedicar la que ho suspenia tot?
Vindrà l’estúpida aquella que em queia tan malament i em feia la vida impossible?

Al final, tot s’oblida quan estàs a punt de tombar la cantonada i trobar-te la penya a la porta del restaurant. Són moments emotius, les coses com siguin. Hi ha companyes que no les hauries reconegut mai, i n’hi ha que estan “com sempre”. Amb trenta anys més, però “com sempre”.

Hi ha l’amiga que vas perdre i haguessis volgut recuperar. Fas un parell d’intents, dies després, aprofitant l’intercanvi d’adreces i telèfons que ha hagut durant el sopar. Però la persona en qüestió et dóna llargues. I acabes entenent que, pel que fa a ella, amb el sopar ja en va tenir prou. I penses que no és estrany. Fins i tot és millor així.

Després vénen les xarxes socials per internet. Aquí sí que hi ha una retrobada virtual anònima i a gran escala. Te’ls trobes a tots: les companyes del col·legi de monges, les de l’institut, els i les companyes de la universitat i, com no, els amics de la colla de tots aquells estius de l’adolescència.
Per part meva, vaig contactar amb una veïna de l’escala on vivia amb els meus pares. Vàrem compartir records entranyables a través del blog. Però un bon dia, va deixar d'escriure, es va desconnectar del tot i ja no n'he sabut res mes.

Alguns es posen en contacte amb tu. Altres no. I, pel que fa a mi, he frenat aquest impuls meu de saber de tothom. Perquè, tal i com m’ha passat a mi, estan en un altre moment vital, estan vivint el seu present. I, per suposat, porten tota una càrrega feta de vivències del passat.
Però és que, de passat, no només en tenim un, sino uns quants: el de la infància, el de l’adolescència, el de l’entrada en el món adult... I es fa molt difícil connectar amb les persones, quan aquestes no han estat amb tu en cadascuna d’aquestes etapes.

El passat, com menys es toqui millor. Tendim a desvirtuar-ho tot, a recordar els fets no com van ser, sino com els vàrem sentir en aquells moments, mentre els vivíem.

Hem de mirar les històries del passat amb un somriure, sense recances i agraint tot el que ens han donat per arribar a ser el que som ara.

divendres, 5 de novembre de 2010

SILENCI: ESTIC AMB MI



Fora sorolls externs
Fora paraules buides
Fora explicacions absurdes
Fora banalitats
Fora tonteries

Vaig a incomunicar-me una estona.


“No hables si lo que vas a decir no es más hermoso que el silencio” (Anònim)

dijous, 4 de novembre de 2010

TABULA RASA



Després d’una llarga temporada de qüestionar-me fets que no eren cosa meva, de fer-me preguntes amb respostes òbvies i simples, d’intentar trobar explicacions al que fan els demés, quan ni tan sols ells mateixos es preocupen de les seves estúpides ficades de pota...

Després de fer treballar massa el cervell, ho he aconseguit: ara tinc la ment en blanc, descansada. Això sí, blindada davant de tonteries i comportaments absurds que no m’esforçaré a entendre ni justificar.


I em miro l’amistat de reüll i penso que ja està bé de gastar-me brometes.


I gaudeixo del meu propi silenci. Perquè com deia Ernest Hemingway: “Se necesitan dos años para aprender a hablar y sesenta para aprender a callar”.


El que facin els demés amb la seva boca, és problema d’ells.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

TRENCANT RUTINES



Inoblidable, l'excursió de dissabte passat.

A mida que han anat passant els dies, he notat que l'energia em tornava.

No hi ha res com una escapada improvisada.

dilluns, 25 d’octubre de 2010

DIAGNÒSTIC



CANSAMENT?
DOLOR MUSCULAR?
HIPERSÒMNIA?
MAL DE CAP?
IRRITABILITAT?
Em penso que el que tinc es pot resumir en una sola paraula: RUTINA.

dijous, 21 d’octubre de 2010

INTOXICADA

No sabia que les solucions que et donen els demés et poden intoxicar. I no ho dic en un sentit negatiu, no.



