dimarts, 21 de juny de 2011

A LA DERIVA


No és que se m'hagi espatllat la bruíxola. És que he perdut la rosa dels vents sencera.
Ara mateix, qualsevol situació em sobrepassa. No sóc capaç ni de parar, ni de respirar com cal.
Crec que no sóc capaç ni de pensar amb coherència.

5 comentaris:

Ariadna ha dit...

Schhhhhhhhhhhhhh!

Calma, calma. Després de la tormenta sempre arriba la calma. No et moguis i deixa que arribi.

Petonets.

lanuor ha dit...

Això espero, Ari. Una mica de calma. Una abraçada!

Audrey ha dit...

Silenci interior, la remor de mar..., a mi m'ajuda a recuperar la calma.

Abraçada!

lanuor ha dit...

Audrey: buscaré un espai per mi per seguir el teu consell. Gràcies!

joanfer ha dit...

Sembla que a alguns el mal temps no ens acompanya sols.
He descobert el teu blog per casualitat, i el títol ja m'ha fet pensar... el present és un regal! Ens aplicarem el conte. Confiarem en que el futur ens obri altres portes millors i, mentres tant, aprendrem a ballar sota la pluja...
Ànims!