Ja sé que no es pot donar res per fet.
Ja sé que no hi ha res segur en aquesta vida.
Ja sé que vivim una epidèmia de passotisme i indiferència que va creixent cada vegada més.
Però no tolero aquesta fredor, aquesta covardia, aquesta indiferència i manca d'empatia. Aquest anar pel món trepitjant els demés i mirant cap a un altre cantó. Llençant la pedra i amagant la mà.
Els que ens fem grans dia a dia (l'edat no perdona), no podem evitar esgarrifar-nos davant el tracte que es dóna a les persones joves, preparades i lluitadores, que comencen amb il·lusió i ganes i, de cop i volta, tot se'ls en va a norris per motius esperpèntics i inexplicables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada