dilluns, 3 de maig de 2010

HIC ET NUNC (AQUÍ I ARA)


- Si confiaras en mí, me lo explicarías todo.
- Si confiaras en mí, no haría falta.
- Si confiaras en mí, no tendrías secretos.
- Si confiaras en mí, no me cortarías las alas.
- Si confiaras en mí, no te importaría que lo supiera todo de ti.
- Si confiaras en mí, no necesitarías saberlo todo de mi.
- Si confiaras en mí, no cerrarías tu mente.
- Si confiaras en mí, no hurgarías en mi intimidad.
- Si confiaras en mí...
- Aléjate de mí y llévate tus miedos!!!

En una relació, la separació entre el que és confiança i el que és necessitat de controlar és tan fràgil, tan manipulable que, quan no es reacciona a temps, segurament la persona immadura, temerosa i desconfiada aconseguirà que l’altre, que també navega en un mar d'inseguretats, perdi la seva identitat i s’anul·li per no perdre la persona estimada.

Cada situació de la vida s’ha de viure aquí i ara, amb empenta, sense tenir pànic a les conseqüències de les decisions que es prenen. I és que el compromís implica lleiltat, fidelitat, confiança, acceptar l’altre com és i entregar-s’hi, deixant-lo lliure, sense assetjar-lo amb exigències que són fruït d’una por patològica i d’un infantilisme de bufetada.

Saber-se comunicar implica respectar per damunt de tot l’espai únic i exclusiu de l’altre, acceptar que té un raconet que només és seu. Tots necessitem aquest raconet per trobar-nos a nosaltres mateixos, madurar, evolucionar. I aquest raconet ha d’estar, indiscutiblement, lliure d’okupas.

1 comentari:

Marat ha dit...

A tots ens cal tenir aquest reconet per només nosaltres.
Així ha de ser perque tingui sentit.