dimecres, 7 de setembre de 2011

DUES VELOCITATS



Ells apreten l'accelerador i corren esperitats. No hi ha temps per res.

Nosaltres contemplem esmaperduts tot aquest desplegament d'activitat, incapaços ja d'agafar la mateixa velocitat. Anem gairebé en punt mort, intentant no perdre'ns res del que els hi va passant, intentant entendre'ls.

I no ens movem. Estem sempre al mateix lloc per quan ens necessitin.

Aquestes dues velocitats han convertit les vacances en una experiència bastant caòtica.

1 comentari:

Ariadna ha dit...

Entenc els dos temps que expliques. Comença a costar-me anar al ritme, tant mental com físic, dels meus.

Ptns, i ben retornada.