Els cursos d'autocoaching ja ho deuen tenir, això: fan que et plantegis un objectiu i et guien a l'hora d'assolir-lo. Jo tenia clar on estic i on vull anar. Però a la classe d'avui, on vull anar s'ha convertit en un objectiu molt mal vist i sumament perjudicial per a mi mateixa.



On vull anar llavors, ha patit un canvi substancial, però com si res, com qui no vol la cosa. I han aparegut tot un reguitzell de solucions pràctiques i molt, molt útils. Això no ho negaré. És més: les penso fer servir.



El que em preocupa és com m'he anat trobant després i com em sento encara: cansada, agotada, fora de lloc, amb una son tremenda... D'aquí la sensació d'haver-me "intoxicat".



I el més curiós de tot: el primer on vull anar ha tornat a aparèixer amb més força que mai. I l'accepto de nou, encara que sé que entra en la categoria de no assolible, al menys de moment.



Per mi és no assolible. Però és que, per a la resta de persones que m'envolten, és indesitjable i té unes connotacions molt negatives.

dimarts, 19 d’octubre de 2010

ON ESTIC? ON VULL ESTAR?



Tenir clar on estem és el més important per poder canviar una situació que no ens agrada, una manera de viure que ja no ens omple. És, també, el primer pas per descobrir on volem estar.


Un cop contestades les dues preguntes, només cal trobar el vehicle que ens porti d’un lloc a l’altre. I paciència. Perquè trobar-lo pot portar molt de temps.


En aquests moments i pel que fa a mi i al meu present, he resolt aquestes dues preguntes:


ON ESTIC? Treballant una mitja de 8 hores fora de casa, de dilluns a divendres.
ON VULL ESTAR? Dedicant aquestes 8 hores única i exclusivament a mi, a la meva família i a la meva llar.


I és que no cal que l’objectiu sigui gaire abstracte. Ha de ser un objectiu que t’ompli, res més. Pel que fa al mitjà de transport, encara no l’he trobat. Com he dit abans, paciència...

dimecres, 13 d’octubre de 2010

LES LLAVORS

Passant per una botiga molt, molt antiga, em vaig fixar en unes bossetes amb la paraula VALORS. Vaig preguntar què eren i la resposta va ser:

- Són unes llavors molt delicades però que, ben treballades i cuidades, donen unes plantes que no es poden superar en bellesa. I, ben regades, són resistents a quasevol contratemps. No es trenquen mai. Al contrari. Saben doblegar-se i tornar a la seva forma inicial. Això sí: és molt important regar-les bé.
- I aquestes llavors, tenen nom?
- Ja ho crec. Els hi puc anomenar ara mateix:

Respecte
Sinceritat
Renúncia a la violència
Disposició a ajudar
Cortesia
Consideració
Tolerància
Responsabilitat (*)

- I em podria dir com s’han de regar, ja que és tan important?
- És senzill i complicat a la vegada: ha de barrejar exemple pràctic amb coherència, paciència i amor. I ha de regar cada dia, mai se n’ha d’oblidar. Perquè hi ha el perill que una de les llavors, o més d’una, es malmeti.
- I hi ha alguna garantia al 100% de que la planta esdevingui, com m’ha dit vostè, una planta de gran bellesa i fortalesa?
- Si utilitza totes les llavors ben barrejades i les rega com li he dit, no li puc garantir resultats al 100%, però sí li puc assegurar que l’experiència que viurà no té preu. I que és molt probable que el seu jardí s’ompli d’alegria i colors.
- Doncs val la pena provar-ho...
- Val la pena provar-ho i viure el dia a dia, que sempre serà diferent. I no es cansi mai de regar, malgrat els contratemps.

(*) solohijos.com

dilluns, 4 d’octubre de 2010

REMEIS ESTÚPIDS CONTRA L'AVORRIMENT





- Odiar sense motiu
- Pensar malament de tothom
- Ajudar quan ningú no ho ha demanat
- Pretendre salvar el món
- Tenir solucions per als altres, però no per a un mateix
- Penjar-se medalles contínuament
- Voler tot el que té el veí
- Crear mala maror entre la gent del voltant
- Vomitar verí a tort i a dret

Una ment tancada i obtusa no serà mai capaç de trobar una manera creativa d’omplir el seu temps.


