dimarts, 27 d’octubre de 2009

LA LLISTA DE LA COMPRA




PACIÈNCIA
SERENITAT
DORMIR MÉS HORES
ESPAI
TEMPS
OXIGEN
BONS LLIBRES
BONA MÚSICA
ESPERAR SENSE DESESPERAR
COMPRENSIÓ
VIURE EL PRESENT
OPTIMISME
APRENDRE NOVES COSES

dimecres, 21 d’octubre de 2009

AL LÍMIT


- COM SE SURT D'AQUÍ?
- PATINT RELAXADAMENT.
- DONCS JO NO SÉ PER ON COMENÇAR...
"En quina mena de rull espai-temps s'havia de ficar, per poder satisfer el buid que ara sentia?"
(Trencaclosques)

dilluns, 19 d’octubre de 2009

RELAXA'T I VIU


"He aprendido a sufrir relajadamente"
(Carmen Maura)
Una frase tan curta i senzilla ve a ser la solució a moltes teràpies i medicacions. No es tracta de no patir, es tracta de fer-ho d'una manera intel·ligent.
Adéu, serotonina sintètica...

divendres, 16 d’octubre de 2009

CONNECTAR AMB L'ALTRE


"Estar enamorados nos conecta con la alegría que sentimos al saber que el otro existe. Nos conecta con la sensación de plenitud."
(Jorge Bucay)

:)

dimarts, 13 d’octubre de 2009

EL BALCÓ


Em vaig quedar mirant el balcó ple a vessar de plantes i va ser com si el temps s’aturés.
De cop i volta, les nenes eren petites i jugaven amb la terra que estava amuntegada al costat d’unes obres. La veïna sortia a regar les plantes. S’anava fent fosc. Les faroles s’encenien. Jo tenia el nen en braços i preocupacions ben diferents a les d’ara:

- Dormirem d’una tirada tota la nit?
- Es menjaran tot el sopar?
- Podrem, la meva parella i jo, fer una vetllada a la terrassa veient els estels?

Aquells estius que semblaven no acabar-se mai i que ara són a anys llum... La piscina de plàstic al jardí de l’àvia. Les corredisses de tots tres pel passadís... Sortir sense haver de discutir a on anem i qui vol venir o qui es vol quedar. L’avorriment no existia, llavors. Tot era senzill, malgrat que anàvem cansats i no teníem sensació de relax ni de temps lliure.

Els estius d’ara estan plens de discussions sobre on anar, què farem, per què no viatgem a llocs diferents...

Els fills creixen, els problemes es van complicant i passen els dies com si els haguéssim llençat a les escombraries.

Ahir, veient les plantes d’aquell balcó em vaig adonar que el pas del temps és cruel i no dóna una segona oportunitat. Aquella tranquil·litat ja no tornarà i cada vegada hi haurà menys oportunitats per estar junts. Vaig sentir per primer cop la sensació de “niu buit”. Encara tenim els fills amb nosaltres, però jo ja els començo a trobar a faltar...

dimarts, 6 d’octubre de 2009

EL PONT



Començar a creuar el pont sense por de caure.
Deixar la dicotomia bo-dolent, blanc-negre...
Continuar creuant el pont.
Descobrir, finalment, l'altre cantó.
Deixar-se anar.
Estimar...


"El guerrero salió al exterior y se dejó envolver pot toda aquella belleza. Al otro lado del río, por el puente vió una figura acercándose decidida: era su amazona"

dilluns, 5 d’octubre de 2009

SOLITUD EN LA FREDOR


La família és:
TOLERÀNCIA
SOLIDARITAT
COMPRENSIÓ
AMOR
EMPATIA
COMPARTIR
RESPECTAR
ESTIMAR L'EQUILIBRI
Una empresa és:
RIGIDESA
COMPETITIVITAT
EXIGÈNCIA
EGOÏSME
VEURE ENEMICS PER TOT ARREU
ARRAMBAR AMB EL QUE ES PUGUI
TREPITJAR L'ALTRE
MANCA DE RESPECTE
Pots sentir-te molt sol envoltat de gent... El resultat de confondre família amb empresa és aquesta solitud.

dijous, 1 d’octubre de 2009

ELS FARS



Els fars tenen una llum característica que és tot un codi descriptiu i proporciona una informació imprescindible en la navegación marítima. Emeten un senyal determinat pel seu color, els raigs de llum, el nombre d’aquests i el seu cicle o ritme.
Són construccions altes i majestuoses que poden suportar onatges equivalents a tonelades de pes llançant-se contra la seva façana.
És fascinant contemplar la cadència de les llums, com se’n van i tornen, i la fortalesa de la construcció.
Ens ensenyen que a la vida sempre es pot tornar a començar, que mai les coses són iguals però que tampoc es diferencien tant, i que, al igual que un far, tenim la capacitat d’aguantar embestides sense deixar d’emetre mai espurnes de llum.