dimecres, 30 de març de 2011

SOTA MÍNIMS


Coincidint amb el canvi d'hora que, tot sigui dit, m'ha sentat com una patada a l'estómac, aquests dies m'han deixat exhaurida en tots els sentits. I és que ha hagut de tot i més: malentesos, histèria col·lectiva, situacions absurdes...

 He recordat una de les tires còmiques de la Mafalda, en què el Felipe diu: "Hay días en que lo peor de uno mismo son los demás".

Per no deixar-me emportar per les paraules del Felipe, he intentat no jutjar, deixar fluir els meus pensaments i visualitzar com se'ls emporta el vent, acceptar les coses tal i com vénen...

Resultat: he perdut les ganes de menjar, em fa mal tot i necessito dormir unes dotze hores seguides.

Quan no es pot, no es pot.

dilluns, 28 de març de 2011

PRIMERS AUXILIS


Les “punyalades traperes” són difícils de guarir; més que res, perquè cal temps i veure els fets amb distància i des de fora.


El meu fill n’acaba de rebre una; de fet, la primera. Intenta fer el cor fort, però a casa sabem que està dolgut, que ha passat de no entendre el comportament d’aquella persona a començar a veure-la tal i com és. I això li ha fet mal.

Li hem practicat els “primers auxilis”:

- Hem escoltat la seva versió dels fets.

- L’hem tranquilitzat.

- Li hem explicat que hi ha persones molt simpàtiques, molt amigables, però que al mateix temps també són molt falses i viuen de fer-se les víctimes.

- Li hem dit que no vagi amb persones hipòcrites, que li poden complicar la vida.

- L’hem abraçat.

Sé que està millor, sé que es posarà bé i també sé que en pot tornar a rebre una altra. Però, a partir d’ara, anirà amb més peus de plom.

S'ha fet més gran...



dijous, 24 de març de 2011

DE TOT COR


De tot cor, som imperfectes
De tot cor, som vulnerables
De tot cor, ens enfonsem
De tot cor, ens aixequem i continuem endavant
De tot cor, estem connectats a la vida

“Lo que te hace vulnerable te hace hermoso” (Brené Brow)

"Cuando me amé de verdad

Cuando me amé de verdad, comprendí que en cualquier circunstancia, yo estaba en el lugar correcto y en el momento preciso. Y, entonces, pude relajarme. Hoy sé que eso tiene nombre… autoestima.


Cuando me amé de verdad, pude percibir que mi angustia y mi sufrimiento emocional, no son sino señales de que voy contra mis propias verdades. Hoy sé que eso es… autenticidad.


Cuando me amé de verdad, dejé de desear que mi vida fuera diferente, y comencé a ver que todo lo que acontece contribuye a mi crecimiento. Hoy sé que eso se llama… madurez.


Cuando me amé de verdad, comencé a comprender por qué es ofensivo tratar de forzar una situación o a una persona, solo para alcanzar aquello que deseo, aún sabiendo que no es el momento o que la persona (tal vez yo mismo) no está preparada. Hoy sé que el nombre de eso es… respeto.


Cuando me amé de verdad, comencé a librarme de todo lo que no fuese saludable: personas y situaciones, todo y cualquier cosa que me empujara hacia abajo. Al principio, mi razón llamó egoísmo a esa actitud. Hoy sé que se llama… amor hacia uno mismo.


Cuando me amé de verdad, dejé de preocuparme por no tener tiempo libre y desistí de hacer grandes planes, abandoné los mega-proyectos de futuro. Hoy hago lo que encuentro correcto, lo que me gusta, cuando quiero y a mi propio ritmo. Hoy sé, que eso es… simplicidad.


Cuando me amé de verdad, desistí de querer tener siempre la razón y, con eso, erré muchas menos veces. Así descubrí la… humildad.


Cuando me amé de verdad, desistí de quedar reviviendo el pasado y de preocuparme por el futuro. Ahora, me mantengo en el presente, que es donde la vida acontece. Hoy vivo un día a la vez. Y eso se llama… plenitud.


Cuando me amé de verdad, comprendí que mi mente puede atormentarme y decepcionarme. Pero cuando yo la coloco al servicio de mi corazón, es una valiosa aliada. Y esto es… saber vivir!


No debemos tener miedo de cuestionarnos… Hasta los planetas chocan y del caos nacen las estrellas."