Una ment tancada i obtusa tampoc sabrà avorrir-se com una ostra perquè, almenys, com diu Bergamín: "L'avorriment de l'ostra produeix perles".

dimarts, 28 de setembre de 2010

ARANYA I MARIETA



Fa un parell de dies, vaig tenir el següent somni:


Estic al pis on vivia de petita amb els meus pares i germans, i veig passar una aranya molt gran pel rebedor. L’aranya en qüestió es dirigeix cap al meu dormitori i jo la segueixo. Un cop arriba allà, es menja una marieta que estava volant a dins de la meva habitació.


Aquí deixo la informació que he trobat a l’hora d’interpretar aquest somni:


- Somiar amb la casa on vivia de petita representa que actualment estic experimentant amb certs sentimens que em recorden el passat, moments llunyans.


- Somiar amb una aranya significa que, gràcies als meus esforços, aconseguiré diners i felicitat en tots els aspectes de la vida. Si l’aranya és molt gran, vol dir que em convertiré en una persona immensament rica i que em sentiré molt afortunada amb la meva vida. Si persegueixo l’aranya, perdré tota la meva fortuna en mals negocis. També puc tenir problemes a l’hora de guanyar els judicis pendents.


- Somiar amb una marieta (escarbat), vol dir que necessito renovar, netejar i rejovenir el meu ésser psicològic, emocional o espiritual. He d’avaluar els moments més importants de la meva vida. Si mato la marieta representa que els obstacles estan superats. Si m’inhibeixo, vol dir que hi ha una manca de consideració per part meva cap a persones properes.

I jo m’he muntat la següent “pel·lícula”:


Vaig contactar amb una noia de quan anava a l’escola de petita. Aquesta noia em va dir que se’n recorda molt de mi quan passa pel carrer on jo vivia amb els meus pares i germans. D’aquí el record del passat i de moments llunyans viscuts. M'han vingut a la memòria les persones que formaven part de la meva vida en aquella època tan remota, tantes vivències i sentiments que ara m'arrenquen un somriure.

Potser hauria d’invertir ni que fos 1 euro en algun joc d’atzar, perquè sembla ser que m’han de tocar un munt de diners. Però com que, sense perseguir l’aranya, vaig cap a ella, el més segur és que no guanyi ni perdi res. És el de menys. El que de veritat importa és sentir-me afortunada amb la meva vida, sense necessitar res més.

I pel que fa a la marieta, sí que és veritat que he tornat de les vacances amb ganes de centrar-me més en mi mateixa i la meva família més propera, de fer neteja, de viure intensament el moment, perquè el temps passa volant i no em vull perdre res. La marieta no la mato jo directament, sino que ho fa l’aranya. Això suposo que vol dir que he superats alguns obstacles, però que ho he fet sense tenir cap mena de consideració cap a algunes persones. També diré que era l’única manera de fer-ho, per no fotre-li una patada a la meva autoestima.

És increïble la quantitat d’informació que es pot treure d’un somni que, a efectes reals, potser no ha durat ni cinc segons.

dilluns, 27 de setembre de 2010

EXCEL·LENT



Bo, útil, discret, valent, positiu, decidit, constant, sòlid, resolutiu, amb uns bons principis i valors...

Urgeix buscar alguns personatges així i posar-los d'exemple davant dels nens, des de que són ben petits.

També aniria molt bé que nosaltres mateixos anéssim practicant l'excel·lència en el nostre dia a dia, per oferir el nostre propi exemple a casa. Perquè sospito que de personatges excel·lents n'hi ha. I molts. Però, o estan segrestats i no se'ls deixa sortir, o potser ells mateixos fugen, per no veure's al costat de tota una escòria emergent que va copant cada vegada més la nostra vida quotidiana.

