dimarts, 29 de desembre de 2020

FENT NETEJA


 Ni les persones repipis que no han superat els seus anys a l'escola quan ja estan entrant a la tercera edat.

Ni les que s'afanyen a ser millor que les demés trepitjant-les.

Ni les que fan preguntes estúpides fent ostentació de la seva intel·ligència de pa sucat amb oli.

Ni les que ho volen tot amb el mínim esforç (a picar pedra, cony).

Ni les que van per la vida com piconadores per ser les primeres: les primeres de què???

A totes elles, tanqueu la porta en sortir.

diumenge, 21 de juliol de 2019

EL SENTIT DE LA VIDA

“Lo importants no es ser mejor que los otros, sino mejor que ayer” (Jigoro Kano)


dilluns, 27 de maig de 2019

L'ANY QUE VÀREM TREPITJAR MERDA... I ENCARA GRÀCIES...



Deixem l'any 2018 amb dos còlics nefrítics.

Comencem el 2019 amb:

Apendicitis
Pericarditis ( i adéu a les oposicions)
Una pèrdua feliçment recuperada
Una altra pèrdua que no se sap si acabarà igual de bé

I tot això els hi ha passat als meus fills,  mentre la meva parella i jo fem d'espectadors impotents, corrents d'un cantó a l'altre per a apagar els focs.

Encara no ha passat ni mig any d'aquest 2019.

No he cregut mai en els vudús ni en les males estrugances, però començo a mosquejar-me i vull deixar dit que:

Si hi ha algú que, pels motius que sigui (que m'importen ben poc), ens vol algun mal, espero que li caigui a sobre tot el pes d'un mal karma.

Hala, ja està.

dilluns, 17 de desembre de 2018

PLÀCIDAMENT




La conec de tota la vida. Som cosines llunyanes que hem viscut èpoques més properes i d’altres no tant. Ara ja no hi ha cap mena de contacte. Però sé de la seva vida i, quan ho miro en conjunt, penso que la seva ha estat, és i será esdevenir plàcid, sense grans ensurts, portat amb seny, esforç, amor i molta, molta constància.


Ara gaudeix dels fruits de tot el que ha sembrat.

La coherència és un dels valors que et porta a viure plàcidament.

dilluns, 3 de desembre de 2018

GEL


Una altra vegada.

I sé els motius.

Però no sé com evitar-ho.

diumenge, 4 de novembre de 2018

SOLA






Sola.
Voldria trobar una sendera infinita, on poder caminar sense parar per oblidar el pou d'aigua freda on sempre m'he estat banyant sense ser-ne conscient.

Sola.
Crec haver descobert el perquè de la tristor que m'ha acompanyat sempre, molt de temps enterrada en un lloc de mi que no sabia ni que existia.

Sola.
L'estiu, les platges, els càmpings, els geriàtrics... Em posen malalta perquè em fan sentir fins ben endins la fredor de la intransigència i la intolerància. Aquelles que van trobar una porta ben oberta en mi, perquè no calia fer cap paper. Aquelles que ningú més va patir quan sí calia fer un paper.

Sola.

diumenge, 14 d’octubre de 2018

LLOSA O MUR?




"How can you mend a broken heart?
How can you stop the rain from falling down?
How can you stop the sun from shining?
What makes the world go round?
How can you mend a this broken man?
How can a loser ever win?
Please help me mend my broken heart and let me live again"
(How can you mend a broken keart - Bee Gees)

És una de les nostres cançons. Em vas dir que et recorda a mi, als nostres començaments tan espontanis, perquè amb mi no havies de fingir ni fer cap paper.

A mi em fa plorar: m'omple d'una tristor que no puc controlar. Em recorda la impotència, la necessitat d'agradar-te, la sensació de no arribar i la certesa de no poder-te donar mai el que vas rebre abans que ens coneguéssim.

I és que sempre havia tingut la sensació que aquesta cançó et recordava una altra persona amb qui les vivències van arribar quan la teva vida encara era un lloc segur i comfortable, on només t'havies de preocupar de gaudir i donar el millor de tu mateix. La teva il·lusió es reflexava en uns ulls blaus i en una experiència sense fisures, ni problemes, ni angoixes, ni pèrdues.

No he pogut reparar el teu cor trencat. I em queda el dubte del per què. I em responc a mi mateixa que mai no he estat suficient. I és que les lloses s'han acumulat fins a formar un mur que mai no he pogut atravessar. Un mur de retrets, de mirades fredes i de paraules dures.

I, de nou, voldria desaparèixer.