(Charles Chaplin)

dimarts, 22 de març de 2011

ASSIGNATURES PENDENTS




Resiliència. Es defineix, segons Grotberg, com la capacitat de l’ésser humà per a fer front a les adversitats de la vida, superar-les i, fins i tot, ser transformat per elles.

Fortalesa. És l’empenta, el que ens impulsa a aconseguir allò que volem.

Decisió. És la valentia que ens ajuda a decidir sense deixar-nos influir,encara que ens equivoquem.

Dignitat. És el que fa que no tolerem ser tractats com a persones mentalment dèbils.

Meditació i reflexió. Aprendre a pensar davant del bombardeig constant de distraccions absurdes, enganys,  idees depriments, sentiments de culpa.

Excel•lència. És el contrari de la vulgaritat, la ximpleria, la incultura i l’estupidesa, tant de moda i tan ben vistes avui en dia.

Autoconeixement. Si ens coneixem bé a nosaltres mateixos, ningú no ens podrà controlar ni utilitzar.

He fet aquest post després de llegir "10 Estrategias de Manipulación", del lingüista Noam Chomsky.




dimarts, 15 de març de 2011

LES BRUIXES NO ES QUEIXEN


"Las brujas no se quejan. Al contrario, las ancianas son atrevidas y confían en sus propios instintos. No imploran; en cambio, sí meditan. Eligen su camino con el corazón. Poseen la fiereza del que defiende lo que más le importa. Dicen la verdad con compasión. Escuchan su cuerpo, se reinventan a sí mismas en función de sus necesidades y saborean la parte positiva de sus vidas" (Jean Shinoda Bolen)

Aquesta nit m’he despertat amarada en suor. Sense fer soroll per no despertar ningú, m’he dutxat i m’he tornat a ficar al llit. La darrera vegada que em va passar això, em trobava a l’hospital perquè acabava de néixer la meva filla petita. La infermera em va dir que no em preocupés, que tot això era degut als canvis hormonals de la lactància.

Canvis hormonals... No m’ha calgut pensar gaire per entendre el que m’estava passat.
És curiós. Ara que els meus fills estan vivint tota una revolució endocrina, a mi em toca passar pel mateix, però per motius ben diferents.

Aquest ha estat el primer símptoma. I l’he volgut deixar plasmat. Com quan em va venir la regla per primer cop i ho vaig escriure al meu diari íntim.

I no em queixaré. Necessito totes les energies per convertir-me en una bona bruixa.

divendres, 11 de març de 2011

EL MEU PRIMER PREMI!!



Coincidint amb el canvi de look del blog, avui he rebut una gran alegria: el meu primer premi com a bloggera. M'ha fet molta il·lusió aquest detall, perquè prové d'una persona que segueixo des de fa molt de temps. Les reflexions que fa m'han ajudat a veure les coses des d'un altre punt de vista, i això és d'agrair.


A més a més, aquest premi porta implícites les següents regles del joc:


- Publicar la imatge del premi al blog.

- Modificar la imatge al gust i possibilitats de qui la rep.

- Explicar públicament set (7) detalls personals.

- Entregar el premi a altres bloggers.


Modificar la imatge no puc, o sigui que la deixo tal qual, que ja és prou bonica.


A continuació, set detalls personals meus:


- Sóc petita i d’aspecte fràgil. I sempre m’havia considerat poca cosa fins que vaig tenir els meus fills. Des de llavors “la força m’acompanya”, com a la pel·lícula.


- M’encanta la xocolata en totes les seves formes. Crec que té un component que el meu cos necessita sovint i és per això que no em va gens malament menjar-ne.


- Em sento fortament connectada als meus avis. És curiós, perquè només els veia durant les vacances i para de comptar. Però des de que se’n van anar definitivament, no he parat de sentir-los a prop meu.


- M'agrada molt caminar sense rumb.


- L’equilibri que busco sempre l’acabo trobant en la família (parella i fills).


- Tinc un gat i un gos que em regalen moments molt divertits.


- Faig punt de creu: m’ajuda a relaxar-me. En canvi, sóc incapaç de cosir les vores d’uns pantalons
.