"El hombre que vive con excelencia posee, entre otras cosas, las siguientes características: Intuición y alegría, claridad en sus propósitos, originalidad, responsabilidad y libertad. Un ser humano excelente construye a otros, soporta el rechazo, no se frustra, mejor aún, le da sentido a la vida, es equilibrado en su pasión y responde con la razón. La excelencia es abundancia." (Maria Eugenia Hassan)

dimarts, 21 de setembre de 2010

EL VERÍ PATÈTIC



Ingredients:


- FRUSTRACIÓ
- NARCISSISME
- ENVEJA
- IMPOTÈNCIA + PREPOTÈNCIA
- SOBÈRBIA
- MALA EDUCACIÓ
- AGRESSIVITAT
- INTOLERÀNCIA


No va dins d’un envàs amb una calavera. Té forma de persona simpàtica en un principi però, passats cinc minuts, els seus efectes poden ser letals fins al punt de matar tota l’harmonia i bon rotllo que pugui haver-hi en una reunió.

Entra amb ínfules de grandiositat i comença imposant-se a crits, de manera agressiva, amb una negativitat absoluta cap a tot. L’ambient es comença a enrarir fins a fer-se irrespirable. Si no se l'ha identificat des d’un bon començament, els efectes del seu verí afectaran tothom.

Com que són persones que ni escolten ni aprenen, el diàleg és nul i només queda l’opció d'allunyar-se el més aviat possible de les substàncies tòxiques que va emetent, i anar-se preparant perquè la propera vegada que topem amb ella no en provem ni una sola gota.


I mentre aquesta persona verinosa ha vomitat tota la seva podrimenta i se n’ha anat tan ample, perquè és immune al que puguem sentir, pensar i dir la resta (no oblidem que ni escolta ni aprèn), nosaltres intentem tornar a agafar el polze de la nostra vida patint els maleïts efectes secundaris: indignació, taquicàrdia, ganes de pegar contingudes, etc.


Bé: ara mateix m’estic desintoxicant després dels glops que em vaig prendre ahir, com molts altres que també hi eren. I, al mateix temps, preparo un bon antídot per a la propera vegada que, per desgràcia, sé que es tornarà a donar. Però a mi ja no m’agafarà desprevinguda.

dijous, 16 de setembre de 2010

MOSAIC














El que més m'agrada
Un lloc per perdre's
Artista preferit
El meu color
El que m'encanta menjar

dilluns, 13 de setembre de 2010

TAULA BRASER



Aquest és un dels records entranyables de quan anava al poble a passar els nadals.

A totes les cases dels nostres parents hi havia aquesta taula, amb el mantel i les brases a sota, per escalfar-se. Quan arribaves del carrer, amb el fred humit i tallant calant-te els ossos, era un plaer seure i tapar-te les cames amb aquell mantel gruixut. Immediatament notaves l’escalfor del braser que et pujava des dels peus congelats.

A sobre la taula, un plat amb torrons, una altre amb pinyons ensucrats i les begudes calentes. Per mi, la conversa era el que menys contava. Em sentia protegida i dolçament cuidada en aquelles estones.

dijous, 9 de setembre de 2010

TOT BEN ENDREÇAT



Dóna una gran sensació de benestar el fet de tenir les coses ben ordenades i en el seu lloc. L’espai es torna més diàfan, sembla que l’aire flueix amb més facilitat i que fins i tot respirem millor.


Dóna una gran sensació de benestar interior el fet de situar cada fet i cada persona en el lloc que li correspon. És la manera de no anar-hi ensopegant constantment i de poder fluir com a persones. Aquesta mena d’ordre ens dóna impuls, valentia i fortalesa.


I de la mateixa manera que quan endrecem un armari, calaix o prestatge llencem tot allò que sobra, que no serveix per res i que només fa nosa, el mateix hem de fer quan es tracta de la nostra vida: llençar el que és superficial, el que no ens serveix per viure feliçment, tot allò que ens impedeix veure un horitzó clar i net, tot allò que no ens permet ser positius.


