divendres, 4 de novembre de 2011

MALEÏDES ETIQUETES


Va néixer amb l'etiqueta de bona persona ja penjada des de bon principi.
Ho tenia tan asumit, que no es permetia ni una sortida de to, ni una protesta.
Amb els anys, la situació no va millorar, al contrari.
Es va convertir en persona complaent, esclava de la seva etiqueta i dels que l'envoltaven.

Va néixer amb l'etiqueta de bona persona, encadenada a ella mateixa.
Anant als llocs sense ganes d'anar-hi.
Menjant coses que no li agradaven en absolut (maleïda crema de carbassa).
Aguantant les punyetes de tothom.

Llògic. Havia nascut bona persona, i així havia de continuar.

Sempre l'he vist encadenada.
M'agradaria que donés un cop de puny a la taula.
Voldria que demanés allò que vol, que ho exigís. S'ha guanyat el dret a exigir-ho.
No li he sentit dir mai PROU!

L'única cosa que puc fer és intuir què necessita per ser feliç. I donar-li. I ajudar-la a trencar cadenes. I encomanar-li una mica de la meva mala llet (amb una mica ja en tindria prou).


«Toda convicción es una cárcel» (Friedrich Nietzsche)

2 comentaris:

mar ha dit...

em sona i no sé pas de què...

maleïdes etiquetes (siguin quines siguin...)

Audrey ha dit...

Ostres!, les etiquetes poden condicionar-nos tant..., fins hi tot la de bona persona, però també aquelles etiquets que ens pengem
i normalment poc generoses...

Ptonets!