dimarts, 17 de gener de 2017

MASSA BO PER A NOSALTRES...






Massa bo per a nosaltres, massa bo per a mi...

Tota la meva vida ha girat al voltant d'aquesta creença absurda. Tota. Des de ben petita fins no fa gaires anys, sempre vaig pensar que m'havia de conformar i que les coses més bones i millors només els hi podien passar als altres. I, tot i amb això, no recordo tots aquests anys de manera traumàtica, al contrari: bàsicament, era feliç i no m’arribava a plantejar en cap moment aquest pensament tan negatiu. Fins que vaig madurar de debò.

La maleïda baixa autoestima, fruit de la por al desconegut, va acompanyar sempre els meus pares com una mosca collonera en tot el que decidien. No és fàcil començar una nova vida en un lloc desconegut i en soledat.

Aquesta maleïda baixa autoestima ha passat a la seva descendència, però em nego a traspassar-la als meus propis fills. Si per alguna cosa m’ha servit ser mare, entre moltes, ha estat per despertar d’aquesta mena de malson confortable i lluitar contra tota aquesta merdeta de dimonis que m’anaven dient “no, no, tu no, no t'ho mereixes...”

M’he alliberat i no entra en els meus plans fer ni un sol pas enrere.

divendres, 16 de desembre de 2016

QUINZE DIES





Quinze són els dies que falten perquè s'acabi l'any i en comencem un de nou. Ja deu fer alguns anys que no escric cap llista de propòsits, però aquesta vegada en tinc un de ben clar: posar ordre en mi mateixa i en tot el que m'envolta per aconseguir el que de veritat vull, que és una vida tranquila.

Què entenc per portar una vida tranquila? Doncs no córrer, no pensar en el demà si estic vivint l'avui, procurar ralentitzar el temps perquè no passi tan ràpid i viure en harmonia amb tot el que m'envolta. Respirar conscientment, gaudir del que tinc i estimar-ho i no fer cas del pessimisme crònic que pretenen que se'ns mengi a tots. També vull aprendre a viure amb la por, perquè és impossible no tenir-ne quan estimes.

I no començaré el proper dia 1 de gener, sino des d'ara mateix.

dimecres, 23 de novembre de 2016

0,2 SEGONS


Una persona s'enamora a primera vista en 0,2 segons, diuen els experts en química de l'amor.

Un diumenge d'hivern a la tarda, amb unes amigues, en un cinema de col·legi de barri...

Va comprar l'entrada, va pujar les escales i just abans d'arribar a la sala de projeccions li va donar l'entrada al noi que portava la llanterna: 0,2 segons abans, tot el seu cos i el seu cervell van patir un daltabaix. S'acabava d'enamorar així, sense més. No el coneixia, era uns anys més gran que ella, tenia el cabell castany clar arrinxolat i una mirada que li va fer perdre el senderi.

0,2 segons, i cada diumenge anava al cinema sense saber ni la pel·lícula que feien i sortint dues hores després sense saber quina pel·lícula havien fet. Només vivia pendent de la seva presència en la foscor de la sala.

Tenia 13 anys i el daltabaix químic, hormonal, sensorial, li va durar molts, molts mesos. Mai es van arribar a conèixer ni, per suposat, a dirigir-se la més mínima paraula.

I l'impacte va ser tal que encara ho recorda amb un punt de tendresa i un altre de nostàlgia: 0,2 ridículs segons...

Què se n'haurà fet, d'ell?

I el que és més inquietant: va sentir el mateix impacte cap ella en el mateix moment? 

dilluns, 7 de novembre de 2016

RETURN TO SENDER



Benvinguts siguin aquests viatges precipitats, que et permeten tornar i construir-te una vida millor.

dimecres, 2 de novembre de 2016

LLUITANT CONTRA LA TEMPESTA




Des de fora veig un vaixell lluitant contra la tempesta sense deixar-se enfonsar:

Inquietuds
Preocupacions
Angoixes

Hi ha una lluita contra les dificultats i els problemes

Es tracta d'un somni molt significatiu: les inquietuds, preocupacions i angoixes no són meves, no estic lluitant dins del vaixell sino que ho estic veient des de fora. En canvi, sóc jo qui està patint.. I espero en và que qui ha de lluitar contra les seves dificultats i problemes ho faci de debò. Impotència no, el següent.

Dir que estic cansada és quedar-me curta...

 




dilluns, 24 d’octubre de 2016

AMALGAMA


Les energies pel dia a dia vénen de l'acceptació del passat, de l'estima cap als nostres ancestres i de l'aprenentatge del que podem arribar a saber sobre ells. Així, passat, present i futur es fonen i ens donen el descans mental necessari per enamorar-nos de la vida.


"La gratitud le da sentido al pasado, trae paz al presente y crea una visión para el futuro" (Melody Beattie)


dimecres, 20 de juliol de 2016

EL FRACÀS DE LA SUPERWOMAN






Ansietat
Depressió
Lesions osteomusculars
Fibromiàlgia
Síndrome de fatiga crònica
Alèrgia a merdes vàries
Insomni
Incapacitat per plorar
Apatia total
Empastillament
...

"Paren el mundo, que me bajo"  (Mafalda)