dijous, 28 de juliol de 2011

A DOS MIL METRES SOBRE EL CEL


Espero que ara mateix et trobis en el teu element natural, volant ben amunt, menjant insectes que caçaràs al vol, copulant, dormint suspès entre núvols, contribuint a l’equilibri del cicle de la vida.

Tan sols has estat unes hores amb nosaltres, després d’un bon ensurt, però ens has ensenyat com n’és de fascinant la natura, i com us podeu arribar a fer respectar vosaltres, l’espècie animal, amb tota la noblesa i força que us empeny a viure moment a moment. Si hi ha vida i si aquest planeta és únic, és gràcies a tots vosaltres.

I tu formes part d’aquest miracle.

Bon viatge a dos mil metres sobre el cel, “Piolín”...