Aquí deixo uns quants estris per fer una bona neteja:


“Si no tienes amueblada la cabeza, eres muy vulnerable a nivel emocional porque tu autoestima sube o baja según valores estúpidos y poco fuertes. Entonces la felicidad es muy difícil” (Rafael Santandreu, psicólogo cognitivista)

“No seas otro, si puedes ser tú mismo” (Paracelso)

"Es la cosa más difícil del mundo: Hacer lo que queremos. Y necesita del más elevado tipo de coraje. Quiero decir, lo que realmente queremos” (Ayn Rand)

"He aprendido que son las cosas pequeñas y cotidianas las que hacen la vida tan espectacular" (Libertal Lamarque)

“Dos hombres miraron tras las rejas de su prision, uno el barrote miró, el otro las estrellas contempló” (Dale Carnegie)

“La experiencia más bella que tenemos los hombres es el misterio” (Albert Einstein)

“Lo importante no es lo que han hecho de nosotros, sino lo que hacemos con lo que han hecho de nosotros" (Jean Paul Sartre)

"Lo más importante que aprendí a hacer después de los cuarenta años, fue decir no cuando era no" (García Márquez)

dimarts, 31 d’agost de 2010

QUADERNS DE VACANCES


La vida em va donant lliçons mentre jo vaig fent la meva, i aquests dies de vacances no han estat menys. Sense adonar-me’n, he fet deures i he anat interioritzant aprenentatges de temàtica molt diversa. Uns quants exemples:

- La covardia és la llavor d’uns quants pecats capitals.
- Un problema no resolt es converteix en una gran frustració.
- S’hauria d’imposar multes als envejosos.
- El clima sec és el millor per al meu organisme.
- Si no em cuido jo, no em cuidarà ningú.
- Tornar a llegir els llibres de quan era jove és com una injecció de serotonina.
- El “limbo” és aquell lloc on ens quedem quan no volem veure la crua realitat.
- Tot allò que no ens agrada ens acaba esclatant als morros.
- Cada vegada em resulta més fàcil posar-me morena. Serà l’edat?
- Els fills es fan grans, però el niu mai queda buid quan s’hi troben a gust.
- Els nouvinguts són una font d’amor i felicitat.
- Pateixo intolerància a la humitat.
- Necessito dormir un mínim de vuit hores seguides per actuar amb normalitat.
- Mai t'aprofitis d’allò que no has aconseguit amb el teu esforç: del llibre “La herencia de la tierra".
- L’adaptació als canvis requereix valentia, temps i paciència.
I per acabar, un regal: el membre més petit de la família s'assembla moltíssim al meu estimat avi. Gràcies!!


dijous, 29 de juliol de 2010

TANT COM PUC :)




VIVÈNCIES INOBLIDABLES...

dimarts, 27 de juliol de 2010

VENT DEL NORD



Se’l coneix com a “tremuntana”, que significa “més enllà de les muntanyes”. És un vent fred i turbulent que pot arribar a tenir ràfegues de 200 km/h. Quan bufa, el cel presenta un color blau intens.

A vegades ens hem d’agafar la vida amb aquesta mateixa força: tirar endavant, ràpidament i amb constància, no recular i avançar sense por. Sortejar obstacles per poder anar més enllà. Fer neteja de tot allò que ens fa nosa, que esborrona el nostre propi horitzó. Deixar el paisatge que forma part de nosaltres net, clar com el cel blau intens que ens regala sempre el vent del nord.

dimecres, 21 de juliol de 2010

ESTIC DONANT MAL EXEMPLE?


Quan prenc una decisió, ho faig sabent que alguna cosa perdré.
Sempre he tingut clar que no es pot tenir tot, és el que em van ensenyar els meus pares.
També amb el temps he anat aprenent altres coses: a equivocar-me, a rectificar, a demanar perdó, a assumir les conseqüències dels meus actes...
He intentant transmetre això a la meva pròpia família, però de moment no me'n surto. Potser cal temps.
Decidir i perdre és qüestió de valentia i de continuar endavant.
Potser no estic donant un bon exemple, en aquest sentit. Potser no estic donant la imatge que em penso, sino ben al contrari.
Estic cansada...
"El hombre que pretende ver todo con claridad antes de decidir, nunca decide" (Henri Frédéric Amiel)

dimecres, 14 de juliol de 2010

AQUESTS PETITS MESTRES



Fan que el temps s’aturi.

Ens donen lliçons d’optimisme i de sorpresa.

Ens ensenyen tolerància.

