"Ayer es historia, mañana es un misterio, pero hoy es un regalo. Por eso lo llamamos PRESENTE"
dimarts, 23 de desembre del 2008
dimecres, 17 de desembre del 2008
RESEM PEL QUE PUGUI SER
ORACIÓ:
EL POLITICSNOSTRES
Politicsnostres que sembleu preocupats
Investigats siguin els vostres partits
Vinguin a nosaltres els euros que heu malgastat
No feu més la vostra voluntat
Ni aquí a la Terra, ni a la Lluna ni a Mart
El nostre pa de cada dia
No ens robeu ja més a partir del dia d'avui
I vinguin a vosaltres totes les auditories
Així com a nosaltres ens vénen les inspeccions fiscals
I pareu d'enfotre-vos de la nostra confiança
Ans deixeu-nos tranquils i aneu a cagar
AMEN
diumenge, 14 de desembre del 2008
divendres, 12 de desembre del 2008
PREPARATS PER ESTIMAR?
ESTEM PREPARATS?
NO.... ENCARA NO...
- Jo sempre he tingut por, encara que no ho semblés.
- A tu també t’han fet mal?
- Sí, però també m’ho he buscat, saps?
- I, ara?
- Ara he trobat la tranquil·litat que necessitava. Ja en tenia prou de patir...
- I... et sents bé?
- Bé, sí. Feliç, no. Però és millor així.
- A mi em passa el mateix. Prefereixo no deixar-me anar i controlar tot el que sento. És la manera de viure sense ensurts.
- A més a més, parlar amb tu em relaxa i em fa pensar, encara que tampoc vull anar més enllà. Em refereixo a pensar i donar-li voltes... Estic millor vivint el present.
- Jo també. Sort que tinc la teva amistat...
- Amics per sempre, ja ho saps.
- Si no fos per les nostres xerrades seria...
- Com estar perduts en un desert...
- Sí... I saps què? De totes les persones que conec, ets l’única que no m’altera.
- Jo també m’hi trobo molt a gust, amb tu.
- Si ens perdéssim junts en un desert, no ens sentiríem sols.
- Ni avorrits.
- Què bé haver-te conegut! (Si no existissis, t’hauria inventat)
- Jo també penso que he tingut una gran sort amb tu! (Si no existissis, t’hauria inventat)
- Sí, però també m’ho he buscat, saps?
- I, ara?
- Ara he trobat la tranquil·litat que necessitava. Ja en tenia prou de patir...
- I... et sents bé?
- Bé, sí. Feliç, no. Però és millor així.
- A mi em passa el mateix. Prefereixo no deixar-me anar i controlar tot el que sento. És la manera de viure sense ensurts.
- A més a més, parlar amb tu em relaxa i em fa pensar, encara que tampoc vull anar més enllà. Em refereixo a pensar i donar-li voltes... Estic millor vivint el present.
- Jo també. Sort que tinc la teva amistat...
- Amics per sempre, ja ho saps.
- Si no fos per les nostres xerrades seria...
- Com estar perduts en un desert...
- Sí... I saps què? De totes les persones que conec, ets l’única que no m’altera.
- Jo també m’hi trobo molt a gust, amb tu.
- Si ens perdéssim junts en un desert, no ens sentiríem sols.
- Ni avorrits.
- Què bé haver-te conegut! (Si no existissis, t’hauria inventat)
- Jo també penso que he tingut una gran sort amb tu! (Si no existissis, t’hauria inventat)
dijous, 11 de desembre del 2008
LA GENERACIÓ EINSTEIN
La generació dels nostres fills ja té nom: GENERACIÓ EINSTEIN. I se la defineix com la generació més preparada de la història.
Aquestes són les seves característiques:
Generación Einstein (1988-Actualidad)
Optimismo
Crecimiento, estructuración y prosperidad
Ideales tradicionales
Marcas omnipresentes
Serios
Buen futuro
La personalidad es algo real
La identidad es ser sincero con uno mismo
Deseo de familia
Diversas formas de familia(monoparentales, reconstruidas)
Separaciones más norma que excepción
Tener hijos fruto del amor
Consulta y sintonía
La nostra Generació X pessimista, buida d'idees i sense bruixola sembla ser que ha engendrat persones amb principis, amb ganes de prosperar, optimistes, serioses, amb personalitat i que busquen la felicitat i l’autenticitat.
Només per això hem de mirar el futur amb il·lusió; perquè aquest futur el protagonitzaran els nostres fills i tant debò els governadors, mandataris, manipuladors econòmics i tota aquesta munió de gentussa que no fa res més que parlar de crisi i pecar de megalomania, hagi d’acotar el cap avergonyida i derrotada davant una generació que no es deixa enganyar ni acomplexar.
Però, com sempre, hi ha de tot per tot arreu, i la generació Einstein tampoc es lliura de la gent impresentable, ploramiques, narcissista i amb ganes d’abocar sense compassió tots els seus traumes en els demés. Bé: aquest sector de població també acabarà acotant el cap, davant la poca capacitat d’adaptació que mostraran.
