LA BELLEZA (Luís Eduardo Aute)
"Ayer es historia, mañana es un misterio, pero hoy es un regalo. Por eso lo llamamos PRESENTE"
LA BELLEZA (Luís Eduardo Aute)
Si mantens el cap fred quan al voltant
Tothom el perd i a més te’n fan culpable,
Si confies en tu quan tots en dubten,
Però permets també que et qüestionin;
Si esperes i no et canses d’esperar,
Si t’enganyen i no respons amb trampes,
Si t’odien i tu no et permets l’odi,
Ni fas veure que ets massa bo ni savi:
Si somies i els somnis no et dominen;
Si penses i pensar no et paralitza;
Si acares el triomf com el desastre
I aquests dos impostors tractes igual;
Si suportes de dir la veritat
I que la torcin per enganyar els ximples,
O veus que han destrossat els teus propòsits,
I t’ajups i els refàs amb eines velles.
Si pots amuntegar tots els teus guanys
I te’ls jugues un cop a cara i creu,
I perds, i recomences novament
I no parles mai més del que has perdut;
Si poses cor i nervis i tendons
Per complir els objectius que s’esvaeixen,
i esperes el teu torn quan res no et queda
tret de la Voluntat que et diu: “Espera”.
Si parles amb la gent i ets virtuós,
No menysprees la gent quan vas amb reis,
Si ni amics ni enemics poden ferir-te,
Si tots compten amb tu, però ningú massa;
Si el minut implacable saps omplir
Amb seixanta segons inestimables,
La Terra és teva i tot el que hi ha en ella
I, encara més: seràs un Home, fill.
(Traducció al català del poema “If” de Rudyard Kipling, 1895)
Ja sé que no es pot donar res per fet.
Ja sé que no hi ha res segur en aquesta vida.
Ja sé que vivim una epidèmia de passotisme i indiferència que va creixent cada vegada més.
Però no tolero aquesta fredor, aquesta covardia, aquesta indiferència i manca d'empatia. Aquest anar pel món trepitjant els demés i mirant cap a un altre cantó. Llençant la pedra i amagant la mà.
Els que ens fem grans dia a dia (l'edat no perdona), no podem evitar esgarrifar-nos davant el tracte que es dóna a les persones joves, preparades i lluitadores, que comencen amb il·lusió i ganes i, de cop i volta, tot se'ls en va a norris per motius esperpèntics i inexplicables.
Sempre han dit que ens assemblem molt en la nostra manera de fer, en el nostre sentit de l'humor i, fins i tot, en algunes expressions.
Però no he sabut estimar-te bé.
He fallat a l'hora de posar-te límits quan eres petit.
No he estat capaç de comunicar-me amb tu d'una manera sana.
I ara he provocat el nostre trencament.
Assumeixo la meva responsabilitat.
I mantinc la porta oberta perquè, mentre jo visqui, estarem connectats.
Ara mateix, necessito agafar el control de la meva vida i del meu futur.
No vull que tinguem una relació desigual.
M'aproparé a tu sense expectatives (si és que vols que m'apropi).
Respectaré en tot moment la teva independència i la teva capacitat de prendre decisions.
T'acceptaré tal i com ets.
Quan tornem a parlar, em disculparé i t'escoltaré de veritat.
Faré el que calgui per tenir una relació saludable amb tu.
I no pararé fins a estimar-te bé.
Sempre dolça.
Sempre tu.
Gràcies per acomiadar-te. Gràcies per deixar-me tancar el cercle.
Sempre seràs com una filla per mi.
Sempre dolça.
Sempre tu.