El que no imaginava és el regal que rebríem nosaltres mateixos mentre el preparem: està resultant una experiència colpidora, emocionant, se’ns estan removent molts sentiments.
Les meves filles viuen amb gran alegria el fet de veure els seus avis adolescents, enamorats, casant-se, sent pares.
El meu fill està veient-se reflexat en les meves fotos de quan jo era petita: som dues gotes d’aigua.
La meva parella es queda perplexe quan veu les semblances familiars d’una generació a l'altra.
És clar que havíem vist fotos d’abans. Però mai com ara havíem construït un fil argumental on tot encaixa de la manera més natural i emotiva.
Aquesta història lineal, feta de fotografies antigues i noves, en blanc i negre i en color, ha donat un nou sentit a la meva existència: m'he reconciliat definitivament amb el meu passat i totes les meves mancances, perquè aquestes són les que m’han fet arribar on sóc ara. Veig els meus pares amb els ulls de la tendresa i de l’agraïment. Em torno a sentir més unida als meus germans. I la meva parella i els meus fills són els que completen aquest cercle perfecte, aquest cicle de la vida on tot encaixa com un trencaclosques màgic.
"La vida no se juzga por el tiempo sino por los recuerdos de los momentos especiales" (Leonid S. Sukhorukov)
2 comentaris:
Ha calgut un fil argumental i/o visual per tal que lliguessis les peces. Tant se val com ho hagis aconseguit, el cas és que ho has fet. Ara estàs en pau amb el teu passat familiar.
Petons.
Visualitzar les peces del puzzle personal, cadascuna al seu lloc, dóna una perspectiva entranyable del pas del temps.
Publica un comentari a l'entrada