dimecres, 23 de novembre de 2016

0,2 SEGONS


Una persona s'enamora a primera vista en 0,2 segons, diuen els experts en química de l'amor.

Un diumenge d'hivern a la tarda, amb unes amigues, en un cinema de col·legi de barri...

Va comprar l'entrada, va pujar les escales i just abans d'arribar a la sala de projeccions li va donar l'entrada al noi que portava la llanterna: 0,2 segons abans, tot el seu cos i el seu cervell van patir un daltabaix. S'acabava d'enamorar així, sense més. No el coneixia, era uns anys més gran que ella, tenia el cabell castany clar arrinxolat i una mirada que li va fer perdre el senderi.

0,2 segons, i cada diumenge anava al cinema sense saber ni la pel·lícula que feien i sortint dues hores després sense saber quina pel·lícula havien fet. Només vivia pendent de la seva presència en la foscor de la sala.

Tenia 13 anys i el daltabaix químic, hormonal, sensorial, li va durar molts, molts mesos. Mai es van arribar a conèixer ni, per suposat, a dirigir-se la més mínima paraula.

I l'impacte va ser tal que encara ho recorda amb un punt de tendresa i un altre de nostàlgia: 0,2 ridículs segons...

Què se n'haurà fet, d'ell?

I el que és més inquietant: va sentir el mateix impacte cap ella en el mateix moment? 

dilluns, 7 de novembre de 2016

RETURN TO SENDER



Benvinguts siguin aquests viatges precipitats, que et permeten tornar i construir-te una vida millor.

dimecres, 2 de novembre de 2016

LLUITANT CONTRA LA TEMPESTA




Des de fora veig un vaixell lluitant contra la tempesta sense deixar-se enfonsar:

Inquietuds
Preocupacions
Angoixes

Hi ha una lluita contra les dificultats i els problemes

Es tracta d'un somni molt significatiu: les inquietuds, preocupacions i angoixes no són meves, no estic lluitant dins del vaixell sino que ho estic veient des de fora. En canvi, sóc jo qui està patint.. I espero en và que qui ha de lluitar contra les seves dificultats i problemes ho faci de debò. Impotència no, el següent.

Dir que estic cansada és quedar-me curta...

 




dilluns, 24 d’octubre de 2016

AMALGAMA


Les energies pel dia a dia vénen de l'acceptació del passat, de l'estima cap als nostres ancestres i de l'aprenentatge del que podem arribar a saber sobre ells. Així, passat, present i futur es fonen i ens donen el descans mental necessari per enamorar-nos de la vida.


"La gratitud le da sentido al pasado, trae paz al presente y crea una visión para el futuro" (Melody Beattie)


dimecres, 20 de juliol de 2016

EL FRACÀS DE LA SUPERWOMAN






Ansietat
Depressió
Lesions osteomusculars
Fibromiàlgia
Síndrome de fatiga crònica
Alèrgia a merdes vàries
Insomni
Incapacitat per plorar
Apatia total
Empastillament
...

"Paren el mundo, que me bajo"  (Mafalda)

dimarts, 28 de juny de 2016

EL GUERRILLER

Imatge d'un petit esboç de tot el que ha aconseguit un guerriller ben especial (Parc Natural de Gallecs)

La primera vegada que vàrem parlar em vas dir que eres un guerriller amb una missió ben clara: lluitar per la natura, ni més ni menys.
Et recordo amb aquella cara de nen, la mirada intensa i el teu posat senzill i un xic trapella. De seguida em vas caure bé. De seguida vaig veure que eres un treballador incansable i que, per suposat, eres un guerriller de debò.
Formàvem un bon equip els cinc i el nostre cap de servei. Teníem els nostres més i els nostres menys, però tots i cadascun dels moments els recordo amb una alegria i nostàlgia que no sabia que portava endins, fins que he rebut la trista notícia: ens has deixat, en silenci, discretament, tal com eres tu. Però la teva petjada ara es nota més que mai.
T'han dedicat un blog i t'imagino posant-te vermell llegint tots els comentaris. Se't trobarà tant a faltar...
I penso en la teva dona i els teus fills. Quin camí els espera ara, sense tu. Però també crec que rebran tota la teva força des d'allà on estiguis. I no sé perquè, tinc la sensació que no ets gaire lluny.

 Per cert: el funestòmetre que encara conservaves va ser el meu regal d'amic invisible fa molts i molts anys.
Fins sempre, Salvador...

dilluns, 20 de juny de 2016

KEEP CALM

AND BE BRAVE

Gràcies per fer-me una visita en els meus somnis: eres tu, tan real, tan palpable que no em podia creure que "haguessis tornat".

La teva improvisada visita m'ha ajudat a llevar-me amb forces i amb ganes de decidir sense intermediaris ni interferències.

Ara sé que sempre ets amb mi.

Gràcies, papa...

Respecto totes les opinions, però faré el que em surti de la "patata" (sense perjudicar ningu, és clar)