dimarts, 11 de maig de 2010

SAWUBONA, SIKKONE



És tan important la comunicació de les mirades que a algunes tribus es saluden dient:

- Sawubona (Et veig)

I l'altra respon:

- Sikkone (Sóc aquí)

També, a la pel·lícula "Avatar" podem veure com els nav'i es saluden dient-se "Et veig".

A què ve tot això? Doncs res, que ja porto molts dies observant fotografies i m'he adonat, primer, de com canvia la mirada d'una persona a una altra. I, en segon lloc, quan coneixes les persones en qüestió, descobreixes que molta informació que no t'havia arribat pel sol fet de parlar amb elles estava amagada darrera els seus ulls. Només cal fixar-s'hi.

Ens haurien d'ensenyar des de ben petits a interpretar les mirades de les persones que ens envolten. Ens estalviaríem moltes decepcions, molts ensurts i moltes pèrdues de temps.

Hi ha una mirada, en especial, que em provoca molt de rebuig. Suposo que em porta records d'alguna "amiga" de la meva adolescència que m'havia fet sentir com una vulgar "mindundi", mentre que ella era la personificació de la bondat, l'experiència i el "savoir fer". Aquesta mirada té les següents característiques:

- Fosca, enfonsada, fugidissa.

- Recelosa, suspicaç.

- Els ulls miren cap a dalt, com volent donar a entrendre que "no han trencat mai un plat".

- Amaga més del que ensenya.

- No acompanya el que la persona pretén transmetre verbalment.

- Tampoc acompanya el somriure de la persona, que queda dibuixat com una màscara.

Jo penso que és la mirada d'una persona insatisfeta, envejosa, frustrada, acomplexada, histriònica, neuròtica. Les persones, en general, tenim una mica de tot això. Però quan ho reflexa la mirada és que ja ha calat molt a dins i hi ha una disposició ferma i malaltissa a fer-ho pagar als altres.

Quan em trobo algú amb una mirada així, me'n vaig tan lluny com puc. És el que recomano a tots els que vivim i deixem viure.