Ens fan ser més valents davant de tot.

Ens obliguen a tenir coherència i a donar exemple.

Ens contagien les seves ganes de viure.

Ens ajuden a tenir-ho tot més clar.

Són ells...

ELS FILLS

dilluns, 12 de juliol de 2010

VIVA EL FUTBOL SIN FRONTERAS


Señores políticos... ¿Han seguido los mundiales de futbol? ¿Vieron el partidazo que jugó ayer la selección española y que acabó en victoria?
¿Han captado el mensaje?
¿Han aprendido algo de lo sucedido?
Para que lo sepan, estamos hartos. HARTOS de su cobardía, de sus decisiones insustanciales, de que vean el mundo en blanco y negro, de que fomenten odios irracionales, de su miedo a la diversidad de orígenes, de su falta de respeto a las raíces de cada pueblo.
Hagan el favor: Vuelvan a ver el partido de ayer. Saquen sus propias conclusiones. Y si no son capaces de ver lo que a la mayoría nos ha emocionado y nos ha hecho pensar, váyanse al carajo de una vez, hombre...

dimecres, 7 de juliol de 2010

WAITING FOR A RESPITE


Necessito unes bones vacances, en companyia de mi mateixa i dels meus. Sense problemes, cabòries, pors irracionals, neures.
Unes vacances mentals, on només hi tingui cabuda el dia a dia, amb els seus paisatges estiuencs, amb els seus pensaments positius, lluny de la rutina que se'ns menja i ens embogeix d'alguna manera.
Unes vacances en família.

dimecres, 30 de juny de 2010

ESMOLANT LES EINES


El leñador tenaz

Había una vez un leñador que se presentó a trabajar en una maderera. El sueldo era bueno y las condiciones de trabajo mejores aún, así que el leñador se propuso hacer un buen papel.
El primer día se presentó al capataz, que le dio un hacha y le asignó una zona del bosque.
El hombre, entusiasmado, salió al bosque a talar.
En un solo día cortó dieciocho árboles.
-Te felicito -le dijo el capataz-. Sigue así.
Animado por las palabras del capataz, el leñador se decidió a mejorar su propio trabajo al día siguiente. Así que esa noche se acostó bien temprano.
A la mañana siguiente, se levantó antes que nadie y se fue al bosque.
A pesar de todo su empeño, no consiguió cortar más de quince árboles.
«Debo estar cansado», pensó. Y decidió acostarse con la puesta de sol.
Al amanecer, se levantó decidido a batir su marca de dieciocho árboles. Sin embargo, ese día no llegó ni a la mitad.
Al día siguiente fueron siete, luego cinco, y el último día estuvo toda la tarde tratando de talar su segundo árbol.
Inquieto por lo que diría el capataz, el leñador fue a contarle lo que le estaba pasando y a jurarle y perjurarle que se estaba esforzando hasta los límites del desfallecimiento.
El capataz le preguntó: «¿Cuándo afilaste tu hacha por última vez?».
-¿Afilar? No he tenido tiempo para afilar: he estado demasiado ocupado talando árboles.
(Jorge Bucay)
La importància d'un bon descans.
La importància de saber parar i estar sense fer res.
La importància d'esmolar les nostres pròpies eines per continuar endavant, de la millor manera.

dimarts, 29 de juny de 2010

ELS CINC SENTITS



Mentre deixem que les cabòries ens omplin el cap i ens bloquegin, ens perdem instants irrepetibles, plens de petits detalls d'aquests que ens va oferint la vida sempre i en tot moment.

Mentre ens deixem dominar per pensaments negatius que no porten enlloc, no veiem aquella flor tan bonica i perfecta, no olorem aquella flaire que ens porta records feliços, no som capaços de deixar-nos portar per la màgia de la música, ni arribem a apreciar el gust d'un menjar fet amb amor, ni gaudim del contacte amb la persona estimada.

"La vida se vuelve una fiesta cuando sabes disfrutar de las cosas normales de cada día" (Phil Bosmans)



dimarts, 22 de juny de 2010

NO EM FEU SENTIR INVISIBLE


Mostreu una petita espurna de consideració, no demano més.

