divendres, 28 d’octubre del 2011

ANEM PER FEINA


Tinc l'escombra.
Tinc el gat negre.
Ara només em cal anar per feina. Per començar, un ritual per principiants:

Apunto en un paper allò que vull allunyar de mi. El trenco en molts bocins. Llenço aquests bocins al primer contenidor que trobi pel carrer.

No és ben bé màgia. És una manera simbòlica de dir adéu definitivament a tot allò que ens fa nosa.
Un cop fet això, ja puc entrar més en matèria i començar a aplicar els tretze principis de Jean Shinda Bolen:

"LES BRUIXES
NO ES QUEIXEN
SÓN AGOSARADES
SABEN CUIDAR LES PLANTES
FAN CAS DE LA SEVA INTUÏCIÓ
MEDITEN A LA SEVA MANERA
DEFENEN AMB FERMESA ALLÒ QUE ELS IMPORTA
DECIDEIXEN AMB EL COR
DIUEN LA VERITAT AMB COMPASSIÓ
ESCOLTEN EL SEU COS
IMPROVISEN
NO IMPLOREN
RIUEN JUNTES
GAUDEIXEN DEL QUE TÉ DE POSITIU LA VIDA"


"Somos seres espirituales que recorremos un sendero humano" (Mensh)

dijous, 27 d’octubre del 2011

DEIXALLES INÚTILS QUE FAN RIURE






Tenia un paquetet arraconat que portava temps fent-li nosa.



El va portar a la deixalleria. La persona encarregada en aquell moment li va dir:

- Per reciclar?


- No, si us plau. No són més que mentides: mentides inútils, mentides per qui les diu, mentides massa evidents, mentides que no porten enlloc. Ho pot destruir TOT.

Va marxar pensant que hi havia moments de la vida que passaven rebotant d’un cantó a l’altre, sense cap mena de sentit.

Un cop a casa, va preparar un bon còcktel "nonchalance" i se'l va prendre en molt bona companyia.

dilluns, 24 d’octubre del 2011

EM QUEDO AMB LES COSES BONES





A poc a poc, em vaig reconciliant amb el lloc i deixant enrera la situació.

divendres, 21 d’octubre del 2011

CAURE EN L'OBLIT


Per totes aquelles vegades que m'he equivocat,
que no he fet cas de les meves intuïcions,
que m'ha pogut la immaduresa,
que no he estat capaç de parlar clar,

Si us plau...

Hi ha alguna fòrmula per a que certa gent m'oblidi per sempre?

Estaria bé trobar la manera d'evitar sorpreses que ja no vénen al cas.


"Nunca olvido una cara pero con la suya voy a hacer una excepción" (Groucho Marx)
I el sentit de l'humor, que no decaigui

dijous, 20 d’octubre del 2011

THE LONG AND WINDING ROAD


Abans:


- Veniu a casa, cap problema.


- No cal que m’acompanyis, no t’amoïnis.


- Us fem un lloc per dinar, no us preocupeu.

- Etc.

Deprés:

- Uuuuuffff, quina feinada amb aquesta gent... (Llavors, per què els invites?)

Entenc que no has pogut venir. Ho veus com no he de comptar amb tu? (A partir d’ara, el “no cal que m’acompanyis” l’interpretaré, no me l’agafaré al peu de la lletra).

- Què podia fer, si han trucat a l’hora de dinar? (Torno a preguntar: per què els invites?)

- Etc.

Aquest és el long and winding road que la meva família d’origen, i aquí queden inclosos tant pares com tiets, etc., ha seguit sempre com a estil de vida.

Diagnòstic pur i dur: ganes de quedar bé degudes a diversos complexes d’inferioritat.

Conclusió: afortunadament, aquest camí tan winding no està fet ni per a mi ni per als meus.

"Existe una evidencia muy grande de que cuanto mayor sea nuestra autoestima mejor vamos a poder tratar a los demás" (Nathaniel Branden)

dimecres, 19 d’octubre del 2011

ENTRE QUATRE PARETS

(By Mundovisual)


Intolerància
Por
Ressentiment
Enveja

Quatre parets que ens ofeguen i ens aïllen. Si n'esfondrem una, podrem dir adéu a les altres tres.

divendres, 14 d’octubre del 2011

ANCLATGES MOLT POSITIUS





La perspectiva d'uns llargs mesos de vacances, sense obligacions, gaudint dels llibres de Tintin i d'altres.

L'arribada del dia clau; el dia en què embarcaríem cap al nostre poble a passar unes quantes setmanes amb la resta de la família.

Les platges llavors gairebé desconegudes per tothom, amb aigües transparents, xiringuitos i turistes anglesos.

Grans moments amb la família, a la que només podíem veure tres cops a l'any: novetats, riures, àpats que no s'acabaven mai.

Aquelles cançons d'estiu de Georgie Dann i Tony Ronald, que sonaven a totes hores.

El millor moment: la nit abans d'embarcar. Era la més gran sensació de felicitat. Encara la noto físicament, quan hi penso.

Gloriosos anys 70...

dimarts, 11 d’octubre del 2011

ALLIBERANT-SE


Un gest simbòlic i ben senzill, sovint és l'única cosa que cal per alliberar-se del llast inútil que anem arrossegant i que ens impedeix tirar endavant.

Soltando lastre
Cerró la puerta suavemente, sin estridencias, no sin antes dejar una nota breve y concisa que rezaba: "Eres cobarde, con todo lo que conlleva".
Abandonó toda preocupación, y empezó a mirar a través de la ventana abierta.
Sintió como se iba liberando de cargas inútiles, que ni tan solo le pertenecían.
Arregló la habitación.
Arregló el armario.
Arregló su propia persona.
Como por arte de magia, notó cómo su espíritu también se arreglaba.
El presente, su presente, con sus seres queridos, se apoderó de su ser como un bálsamo.
Consiguió liberarse, soltando lastre...
(Mallow)

dijous, 6 d’octubre del 2011

DISTINGUIDAS SEÑORÍAS,

                                                                                       
Atentamente,

Quan penso que l'any 1789 rodaven caps...