I, pel que fa al premi, el dono als següents blogs:


QUIZÁS CAIGA UNA ESTRELLA: perquè transmet sentiments sense embuts, està molt ben escrit i ningú no es pot imaginar com és d'especial per mi la persona que l'ha creat.
AIGUA DE COLORS: perquè els seus dibuixos transmeten moltíssimes sensacions i m'encanten.
MOMENTS QUE COMPARTIM: el vaig descobrir fa poc i m'hi vaig identificar de seguida.













dijous, 10 de març de 2011

MÉS CARAMELS

















Avui he rebut un e.mail d'una bona amiga, on em regalava una sèrie d'imatges de Thomas Kinkade, pintor nordamericà, del qual en deixo aquí una petita mostra que he trobat a google.

Al correu que he rebut, l'aigua tenia moviment. Val la pena contemplar els quadres sentint el soroll de l'aigua, perquè són màgics.

Uns bons caramels per començar el dia...

dimecres, 9 de març de 2011

CELEBRANT EL CAP D'ANY



Aquesta nit he somiat que celebrava el cap d'any al meu poble, amb un grup de persones algunes de les quals no coneixia de res. I ho celebrava menjant exactament el que hi ha a la foto: un tall rodó de vedella.


Aquesta és la informació que he trobat a google:
Per començar, somiar amb un grup de gent significa que el meu subconscient m’està transmetent un missatge a través d'aquestes mateixes persones. Alguna cosa sobre elles o sobre els seus propis desitjos. Somiar amb persones desconegudes vol dir que el subconscient està fent que me n’adoni d’aspectes de mi mateixa que desconec o que mantinc ocults de cara als demés.

Somiar que la gent està menjant significa discussions.

Somiar que estic menjant acompanyada, significa guanys personals, prosperitat, bones relacions, harmonia, alegria, qualitat de vida.

El menjar representa aliment físic i emocional, energia.

Pel que fa a l’aliment en qüestió, convé analitzar quan vàrem menjar-lo i amb qui. Amb el menjar van barrejades vivències existencials anteriors, inclús de la infància.

I, per acabar, somiar que tallo carn m’està transmeten que he d’anar al metge a fer-me una bona revisió.

De moment, no acabo de captar el missatge que m’està transmetent, que segurament té a veure amb aquests aspectes de mi mateixa que desconec o tinc amagats. Segurament les coses no són com jo les veig i estic patint inútilment.

El tall rodó de vedella em porta molts i molts bons records de dinars en família a Tremp. De quan els nens eren petits i anàvem tots junts de vacances sense problemes, sense entrebancs. De quan érem una família compacta, unida i que anava junta a tot arreu. Ara tot està canviant molt depressa i el niu comença a fer senyals de buidar-se.

Tot plegat m’està resultant molt difícil. Per tant, espero que els guanys personals, l’harmonia i la qualitat de vida, entre altres aspectes positius del somni, no es facin esperar gaire.
Ah! I el tema de la revisió mèdica el porto al dia, per això no cal preocupar-se.


dijous, 3 de març de 2011

AJUSTANT LA BRUIXOLA


Alegria, tristesa, por i ràbia. Són les quatre emocions bàsiques de l’ésser humà. I les quatre són útils

El que facin o pensin els demés no és cosa teva. Preocupa’t, únicament, de tu

No jutgis

No et jutgis

No et censuris

Accepta la realitat tal i com és
Difícil, però no impossible...

dimecres, 2 de març de 2011

METAMORFOSI


“Així, ben asseguda a la cadira i sense dir res, que els grans hem de parlar”
(Més em val no opinar, no fos cas que tothom em rebutgi)

“Estàs tonta o què?”
(Sóc inútil)

“És que... ja la veus... No sap ni fer-se un ou ferrat”
(Més inútil encara)

“Tot li fa por. A las nits dorm amb una llumeta encesa, jejeje”
(Sóc una gallina covarda)

“Buuuuf, nena... Quins pits que se t’han posat, no?”
(Sóc un fenomen raríssim de la naturalesa)

“Tu no ajudes gaire a casa, no?”
(Sóc un monstre egoïsta i no maduraré mai)

Etc...

Són frases dites per diferents persones en un mal moment, i escoltades a una edat molt i molt vulnerable. Probablement, si les persones que les deien sense pensar s'haguessin adonat del seu efecte negatiu, fins i tot devastador, ja no haguessin ni obert la boca.

Perquè el pitjor és com les ha rebut el subconscient.

I calen molts i molts anys per treure’s tots aquests farcells de sobre i acceptar-se.

És una metamorfosi llarga, fins i tot dolorosa, però val la pena.

Al cap i a la fi, de tot s’aprèn. Tot ens ajuda a créixer.