I és que m’està costant molt acceptar els canvis, cada vegada més evidents. És com si el niu que vàrem crear amb tants esforços s’anés esmicolant de mica en mica.

Heu après a volar abans del que em pensava i ara no sé què hi pinto jo enmig de tot això. M’estic ofegant de solitud i d’obligacions.

No sé com obrir les cadenes sense trencar-les, i em sento utilitzada, explotada i poc persona. Quan no estic bé, només percebo mirades de menyspreu i de cansament.

Estic farta d’aquest “intercanvi comercial”, de satisfer necessitats quan ja no cal, d’oblidar-me de mi mateixa.

Ja no sé ni com es fa per volar i em sento atrapada en aquest niu fet pols i mig trencat.

dilluns, 21 de juny de 2010

UN BON AMAGATALL


Intimitat, llibres i el pensament volant lliure

dimecres, 9 de juny de 2010

ESPURNES D'ESTIU



Seiem a una de les fites de pedra del trencaones

El sol cremant-nos l'esquena

Vaixells que tornen mentre el sol es pon

Pràctics que els van a buscar a tota velocitat

Les naus van entrant al port, en ordre i sense presses

El mar tranquil, donant-los la benvinguda

Em vénen flaires de les vacances

Ara me n'adono: l'estiu està arribant

divendres, 4 de juny de 2010

TROBAR-SE


"Close your eyes
Clear your heart
Cut the cord"
(The Killers-Human)
Com diria Jorge Bucay, busca el teu camí i escull bé els teus companys de viatge.
Però, abans, troba't, accepta't, venç les pors.
Carpe Diem...

dijous, 27 de maig de 2010

PERSONES "AMB GLAMOUR"


L'ABSORBENT: dominant, que tracta d'imposar la seva voluntat als demés. Intenta atraure i retenir les persones del voltant com si fos una esponja. La seva personalitat és un zero.

L'ENVEJOSA: frustrada perquè no ha aconseguit realitzar els seus projectes per pura desídia, i entestada a voler el que tenen els altres.

LA MANIPULADORA: controla les persones del seu voltant, el que pensen i el que opinen. Probablement, per ganduleria i manca de criteri propi.

LA PARANÒICA: presenta deliris i al·lucinacions, fruit de les seves idees fixes i del seu pensament únic resumit en la frase "el món en contra meva".

LA PATÈTICA: necessita cridar l'atenció tant com l'aire que respira. Manifesta molt vivament el que sent, fins al punt de resultar grotesca i produir vergonya aliena i pena.

LA VICTIMISTA: es disfressa de víctima simulant una agressió o un detriment, i responsabilitzant sempre l'entorn o les persones del voltant.

Tenen en comú una mirada fosca, tèrbola, i un posat místic i trist.

Fins al capdamunt, de tan glamourosa fauna...

dilluns, 24 de maig de 2010

SLAM!


SLAM!
El clauer maleït ja havia acabat de fer la seva feina: totes les portes eren tancades.
Adéu a la força
Adéu a la valentia
Adéu a la decisió
Adéu a la xispa

dijous, 20 de maig de 2010

TEORIA DE LES TARONGES



"Es una variación de aquella idea de la media naranja que busca su media naranja:
Una naranja entera, jugosa y rodando que encuentra otra naranja entera, jugosa y rodando tienen muchas más posibilidades de funcionar.
Vincularte con otro desde lo que te falta es ir camino al fracaso.
Me parece mejor que cada una tolere lo que la otra persona no vino a completarle. El o ella tiene sus cosas que a vos te gustan mucho y te hacen bien y tiene sus cosas que a vos no te gustan ni te hacen mucho bien. Pero esa persona es así.
El otro no tiene que ser lo que te falta. Ni la angustia va a abandonarte nunca, ni el otro va a convertirte en un ser feliz”.
(Maitena)

dimarts, 18 de maig de 2010

DESCONFIANÇA



Mentre li oferia una mà, fent-li creure que enlloc trobaria res de millor, a l’altra mà amagava el clauer maleït.

- Vine amb mi, conec un lloc segur on ningú no et podrà fer mal.