Ja ho deia el genial Albert Einstein:
"Los grandes espíritus siempre han encontrado una violenta oposición de parte de mentes mediocres."
Aquestes són les seves característiques:
Generación Einstein (1988-Actualidad)
Optimismo
Crecimiento, estructuración y prosperidad
Ideales tradicionales
Marcas omnipresentes
Serios
Buen futuro
La personalidad es algo real
La identidad es ser sincero con uno mismo
Deseo de familia
Diversas formas de familia(monoparentales, reconstruidas)
Separaciones más norma que excepción
Tener hijos fruto del amor
Consulta y sintonía
La nostra Generació X pessimista, buida d'idees i sense bruixola sembla ser que ha engendrat persones amb principis, amb ganes de prosperar, optimistes, serioses, amb personalitat i que busquen la felicitat i l’autenticitat.
Només per això hem de mirar el futur amb il·lusió; perquè aquest futur el protagonitzaran els nostres fills i tant debò els governadors, mandataris, manipuladors econòmics i tota aquesta munió de gentussa que no fa res més que parlar de crisi i pecar de megalomania, hagi d’acotar el cap avergonyida i derrotada davant una generació que no es deixa enganyar ni acomplexar.
Però, com sempre, hi ha de tot per tot arreu, i la generació Einstein tampoc es lliura de la gent impresentable, ploramiques, narcissista i amb ganes d’abocar sense compassió tots els seus traumes en els demés. Bé: aquest sector de població també acabarà acotant el cap, davant la poca capacitat d’adaptació que mostraran.
Ja ho deia el genial Albert Einstein:
"Los grandes espíritus siempre han encontrado una violenta oposición de parte de mentes mediocres."
dimecres, 10 de desembre del 2008
EL CREIXEMENT PERSONAL
No tenir por a decidir
No tenir por a equivocar-se
Mirar més enllà
Valorar tot allò que no és material
No mirar-se el melic
Fer-se responsable de les pròpies emocions
Ser independent en tots els sentits
Entendre que la felicitat no és la finalitat sino el propi camí
Plorar i riure
Transmetre alegria
Compartir els moments bons i dolents
Pensar que el millor està per venir
Ser agraït
No anar de víctima
Estimar sense entrebancs
No anar de víctima
Estimar sense entrebancs
La vida i tots els seus misteris...
dimarts, 9 de desembre del 2008
SOPARS FOREVER
divendres, 5 de desembre del 2008
LA CONFIANÇA
"QUISIERA VOLVER A CONFIAR
Fuí criada con principios morales comunes:
Cuando era niña, madres, padres, profesores, abuelos, tíos, vecinos eran autoridades dignas de respeto y consideración.
Cuanto más próximos o más viejos, más afecto nos dieron.
Era inimaginable responder con mala educación a los más ancianos, a los maestros o autoridades...
HABIA RESPETO
Confiábamos en los adultos porque todos eran padres, madres o familiares de todos los chicos del bloque, del barrio, de la ciudad...
Teníamos miedo apenas de lo oscuro, de los sapos, ratones o películas de terror...
HOY TENGO UNA TRISTEZA INFINITA
Por todo que hemos perdido.
Por todo lo que mis nietos un día temerán.
Por el miedo en la mirada de los niños, jóvenes, viejos y adultos.
Derechos humanos para criminales..?
Deberes ilimitados para ciudadanos honestos..?
Pagar las deudas es idiotez?
Pero hay amnistía para los estafadores...
Los honestos son imbéciles..?
QUÉ PASÓ CON NOSOTROS..?
Profesores maltratados en las aulas.
Comerciantes amenazados por traficantes.
Rejas en nuestras ventanas y puertas.
CADA UNO ENCERRADO EN SU MUNDO
¿QUÉ VALORES TENEMOS AHORA?
Automóviles que valen más que abrazos.
Hijos queriendo regalos por pasar de curso.
Teléfonos móviles en las mochilas de los recién salidos de los pañales.
¿QUÉ VAS A QUERER A CAMBIO DE UN ABRAZO?
Más vale un Armani que un diploma.
Más vale una pantalla gigante que una conversación.
Más vale un caro maquillaje que un helado.
MÁS VALE PARECER QUE SER...
¿Cuándo fue que desapareció todo esto o se hizo ridículo?
Quisiera quitar las rejas de mi ventana para tocar las flores!!
Quisiera sentarme en la acera y tener la puerta abierta en las noches de verano.
Quisiera la honestidad como motivo de orgullo.
Quisiera la rectitud de carácter, la cara limpia y la mirada a los ojos.
Quisiera la vergüenza y la solidaridad.
QUISIERA LA ESPERANZA, LA ALEGRÍA, LA CONFIANZA, LA FE...
Quisiera el retorno de la verdadera vida, simple como la lluvia, limpia como un cielo de abril, leve como la brisa de la mañana... y definitivamente común, como tu...
Adoro mi mundo tan simple como lo conocí
CON ÉTICA, MORAL Y RESPETO
Volvamos a ser “GENTE”
Intentemos RECONSTRUIR un mundo mejor, más justo, donde las personas respeten a las personas
UTOPÍA?
