divendres, 9 de setembre de 2011

QUI SAP...


En una vida anterior vaig ser pescador.



Viivia en una caseta blanca, de parets de sauló, amb una de les finestres mirant al mar i al far que determinava tots els rumbs.


Al vespre, havent sopat, tots treiem les cadires al portal i feiem tertúlia fins ben entrada la nit.


A dins, la taula amb les tovalles de quadrets blancs, verds i vermells, encara tenia el porró i les restes del menjar.


L’olor a peix es barrejava amb l’oratge i amb la llum intermitent del far.


La caseta, acollidora com el millor dels nius.


Potser per això, quan passejo per un indret mariner em sento com si tornés a casa.


Qui sap..

2 comentaris:

Ariadna ha dit...

Mai se sap... ni el vàrem ser, ni el que serem.

Ptns.

Audrey ha dit...

Sols sabem allò que hi ha en el nostre present, on vàrem ser..., a vegades torna, on serem...vés a saber...

Ptonets,