dimarts, 12 de juliol de 2011

OMPLINT DE VIDA ELS ANYS


Fa 48 anys, un dia com avui, i mentre plovia a bots i barrals i la ciutat vivia una prematura tormenta d’estiu, vaig veure la llum per primera vegada.

Fa 38 anys, el meu germà i jo vivíem el tercer embaràs de la meva mare i esperàvem impacients el naixement de la que seria la nostra germana petita. Però encara faltaven sis mesos...

Fa 28 anys, em trobava estudiant i guanyant-me uns diners amb feines molt precàries. Portava un any sortint amb la meva parella d’ara i de sempre, però encara ni ens plantejàvem el nostre futur.

Fa 18 anys, la meva vida ja havia donat un tomb espectacular. Vivia el meu primer embaràs amb una barreja de por i d’il•lusió. Em faltava poc més de mes i mig per estrenar-me com a mare.

Fa 8 anys, vaig entrar a la dècada dels 40. Amb la meva vida ja feta, amb dues filles i un fill en edat escolar, i vivint plenament amb la meva parella una època massa efímera, que ens portava a viure el creixement dels nostres fills a la velocitat de la llum.

Ara mateix tinc el cava a la nevera, les espelmes al calaix i un pastís que m’està esperant per celebrar, una vegada més, la vida dels meus anys.



“(...) Señora de las cuatro decadas


No insista en regresar a los 30


Con sus 40 y tantos encima


Deja huellas por donde camina


Que la hacen dueña de cualquier lugar (...)”


(Ricardo Arjona)

7 comentaris:

Sílvia, Barcelona. ha dit...

Lanuor!! Per molts anys guapa!!
Passa't pel meu blog quan vulguis, veuràs una sorpreseta per tu i quan ens veiem te la donaré. (avui al final se m'ha complicat el matí i no he pogut venir).
Molts petons i que passis un dia fantàstic!!!

lanuor ha dit...

Quin regal més especial!! M'ha arribat ben endins. MOLTES GRÀCIES, SILVIA!!!!!

Ariadna ha dit...

Per molts anys Lanuor!!!

Quin goig que fa llegir avui el teu post. I quina alegria saber que tu també escoltes l'Arjona.

Molts petons d'aniversari.

Audrey ha dit...

Per molts anys!!! i quina delícia de post, ple de vida viscuda, compartida. Per molts anys plens de vida!.

Petonets,

lanuor ha dit...

Moltes gràcies, Ari i Audrey!! M'ha encantat rebre les vostres felicitacions :)

quizas_caiga_una_estrella ha dit...

Que maco el què escrius, mama :) això que dius demostra que encara em queden mil i una coses per viure, tant de bones com de dolentes, i que encara em queden molts obstacles que superar. En aquest post deixes clar que el que s'ha de fer és viure el dia a dia d'aquesta vida plenament, valorant-ne cada instant, perquè tot el què ens n'emportem és màgic! T'estimo mamut! FELICITATS de nou ^^

lanuor ha dit...

Ho has entès perfectament, "Estrella"!! Una grandíssima abraçada :)