La solitud li pesava massa i aquella persona li oferia companyia. La va seguir i darrera seu una porta va grinyolar i es va tancar de cop. La persona en qüestió va passar la clau pel pany, tot dient per ella mateixa: “Ja està”.
A l’altra banda de la porta es va quedar la CONFIANÇA: confiança en un mateix, en els sentiments, en les amistats, en la gent propera...

Va començar a caminar pel passadís amb la veu de la persuasió al seu costat, dient-li amb un aire desmenjat:

- No has de tenir secrets per mi. Per això m’has escollit. A partir d’ara, ho sabrem tot l’un de l’altre i ningú no ens podrà fer mal.

“Hay amores vacíos y desesperados (...) Hay amores que sólo son un remedio para la soledad, amores en los que se establece una alianza de dos contra el mundo, y se confunde ese egoísmo a deux con amor e intimidad” (Erich Fromm)

dijous, 13 de maig de 2010

EL CLAUER MALEÏT


Hi ha claus que tanquen moltes portes.

Aquestes portes ja no es tornen a obrir, perquè les claus que les han tancat i barrat no serveixen per això. Són claus maleïdes, amb una funció irreversible.

Són, també, claus mestres: serveixen per tancar les mateixes portes.

El millor seria perdre-les i no trobar-les mai més. O destruir el clauer d’alguna manera.

Tenen un alt poder tòxic i poden acabar amb els sentiments més autèntics.

I van etiquetades, tenen nom propi:

Desconfiança
Necessitat
Enveja
Prepotència
Engany
Deslleialtat

No sé si me’n deixo alguna. En tot cas, sempre sóc a temps d’afergir-la.

Per sort, hi ha una clau capaç d’obrir totes les portes que han deixat tancades i barrades. I també té nom propi. Es diu:

Noblesa
Aquest serà un post canviant. Perquè sempre sóc a temps d'afegir noves claus. Abans n'he ficat una de les maleïdes. Ara m'han parlat d'una altre clau per obrir portes tancades amb dolor. Es diu:
Amor
Noblesa i amor haurien d'anar sempre agafades de la mà.

dimarts, 11 de maig de 2010

SAWUBONA, SIKKONE



És tan important la comunicació de les mirades que a algunes tribus es saluden dient:

- Sawubona (Et veig)

I l'altra respon:

- Sikkone (Sóc aquí)

També, a la pel·lícula "Avatar" podem veure com els nav'i es saluden dient-se "Et veig".

A què ve tot això? Doncs res, que ja porto molts dies observant fotografies i m'he adonat, primer, de com canvia la mirada d'una persona a una altra. I, en segon lloc, quan coneixes les persones en qüestió, descobreixes que molta informació que no t'havia arribat pel sol fet de parlar amb elles estava amagada darrera els seus ulls. Només cal fixar-s'hi.

Ens haurien d'ensenyar des de ben petits a interpretar les mirades de les persones que ens envolten. Ens estalviaríem moltes decepcions, molts ensurts i moltes pèrdues de temps.

Hi ha una mirada, en especial, que em provoca molt de rebuig. Suposo que em porta records d'alguna "amiga" de la meva adolescència que m'havia fet sentir com una vulgar "mindundi", mentre que ella era la personificació de la bondat, l'experiència i el "savoir fer". Aquesta mirada té les següents característiques:

- Fosca, enfonsada, fugidissa.

- Recelosa, suspicaç.

- Els ulls miren cap a dalt, com volent donar a entrendre que "no han trencat mai un plat".

- Amaga més del que ensenya.

- No acompanya el que la persona pretén transmetre verbalment.

- Tampoc acompanya el somriure de la persona, que queda dibuixat com una màscara.

Jo penso que és la mirada d'una persona insatisfeta, envejosa, frustrada, acomplexada, histriònica, neuròtica. Les persones, en general, tenim una mica de tot això. Però quan ho reflexa la mirada és que ja ha calat molt a dins i hi ha una disposició ferma i malaltissa a fer-ho pagar als altres.

Quan em trobo algú amb una mirada així, me'n vaig tan lluny com puc. És el que recomano a tots els que vivim i deixem viure.