QUIÉN SABE?
HAGAMOS EL INTENTO..."
Fuí criada con principios morales comunes:
Cuando era niña, madres, padres, profesores, abuelos, tíos, vecinos eran autoridades dignas de respeto y consideración.
Cuanto más próximos o más viejos, más afecto nos dieron.
Era inimaginable responder con mala educación a los más ancianos, a los maestros o autoridades...
HABIA RESPETO
Confiábamos en los adultos porque todos eran padres, madres o familiares de todos los chicos del bloque, del barrio, de la ciudad...
Teníamos miedo apenas de lo oscuro, de los sapos, ratones o películas de terror...
HOY TENGO UNA TRISTEZA INFINITA
Por todo que hemos perdido.
Por todo lo que mis nietos un día temerán.
Por el miedo en la mirada de los niños, jóvenes, viejos y adultos.
Derechos humanos para criminales..?
Deberes ilimitados para ciudadanos honestos..?
Pagar las deudas es idiotez?
Pero hay amnistía para los estafadores...
Los honestos son imbéciles..?
QUÉ PASÓ CON NOSOTROS..?
Profesores maltratados en las aulas.
Comerciantes amenazados por traficantes.
Rejas en nuestras ventanas y puertas.
CADA UNO ENCERRADO EN SU MUNDO
¿QUÉ VALORES TENEMOS AHORA?
Automóviles que valen más que abrazos.
Hijos queriendo regalos por pasar de curso.
Teléfonos móviles en las mochilas de los recién salidos de los pañales.
¿QUÉ VAS A QUERER A CAMBIO DE UN ABRAZO?
Más vale un Armani que un diploma.
Más vale una pantalla gigante que una conversación.
Más vale un caro maquillaje que un helado.
MÁS VALE PARECER QUE SER...
¿Cuándo fue que desapareció todo esto o se hizo ridículo?
Quisiera quitar las rejas de mi ventana para tocar las flores!!
Quisiera sentarme en la acera y tener la puerta abierta en las noches de verano.
Quisiera la honestidad como motivo de orgullo.
Quisiera la rectitud de carácter, la cara limpia y la mirada a los ojos.
Quisiera la vergüenza y la solidaridad.
QUISIERA LA ESPERANZA, LA ALEGRÍA, LA CONFIANZA, LA FE...
Quisiera el retorno de la verdadera vida, simple como la lluvia, limpia como un cielo de abril, leve como la brisa de la mañana... y definitivamente común, como tu...
Adoro mi mundo tan simple como lo conocí
CON ÉTICA, MORAL Y RESPETO
Volvamos a ser “GENTE”
Intentemos RECONSTRUIR un mundo mejor, más justo, donde las personas respeten a las personas
UTOPÍA?
QUIÉN SABE?
HAGAMOS EL INTENTO..."
(Anònim)
ON HA ANAT A PARAR EL QUE IMPORTA DE DEBÓ???
QUINA HUMANITAT MÉS PATÈTICA...
POBRE PLANETA...
dijous, 4 de desembre del 2008
VIURE CAP ENDINS
(Clicar a sobre de la imatge perquè sigui més llegible)
Ser autèntic i coherent amb un mateix, treballar el millor que es pugui, gaudir del dia a dia i de les coses que no són materials... Aquest deu ser el secret per sentir-se content i realitzat, sigui quina sigui la feina que tenim i la vida que hem escollit.
dimecres, 3 de desembre del 2008
SENTIMENTS I CONFUSIONS
"Tengo el resto de mi vida para conocerte"
STAND BY
"Cuanto más difícil es el camino, mejor es la recompensa que te espera al final"
TEMPS AL TEMPS
"Eras un pez grande en un estanque pequeño, esto es el océano y te estás ahogando"
I SI FOS POR?
"Dicen que cuando conoces al amor de tu vida el tiempo se detiene... y es verdad. Lo que no dicen es que cuando se vuelve a poner en marcha, lo hace aún más rápidamente para recuperar lo perdido"
L'OBLIT DEL PRESENT
Big fish, gran pel·lícula...
dilluns, 1 de desembre del 2008
EL FRARE DEL TEMPS
Sec INDIFERÈNCIA
Revolt CANVIS
Vent DEIXAR-SE PORTAR
Bo SERENITAT
Insegur COMPLEXES
Ventós PORS
Humit VULNERABILITAT
Pluja RECOLLIMENT
Revolt CANVIS
Vent DEIXAR-SE PORTAR
Bo SERENITAT
Insegur COMPLEXES
Ventós PORS
Humit VULNERABILITAT
Pluja RECOLLIMENT
Aquest frare, que ve a ser un reflexe de part del nostre món interior, també està en el racó dels meus records d'infantesa. Les meves àvies se l'havien comprat i el tenien cadascuna al menjador de casa seva. Li feien molt de cas, i no m'estranya, perquè gairebé l'encertava sempre.
No pararé fins a trobar-lo i, llavors, també passarà a formar part del menjador de casa meva.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)